Els naixements a Espanya tornen a créixer després de deu anys, però continuen un 23,5% per sota del 2015

El 2025 van néixer 321.684 nadons, un 1,2% més que l’any anterior, segons les dades definitives de l’INE. La fecunditat amb prou feines millora, amb 1,11 fills per dona, i el 34,4% dels naixements correspon a mares nascudes a l’estranger

fotonoticia 20261027090902 1920

fotonoticia 20261027090902 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,3 %
  • PSOE27,5 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Amb 321.684 naixements, Espanya va tancar el 2025 amb el primer increment de la natalitat després de deu anys consecutius de descensos. La xifra suposa un augment de l’1,2% respecte a l’any anterior, amb 3.679 nadons més, tot i que continua molt lluny dels nivells d’ara fa una dècada. Segons les dades definitives del Moviment Natural de la Població, publicades aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al país ara neixen gairebé 100.000 nens menys que el 2015, una reducció acumulada del 23,5%.

Malgrat aquesta recuperació, els principals indicadors demogràfics amb prou feines han millorat. La fecunditat es manté en nivells molt baixos, amb 1,11 fills per dona, mentre que l’edat mitjana a la maternitat ha augmentat fins als 32,7 anys. Tampoc no s’ha aconseguit revertir el saldo vegetatiu negatiu, que s’ha ampliat davant l’increment de les defuncions.

En distingir els naixements segons l’origen de les mares, també s’observa una evolució desigual. Mentre que els corresponents a dones nascudes a Espanya van disminuir un 0,5%, els de mares nascudes a l’estranger van augmentar un 4,5%. Aquestes últimes ja concentren el 34,4% del total.

Espanya torna a superar els 320.000 naixements

Després d’una dècada de caigudes, l’augment del 2025 trenca una tendència que havia dut els naixements fins al seu mínim recent. El 2024 es van comptabilitzar 318.005, una xifra que contrastava amb els 420.290 registrats el 2015 o els 410.583 del 2016.

La reducció va ser especialment acusada durant la segona meitat de la dècada passada. Entre el 2017 i el 2019 es van perdre més de 32.000 naixements i, durant el 2020, coincidint amb la pandèmia, la xifra va caure fins als 341.315. Tampoc no es va recuperar en els anys posteriors: el 2021 van néixer 337.380 nadons i el 2022 van ser 329.251, mentre que el 2023 el nombre va descendir fins als 320.656.

Malgrat l’augment de l’últim any, els naixements continuen sent un 5,8% inferiors als del 2020 i un 23,5% més baixos que els del 2015. Per tant, la distància respecte als nivells anteriors es manté després d’una dècada en què Espanya ha perdut gairebé una quarta part dels seus naixements anuals.

Evolució dels naixements a Espanya entre el 2015 i el 2025

Any Naixements Variació anual
2015 420.290 —
2016 410.583 -2,3%
2017 393.181 -4,2%
2018 372.777 -5,2%
2019 360.617 -3,3%
2020 341.315 -5,4%
2021 337.380 -1,2%
2022 329.251 -2,4%
2023 320.656 -2,6%
2024 318.005 -0,8%
2025 321.684 +1,2%

Font: INE. Moviment Natural de la Població. Dades definitives.

La fecunditat prou just millora i es manté en 1,11 fills per dona

Tot i que van néixer més nadons que el 2024, el nombre mitjà de fills per dona amb prou feines va augmentar una centèsima, fins a situar-se en l’1,11. Fa deu anys, aquest indicador era de 1,33, cosa que reflecteix el descens de la fecunditat durant l’última dècada.

La caiguda ha estat continuada. El 2020 es comptaven 1,18 fills per dona i el 2022 la xifra havia baixat a 1,16, fins a baixar a 1,12 el 2023 i 1,10 el 2024. Amb les dades del 2025, Espanya es manté molt per sota del nivell de reemplaçament generacional, estimat en aproximadament 2,1 fills per dona.

Tampoc falten diferències segons la nacionalitat. Entre les espanyoles, la fecunditat va augmentar una centèsima, fins als 1,08 fills per dona, mentre que entre les estrangeres es va reduir lleugerament, fins a l’1,26. Ambdós grups presenten valors inferiors als de 2015, quan comptabilitzaven 1,28 i 1,65 fills per dona, respectivament.

Les dones endarrereixen la maternitat fins als 32,7 anys

Al costat de la baixa fecunditat, les últimes dades confirmen un nou augment de l’edat mitjana a la maternitat. Durant el 2025 es va situar en 32,7 anys, una desena més que l’exercici anterior i el primer increment des del 2021.

La diferència per nacionalitat continua sent considerable. Les dones espanyoles tenen fills a una edat mitjana de 33,3 anys, davant dels 30,6 de les estrangeres, encara que en ambdós grups es va produir un augment d’una desena durant l’últim any.

Cada cop tenen també més pes els naixements entre dones de 40 anys o més. El 2025 van concentrar el 10,3% del total, davant del 7,8% de 2015. En una dècada, la proporció ha augmentat 2,5 punts percentuals.

Un de cada tres nadons neix d’una mare nascuda a l’estranger

En analitzar l’origen de les mares, l’increment dels naixements presenta diferències significatives. El 2025, 110.572 nadons van néixer de dones nascudes fora d’Espanya, el 34,4% del total, davant del 33,3% del 2024 i el 31,3% del 2023.

Respecte a l’exercici anterior, els naixements de mares nascudes a l’estranger van augmentar en 4.758, un 4,5%. En canvi, entre les nascudes a Espanya es van comptabilitzar 211.112, cosa que suposa 1.079 menys i una caiguda del 0,5%.

Aquesta evolució explica que l’increment global de la natalitat s’hagi produït malgrat la reducció dels naixements de mares nascudes a Espanya. En ampliar la comparació fins al 2023, els primers han disminuït un 4,1%, mentre que els corresponents a dones nascudes a l’estranger han crescut un 10,1%.

Naixements segons el país de naixement de la mare

Any Total Nascuda a Espanya Nascuda a l’estranger
2023 320.656 220.218 100.438
2024 318.005 212.191 105.814
2025 321.684 211.112 110.572
Variació 2024-2025 +1,2% -0,5% +4,5%

Font: INE. Estadística de naixements per país de naixement de la mare.

La distribució canvia quan s’atén la nacionalitat en lloc del país de naixement. Segons aquest criteri, 83.800 naixements corresponien a mares estrangeres, el 26,1% del total, mentre que els 237.884 restants van ser de dones amb nacionalitat espanyola.

Convindria distingir aquests dos indicadors, ja que les dones nascudes a l’estranger poden haver adquirit posteriorment la nacionalitat espanyola. Per tant, el percentatge de naixements de mares d’origen estranger és superior al corresponent a les dones que mantenen una nacionalitat estrangera.

Espanya encadena nou anys amb més morts que naixements

El creixement de la natalitat tampoc no ha impedit que s’ampliï el saldo vegetatiu negatiu. Durant el 2025 van morir a Espanya 444.945 persones, un 2% més que el 2024, amb 8.827 defuncions addicionals.

Amb aquests resultats, la diferència entre els naixements de mares residents i les defuncions de persones residents va ser negativa en 121.237 persones, enfront del saldo negatiu de 116.056 de l’any anterior. Espanya acumula així nou exercicis consecutius amb més defuncions que naixements entre la seva població resident.

L’última vegada que el saldo vegetatiu va ser positiu es remunta al 2016, quan es van comptabilitzar 503 naixements més que defuncions. Un any després, la diferència ja era negativa en 30.772 persones i durant el 2020, en plena pandèmia, va arribar a les 151.812.

Pel que fa a la mortalitat infantil, durant el 2025 va baixar fins a les 2,6 defuncions per cada 1.000 nascuts vius, quatre dècimes menys que el 2024. També va millorar l’esperança de vida en néixer, que va augmentar fins als 84,05 anys, amb 81,47 anys entre els homes i 86,53 entre les dones.