Quant cobraran de més els funcionaris el 2027: així queda la nòmina amb l’augment del 4,5%

El Govern ha aprovat l’increment salarial per a més de tres milions d’empleats públics, amb pujades que poden superar els 2.700 euros anuals en determinats llocs docents

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Més de tres milions d’empleats públics tindran una pujada salarial del 4,5% el 2027, segons el reial decret-llei aprovat aquest dimarts 17 de novembre pel Consell de Ministres. L’increment afecta els funcionaris i el personal laboral de les diferents administracions, encara que la quantitat que percebrà cada treballador dependrà de les seves retribucions i dels complements associats al seu lloc.

La pujada forma part de l’acord salarial signat el novembre de 2025 pel Govern i els sindicats UGT, CCOO i CSIF. A l’Administració General de l’Estat està previst que s’apliqui a la nòmina de gener de 2027, amb uns 546.000 empleats beneficiats.

Quant suposa una pujada del 4,5% en la nòmina

L’increment es pot calcular sobre diferents quantitats brutes per conèixer-ne l’efecte aproximat.

Retribució mensual bruta Pujada del 4,5% Nova quantia
1.500 € 67,50 € 1.567,50 €
2.000 € 90 € 2.090 €
2.500 € 112,50 € 2.612,50 €
3.000 € 135 € 3.135 €

Els càlculs són exemples orientatius sobre quantitats brutes i no representen necessàriament l’import exacte d’una nòmina real. La distribució de pagues extraordinàries, els complements i el tractament de cada concepte retributiu poden modificar el resultat mensual.

Quant cobraran de més administratius, policies, mestres i metges

El Ministeri de Funció Pública ha ofert diversos exemples de l’increment anual que podran percebre determinats empleats públics.

  • Administratius: fins a uns 1.440 euros bruts addicionals a l’any.
  • Policies nacionals: més de 1.900 euros anuals.
  • Mestres: increments que poden superar els 2.700 euros anuals.
  • Metges: al voltant de 3.700 euros anuals en els exemples difosos.
  • Jutges: increments que poden superar els 4.000 euros anuals.

Aquestes quantitats corresponen a exemples de llocs i situacions retributives determinades. Els imports individuals dependran de l’administració, el lloc i les circumstàncies de cada empleat.

Quan cobraran els funcionaris la pujada

Al sector públic estatal, Funció Pública preveu que l’increment corresponent a 2027 es reflecteixi a la nòmina de gener.

Per a la resta d’administracions, l’aplicació requerirà les actuacions de gestió i nòmina corresponents, conforme al marc normatiu aprovat.

La mesura s’ha adoptat mitjançant reial decret-llei, per la qual cosa necessita la convalidació parlamentària prevista a l’article 86 de la Constitució.

Què passa amb el 0,5% addicional pendent de 2026

L’acord salarial també preveu una pujada addicional del 0,5% corresponent a 2026, condicionada al fet que l’IPC d’aquell any superi l’1,5%.

El Govern preveu que aquesta quantitat s’aboni durant el primer trimestre de 2027 un cop l’INE confirmi la dada necessària.

Si es compleix la condició, l’increment tindrà efectes retroactius des del gener de 2026.

Què passa amb la pujada si Sánchez perd les eleccions

La derrota electoral del president actual no eliminaria automàticament l’increment aprovat.

El reial decret-llei ha de superar el seu procediment de convalidació i, un cop vigent, qualsevol modificació posterior s’hauria de dur a terme mitjançant les mesures normatives corresponents.

L’acord signat amb els sindicats preveu una trajectòria d’increments salarials de fins al 11% durant el període comprès entre 2025 i 2028.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits parlamentaris necessaris per a la convalidació d'un reial decret-llei a Espanya?

La convalidació d'un reial decret-llei exigeix un debat i una votació sobre el conjunt del text al Congrés dels Diputats. La Cambra decideix si manté la norma o la deroga; no pot modificar-la en aquesta votació. Després de convalidar-la, pot acordar, mitjançant una decisió separada, la seva tramitació com a projecte de llei per introduir canvis.

1. Publicació i inclusió a l'ordre del dia

Un cop publicat el reial decret-llei al Butlletí Oficial de l'Estat, pot incorporar-se a l'ordre del dia per al seu debat i votació. La Presidència del Congrés fixa l'ordre del dia del Ple d'acord amb la Junta de Portaveus. No s'exigeix un informe previ de ponència ni un dictamen de comissió per convalidar-lo: és un procediment especial i abreujat, regulat principalment per l'article 151 del Reglament del Congrés.

2. Òrgan competent i termini

La decisió correspon al Ple del Congrés, sense intervenció del Senat. Quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat, les seves facultats sobre els decrets-llei les assumeix la Diputació Permanent, conforme a l'article 57 del Reglament.

L'article 86.2 de la Constitució exigeix un pronunciament exprés dins dels trenta dies següents a la seva promulgació i disposa que es convoqui el Congrés si no està reunit. La Sentència 32/2026 descriu aquest termini com trenta dies hàbils següents a la publicació, per aplicació de l'article 90.1 del Reglament. No n'hi ha prou, per tant, amb iniciar el debat dins del termini: cal adoptar la decisió.

3. Presentació del Govern i debat

Un membre del Govern explica davant la Cambra les raons que han obligat a aprovar el reial decret-llei. A continuació se celebra un debat de totalitat: es discuteix la norma globalment, no article per article.

Les regles generals preveuen torns a favor i en contra de quinze minuts i posteriors intervencions dels altres grups per fixar posició, de fins a deu minuts. La Presidència pot ordenar i ajustar les intervencions conforme al Reglament. En aquesta fase no es presenten esmenes: únicament es pot acceptar o rebutjar el text complet.

4. Votació i majoria necessària

En finalitzar el debat, es realitza una votació de totalitat. Els vots afirmatius afavoreixen la convalidació i els negatius, la derogació. Es requereix majoria simple: més vots a favor que en contra, sense que les abstencions es sumin a cap d'ells. A més, ha de concórrer el quòrum exigit, és a dir, l'assistència de la majoria dels membres de l'òrgan.

La votació pot efectuar-se per procediment ordinari electrònic o mitjançant crida pública quan procedeixi conforme a les regles generals. El vot telemàtic requereix autorització en els supòsits reglamentaris. Si persisteix un empat després de les repeticions previstes, la proposta s'entén rebutjada.

5. Resultat i publicació
  • Convalidació: el reial decret-llei continua en l'ordenament com a norma amb força de llei; no es converteix per això en una llei parlamentària.
  • Rebuig: queda derogat. També perd la seva vigència si no és convalidat dins del termini establert.
  • Publicitat: l'acord de convalidació o derogació ha de publicar-se al BOE, segons l'article 151.6.
6. Possible tramitació posterior com a projecte de llei

Després de convalidar-lo, la Presidència pregunta si algun grup sol·licita tramitar-lo com a projecte de llei. Si existeix sol·licitud, la Cambra vota separadament. Si l'accepta, comença el procediment legislatiu d'urgència, amb terminis ordinaris reduïts a la meitat i possibilitat d'esmenes, excepte les de totalitat de devolució. En aquesta fase intervenen Congrés i Senat. Aquesta segona decisió no és necessària per convalidar-lo ni suspèn la vigència del decret-llei.

Quines competències té el Ministeri de Funció Pública en matèria de retribucions d'empleats públics?

El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública té competències per proposar, coordinar i negociar la política retributiva de l'ocupació pública i per intervenir en l'ordenació de les retribucions de l'Administració General de l'Estat (AGE). Però no pot fixar per si sol tots els salaris públics: comparteix responsabilitats amb Hisenda i ha de respectar la llei, els pressupostos i les competències de cada Administració.

1. Proposta i ordenació de la política retributiva

El Reial Decret 210/2024, que desenvolupa l'estructura del ministeri, atribueix a la Secretaria d'Estat de Funció Pública funcions de planificació i ordenació dels recursos humans estatals. Inclou l'aprovació o modificació de relacions, catàlegs i dotacions de llocs de treball, així com la intervenció en les seves retribucions i incentius al rendiment.

Això permet vincular l'organització dels llocs amb les seves condicions econòmiques. No suposa, però, una autorització per crear qualsevol complement o augmentar lliurement la despesa: s'han de respectar els procediments d'autorització i les competències pressupostàries corresponents.

2. Retribucions bàsiques i pujades generals

L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic distingeix entre retribucions bàsiques —principalment sou i triennis, lligats a la classificació professional i l'antiguitat— i complementàries. Les quantitats bàsiques i els límits generals d'increment estan condicionats per la legislació pressupostària i les normes retributives aplicables.

Funció Pública pot preparar propostes, negociar increments i promoure la seva aprovació, però una decisió ministerial aïllada no pot modificar el que fixa la llei. Negociar una pujada no equival a aprovar-la jurídicament: necessita la cobertura normativa i pressupostària corresponent.

3. Complements i incentius a l'Administració estatal

La seva intervenció és més directa en l'ordenació dels complements associats als llocs, la classificació i valoració d'aquests i els incentius al rendiment. En particular, participa en les decisions sobre relacions de llocs de treball, que descriuen les seves característiques i condicions retributives.

Cal distingir aquesta funció general de l'assignació individual de productivitat o gratificacions. Aquestes poden correspondre als òrgans gestors de cada departament o organisme, segons les normes aplicables i les delegacions de competències. Funció Pública no decideix necessàriament quant cobra cada empleat per aquests conceptes.

4. Negociació amb els sindicats

El ministeri articula la interlocució estatal amb les organitzacions sindicals. L'acord publicat al juliol de 2025 recull expressament, entre les matèries negociables a l'AGE, la determinació i aplicació de les retribucions complementàries i la distribució de fons addicionals quan s'hagin acordat per a un exercici pressupostari.

La negociació està sotmesa a legalitat i cobertura pressupostària. Els acords no poden substituir una llei ni comprometre despesa al marge dels crèdits autoritzats; requereixen l'aprovació i execució que corresponguin.

5. Repartiment amb Hisenda i altres administracions

Hisenda conserva un paper essencial en el control pressupostari i l'aplicació econòmica de les mesures. Per exemple, la Resolució de 3 de desembre de 2025, de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses, va dictar les instruccions per abonar l'increment retributiu estatal d'aquell any. També preveu la intervenció d'ambdues secretaries d'Estat en determinats acords relatius al personal laboral.

Finalment, les regles generals estatals poden arribar al conjunt del sector públic, però això no converteix el ministeri en gestor salarial de comunitats autònomes i ajuntaments. Cada Administració exerceix les seves pròpies competències retributives dins del marc comú. En síntesi: Funció Pública proposa, negocia i ordena; la llei i el pressupost delimiten, i cada òrgan competent autoritza o executa.

Quina ha estat l'evolució històrica dels salaris dels funcionaris en l'última dècada?

Els salaris dels funcionaris a Espanya han passat d'augments continguts a pujades nominals més elevades, especialment des del 2022. Tanmateix, cobrar més euros no sempre ha significat guanyar poder adquisitiu, perquè també han augmentat els preus. Per situar l'última dècada fins al 2026, convé distingir les revisions generals de les millores individuals per antiguitat, promoció o canvi de lloc.

2016-2021: recuperació gradual i augments moderats

El començament d'aquest període va estar marcat per la sortida de les congelacions salarials anteriors. El 2016 i 2017 es van reprendre increments generals reduïts: van millorar les nòmines en termes nominals, però la recuperació respecte als ajustos de la crisi va ser limitada.

Entre 2018 i 2020, l'acord entre el Govern i els sindicats va introduir un marc plurianual. Combinava increments fixes amb altres condicionats a l'evolució econòmica i pressupostària. Davant dels primers anys, les retribucions van començar a créixer amb més intensitat, encara que les millores concretes van variar segons l'Administració i el lloc.

El 2020 es va mantenir una actualització salarial malgrat la pandèmia. El 2021, l'increment va tornar a ser contingut. El posterior repunt de la inflació va canviar el balanç: les revisions nominals van deixar de ser suficients per mantenir la capacitat de compra.

2022-2024: pujades més grans, amb components addicionals

L'Acord Marc per a una Administració del Segle XXI va articular increments fixes i variables, vinculats a preus i creixement econòmic. El seu resultat definitiu va ser:

  • 2022: 3,5 %. Va ser l'increment total corresponent a l'exercici, un cop incorporada la revisió addicional.
  • 2023: 3,5 %. A la pujada fixa del 2,5 % es van afegir dos components que van sumar un altre punt percentual, lligats a la inflació i al PIB.
  • 2024: 2,5 %. Es va aprovar inicialment un 2 %, completat posteriorment amb un 0,5 % addicional.

Segons explica el Ministeri d'Hisenda, aquest últim mig punt es va aprovar l'1 de juliol de 2025, però tenia efectes des de l'1 de gener de 2024. Era consolidable: s'incorporava permanentment al salari i generava endarreriments.

Aplicat successivament els percentatges definitius, l'augment acumulat de 2022 a 2024 va ser d'aproximadament 9,8 %. No s'ha de confondre amb un guany equivalent de poder adquisitiu: per calcular aquest últim cal descomptar la inflació del mateix període.

2025-2026: continuïtat de les actualitzacions

El Reial Decret-llei 14/2025 va establir una pujada del 2,5 % per a 2025, amb efectes des de gener, i una altra de l'1,5 % per a 2026. Per a aquest últim exercici contempla a més un 0,5 % addicional si la variació anual de l'IPC arriba o supera l'1,5 %, segons detalla Funció Pública.

A 17 de novembre de 2026, aquest component condicionat no s'ha de presentar com definitivament devengat: depèn de la dada anual. També convé separar l'any al qual correspon una pujada del moment en què es cobra, ja que els endarreriments poden abonar-se després.

Com interpretar l'evolució

No existeix una única nòmina de funcionari. El sou base i els triennis es combinen amb complements de destinació, específics i, si escau, productivitat. Per això, dos empleats subjectes al mateix increment general poden registrar evolucions diferents.

A més, aquestes revisions abasten un col·lectiu més ampli que els funcionaris: també inclouen personal estatutari i laboral. El balanç històric és, per tant, de creixement nominal progressiu, però recuperació real desigual. Per mesurar quant ha millorat una persona cal comparar la seva remuneració anual homogènia amb els preus, evitant confondre promocions, endarreriments o augments de plantilla amb pujades generals.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge d'augment salarial s'ha aprovat per als empleats públics el 2027?

Pregunta" 1 de 3

Quina quantitat anual addicional percebran aproximadament els metges segons els exemples difosos?

Pregunta" 2 de 3

De què depèn l'augment addicional del 0,5% previst per al 2026?

Pregunta" 3 de 3