El impost a la banca torna al centre del debat econòmic després que Pedro Sánchez anunciara la seva pròrroga durant el 2027. L’Executiu preveu obtenir 1.400 milions d’euros addicionals i destinar-los a construir habitatge protegit, rehabilitar immobles i aplicar bonificacions fiscals als llogaters. Però, què grava exactament aquest impost?, qui l’ha de pagar i com es calcula? Aquestes són les claus per entendre el tribut i diferenciar el que ja està vigent del que el Govern acaba d’anunciar.
Què és l’impost a la banca?
L’anomenat impost a la banca és un tribut que grava el marge positiu d’interessos i comissions obtingut a Espanya per determinades entitats financeres. No es calcula directament sobre el benefici net dels bancs, sinó sobre la diferència entre els ingressos i les despeses que generen per interessos i comissions en el desenvolupament de la seva activitat.
El gravamen actual es va crear mitjançant la Llei 7/2024, de 20 de desembre, i va substituir el gravamen temporal que s’havia establert el 2022, durant la crisi inflacionista derivada de la guerra d’Ucraïna.
La norma vigent en contempla l’aplicació als períodes impositius iniciats el 2024, 2025 i 2026. Per tant, la seva continuïtat durant el 2027 és la pròrroga que ara ha anunciat el president del Govern.
Qui paga l’impost a la banca?
Els contribuents són les entitats de crèdit establertes a Espanya, els establiments financers de crèdit i les sucursals en territori espanyol de bancs estrangers. Per tant, l’obligació tributària correspon a les entitats financeres, no directament als seus clients.
Això significa que les persones particulars no han de pagar cap quantitat addicional per tenir un compte bancari, contractar una hipoteca o fer una transferència. L’impost tampoc no s’aplica de manera individual als estalviadors ni a les empreses que sol·liciten finançament.
La llei identifica expressament les entitats financeres com a subjectes obligats al pagament i limita el càlcul als ingressos i les despeses vinculats a l’activitat desenvolupada a Espanya.
Com es calcula l’impost a la banca?
El càlcul parteix del marge positiu que obté cada entitat per interessos i comissions a Espanya. Per determinar la base imposable es compensen els ingressos i les despeses d’aquests dos conceptes. Si el resultat és negatiu, la base imposable és zero.
A aquesta quantitat se li resten 100 milions d’euros per obtenir la base liquidable. Sobre l’import restant s’aplica una escala progressiva: el percentatge augmenta per trams, no s’aplica un únic tipus a tota la base.
Tipus aplicable
Primers 750 milions d’euros: 1%
Següents 750 milions: 3,5%
Següents 1.500 milions: 4,8%
Següents 2.000 milions: 6%
Excés sobre 5.000 milions: 7%
A més, la normativa preveu una minoració equivalent al 25% de la quota líquida de l’Impost sobre Societats o de l’Impost sobre la Renda de no Residents corresponent al mateix període. També estableix una deducció extraordinària per a les entitats la rendibilitat sobre l’actiu total de les quals sigui inferior al 0,7%.
Per això, l’import final que paga cada banc no s’obté simplement multiplicant tots els seus ingressos per un percentatge fix. Depèn del seu marge d’interessos i comissions, dels trams aplicables i de les deduccions previstes a la llei.
Quin impost està vigent i què canvia amb la pròrroga?
El gravamen actual va ser aprovat per la Llei 7/2024 i s’aplica als tres primers períodes impositius consecutius iniciats des de l’1 de gener de 2024: 2024, 2025 i 2026. Per tant, la seva vigència acaba amb l’exercici de 2026.
L’anunci de Sánchez planteja estendre’l durant 2027. No obstant això, a 22 de novembre, aquesta continuïtat encara no està aprovada: el president ha avançat que el Consell de Ministres del dimarts 24 de novembre donarà llum verda a la mesura. Caldrà conèixer el text normatiu i completar-ne la tramitació per determinar les condicions definitives.
La pròrroga anunciada tampoc no s’ha de confondre amb una aprovació ja vigent. Fins que s’adopti i es tramiti la norma corresponent, el marc aplicable continua sent el recollit a la Llei 7/2024.
En què es gastaran els 1.400 milions que anuncia Sánchez?
El president del Govern ha xifrat en 1.400 milions d’euros la recaptació que espera obtenir amb l’extensió de l’impost durant 2027. Tal com ha anunciat, els diners es destinaran íntegrament a polítiques d’habitatge, amb tres objectius:
-
Construcció: finançar més de 6.000 habitatges assequibles.
-
Rehabilitació: actuar sobre unes 52.000 habitatges.
-
Lloguer: aplicar bonificacions fiscals a prop de 120.000 llogaters.
Aquestes xifres procedeixen de les estimacions traslladades per fonts de Moncloa i no representen resultats ja assolits. L’Executiu també ha assenyalat que, si aconsegueix continuar al Govern, pretén mantenir el gravamen durant tota la legislatura.
Hi ha una qüestió rellevant pendent de concretar: la Llei 7/2024 estableix actualment que la recaptació es distribueixi entre les comunitats autònomes de règim comú en funció del seu producte interior brut regional. L’anunci de Sánchez planteja vincular els ingressos a l’habitatge, de manera que caldrà comprovar com recull la futura norma aquest destí i quins canvis introdueix respecte al sistema vigent.