Qui és Len Blavatnik, l'amo de DAZN que ha convertit el Mundial en el seu gran aparador

Actualment no hi ha a les Corts Generals cap llei en tramitació que tingui per objecte específic regular les plataformes de streaming esportiu tipus DAZN. Aquestes plataformes es regeixen, sobretot, per la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual, ja vigent, i per normativa horitzontal (consum, joc, serveis digitals, propietat intel·lectual) que sí està en procés de reforma. El que sí que trobem són diversos projectes de llei en curs que poden afectar indirectament DAZN i altres OTT esportives (governança de serveis digitals, accions col·lectives de consum, protecció de menors, drets d'autor), però cap és una “llei DAZN” ni una reforma puntual de la Llei de l'Esport centrada en l'streaming. La lluita contra la pirateria esportiva en línia s'està abordant, per ara, aplicant el marc vigent i a través de debats parlamentaris i Proposicions no de Llei, no mitjançant una nova norma sectorial específica.

1. Marc principal ja aprovat: Llei General de la Comunicació Audiovisual

La norma clau que regula avui les plataformes OTT (incloses les esportives) és la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual, ja en vigor i no actualment en reforma específica al Parlament. El text consolidat es pot consultar al BOE (aquí), amb informació complementària de la seva tramitació al Senat (aquí) i la nota del Govern quan es va aprovar el projecte en Consell de Ministres (aquí).

Aquesta llei ja estèn el marc regulador als serveis OTT i als prestadors sota demanda, per la qual cosa DAZN queda integrada en el règim general de serveis de comunicació audiovisual (obligacions de protecció de menors, publicitat, finançament d’obra europea, etc.). La seva execució es reforça amb instruments posteriors com el conveni entre el Ministeri i la CNMC publicat per Resolució de 11 de novembre de 2025 (BOE-A-2025-23343), que desenvolupa competències de supervisió sobre aquests serveis.

Segons una altra síntesi d’eines de cerca, no s’ha identificat en 2025–2026 cap reforma parlamentària en curs de la LGCA específicament orientada a les plataformes OTT esportives, i el propi diari Demòcrata assenyala que no disposa d’informació sobre reformes concretes dirigides a DAZN o anàlogues.

2. Iniciatives en tramitació que afecten de forma indirecta

Al Congrés hi ha diversos projectes de llei horitzontals que poden incidir sobre l’ecosistema en què operen DAZN i altres OTT:

• Projecte de Llei d’accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris (121/000048): esmenes obertes fins al 02/09/2026 (fitxa). Des de l’Executiu es va presentar en Consell de Ministres el 25/02/2025 (referència). Permetrà organitzar millor demandes col·lectives d’abonats davant incidències en serveis digitals com l’streaming esportiu.

• Projecte de Llei per la qual es modifiquen diverses disposicions legals per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació (121/000068): en fase d’esmenes també ampliades fins al 02/09/2026 (fitxa, text inicial a BOCG-15-A-66-1). Transposa i adapta el Reglament europeu de serveis digitals i el Reglament de llibertat de mitjans, amb impacte en la moderació de continguts, ordres de retirada i règim de responsabilitat d’intermediaris.

• Projecte de Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d’edat en els entorns digitals (121/000052): tancat el termini d’esmenes i publicades les esmenes a l’articulat el 12/12/2025 (BOCG-15-A-52-4; text inicial a BOCG-15-A-52-1). Reforça obligacions de plataformes i serveis digitals davant menors, que previsiblement afectaran l’oferta de continguts i controls parentals també en plataformes esportives.

• Projecte de Llei de creació de l’Oficina Espanyola de Drets d’Autor i Conexos (121/000013): en Comissió de Cultura, amb esmenes ja publicades (BOCG-15-A-13-4, text inicial a BOCG-15-A-13-1). Entre les seves funcions apareix reforçar la lluita contra la pirateria de continguts protegits, inclosos els esportius en línia.

• A més, hi ha projectes vinculats al sector audiovisual públic, com el de modificació de la Llei de RTVE procedent del Reial Decret‑llei 5/2024 (121/000037, en esmenes fins al 02/09/2026, fitxa), i el Projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual (121/000026, amb termini d’esmenes ja tancat, fitxa), que ordenen l’ecosistema audiovisual però no es centren en OTT esportives.

3. Pirateria esportiva i bloquejos d’IP: debat polític, no nova llei

La batalla contra la pirateria de futbol en directe —que impacta directament en DAZN i en els operadors que comparteixen drets amb LaLiga— s’està articulant sobre la base de la Llei de Propietat Intel·lectual i la LGCA, complementades per la pràctica judicial (bloquejos dinàmics d’IP) i l’acció de LaLiga amb els seus socis tecnològics. El Congrés ha debatut una Proposició no de Llei crítica amb aquests bloquejos, que va ser rebutjada, la qual cosa va suposar un suport a l’estratègia de LaLiga, segons recull Panorama Audiovisual. Altres articles del mateix mitjà descriuen els acords de LaLiga amb CDN i plataformes per reduir la pirateria (aquí, aquí, aquí, aquí, aquí).

En seu parlamentària, la qüestió ha reaparegut a través de preguntes escrites, com la formulada per Sumar sobre els efectes dels bloquejos d’IP de LaLiga en serveis essencials, a la qual el Govern va respondre recordant que actuen sota resolucions judicials, però que el Ministeri “segueix amb atenció” els possibles efectes sobre serveis legítims, segons Redacción Médica. A més, una notícia d’aquest mateix mitjà menciona que el Congrés va aprovar una reforma de l’aplicació de la Llei de Serveis Digitals per pal·liar els efectes col·laterals d’aquests bloquejos, en línia amb el projecte de llei de governança de serveis digitals citat abans.

4. Llei de l’Esport i altres normes sectorials

No consta a l’agenda recent del Congrés ni del Senat cap reforma en tramitació de la Llei de l’Esport que abordi de forma directa i nova l’explotació de drets audiovisuals per plataformes OTT esportives. La CNMC segueix analitzant, cas per cas, els models de comercialització de drets (per exemple, en futbol femení i futbol sala: nota de la CNMC), i el Govern ha seguit legislant sobre l’entorn del joc i les apostes esportives mitjançant reials decrets i reformes de la normativa de joc, amb impacte sobre la publicitat en retransmissions esportives i en plataformes de vídeo, tal com detalla el diari Demòcrata en repassar els fronts legislatius de Consum (article) i una altra peça sobre la regulació del joc (article).

En aquest àmbit s’han aprovat també normes reglamentàries recents, com el Reial Decret 369/2026 sobre la distribució de la recaptació d’apostes esportiu‑benèfiques (BOE-A-2026-9959) i el Reial Decret 520/2026 sobre límits de dipòsits en joc en línia i entorns de joc segur (BOE-A-2026-13762), que afecten l’ecosistema econòmic en què s’insereixen moltes retransmissions esportives, però no creen un règim nou específic per a DAZN.

5. Situació actual per a DAZN i altres OTT esportives

En síntesi, a data de juliol de 2026, les plataformes de streaming esportiu com DAZN estan regulades per un mosaic de normes ja vigents (LGCA, Llei de l’Esport, normativa de competència, consum, joc, serveis digitals i propietat intel·lectual), i les Corts treballen en diverses reformes transversals que els afectaran, però no existeix un projecte de llei en tramitació la finalitat exclusiva del qual sigui la regulació d’aquestes plataformes. L’evolució reguladora vindrà, previsiblement, més per aquesta via horitzontal (serveis digitals, menors, drets d’autor, consum) i per l’aplicació pràctica del marc antipirateria que per una “llei DAZN” ad hoc.

Fora de l’esfera estrictament parlamentària, diferents anàlisis de mitjans especialitzats i generalistes —com els que expliquen el model de negoci de DAZN a Espanya (Xataka, Audiovisual451, Panorama Audiovisual, ReasonWhy, La Razón, AS, DAZN, DAZN Noticias, eldiario.es, Panorama Audiovisual)— subratllen que el marc regulador actual ja condiciona fortament la seva operació (obligacions d’emissió en obert d’esdeveniments d’interès general, supervisió de la CNMC, límits publicitaris i de joc, etc.), encara que no hi hagi una llei específica en tramitació per a elles.

Finalment, en el pla europeu, la Recomanació de la Comissió sobre la lluita contra la pirateria d’esports i altres esdeveniments en directe, i treballs com els de la EUIPO sobre esports electrònics (EUIPO), també marquen el context regulador en què Espanya està adaptant la seva legislació mitjançant els projectes de llei ja citats.

El Ministeri de Cultura i Esport no decideix quin canal emet cada partit ni atorga llicències audiovisuals, però sí que té un paper clau en la política esportiva estatal, en la definició i tutela de les competicions i en la coordinació dels òrgans que cataloguen els grans esdeveniments esportius com d’interès general. Ho fa sobretot a través del Consell Superior d’Esports (CSD), organisme autònom adscrit al Ministeri, i mitjançant la seva participació en el Consell per a les Emissions i Retransmissions Esportives. El marc material de “què s’ha d’emetre en obert” ve avui donat per la Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual, mentre que la Llei de l’Esport i l’Estatut del CSD delimiten les competències esportives i de coordinació institucional. En conjunt, el Ministeri actua com a planificador, coordinador, supervisor i actor de proposta normativa en la intersecció entre esport i retransmissió de grans esdeveniments.

1. Marc audiovisual: dret d’accés a esdeveniments d’interès general

La Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual (BOE-A-2022-11311) és avui la norma bàsica sobre retransmissió de grans esdeveniments esportius d’interès general:

– Estableix l’obligació de garantir el dret dels ciutadans a ser informats dels esdeveniments d’interès general i preveu l’aprovació d’un catàleg d’esdeveniments d’interès general, amb vigència de quatre anys, mitjançant Acord del Consell de Ministres. – Aquest catàleg s’aprova a proposta del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, no de Cultura, i previ informe de la CNMC i de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics. – El catàleg pot incloure expressament grans esdeveniments esportius, com els Jocs Olímpics i Paralímpics; partits oficials de les seleccions espanyoles absolutes, fases finals d’Eurocopa i Mundial de futbol, un partit per jornada de la Lliga de Primera Divisió masculina i femenina, la Volta Ciclista a Espanya, grans premis d’automobilisme i motociclisme a Espanya, etc. (art. 146, segons l’extracte consultat). – La llei imposa obligacions d’emissió en obert i regles sobre cessió de drets per part dels qui tinguin drets exclusius, així com un règim sancionador específic per a l’incompliment d’aquestes obligacions.

En aquest esquema, el Ministeri de Cultura i Esport no és l’“autoritat audiovisual competent”, però sí que és el departament que tutela l’esport el contingut del qual es declara d’interès general i, en la pràctica, participa en la definició política de quines competicions tenen aquesta rellevància social i esportiva.

2. Competències esportives estatals: Llei 39/2022 i CSD

La Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’Esport (BOE-A-2022-24430) atribueix al Govern, i executivament al CSD, la direcció de la política esportiva estatal:

– El CSD és un organisme autònom adscrit al Ministeri de Cultura i Esport que “assumirà la gestió directa de la política esportiva estatal”. – Entre les seves competències generals (segons l’extracte consultat) figuren fixar objectius i criteris de la política esportiva estatal, establir programes de foment de l’esport i gestionar les relacions i representació internacionals. – La llei subratlla la necessitat d’un esquema competencial clar entre CSD, federacions i lligues, i destaca les competències del CSD en control econòmic, financer i administratiu d’entitats esportives i en la qualificació i tutela de competicions, incloses les professionals i d’alt nivell.

Aquestes competències esportives són clau perquè condicionen quines competicions existeixen, com s’organitzen (federacions i lligues professionals) i, en definitiva, quins esdeveniments poden acabar integrant el catàleg d’interès general de la Llei 13/2022.

3. Estatut del CSD i grans esdeveniments

El Reial Decret 460/2015, de 5 de juny, pel qual s’aprova l’Estatut del Consell Superior d’Esports (BOE-A-2015-6645) concreta funcions rellevants:

– Defineix el CSD com a organisme que “exerceix directament les competències de l’Administració General de l’Estat en l’àmbit de l’esport” i l’adscriu al (aleshores) Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. – Atorga al President del CSD (Secretari d’Estat d’Esport) la facultat d’autoritzar la celebració a Espanya de competicions esportives oficials de caràcter internacional i la participació de les seleccions espanyoles en competicions internacionals (art. 2 i ss. de l’Estatut, segons el fragment consultat). – L’exposició de motius cita expressament l’antiga Subdirecció General de Grans Esdeveniments Esportius, les funcions de la qual s’integren en altres òrgans del CSD, la qual cosa evidencia una competència estructural sobre la planificació i coordinació de grans esdeveniments esportius.

En la pràctica, això situa el Ministeri de Cultura i Esport, via CSD, com a administració de referència en l’autorització, coordinació i suport a l’organització de grans esdeveniments esportius a Espanya, la qual cosa condiciona també la seva planificació mediàtica.

4. Consell per a les Emissions i Retransmissions Esportives

El Reial Decret 991/1998, de 22 de maig, pel qual es crea el Consell per a les Emissions i Retransmissions Esportives (BOE-A-1998-12017), desenvolupat a l’empara de la Llei 21/1997, és la peça que connecta més directament l’àmbit esportiu (CSD/Ministeri) amb la transmissió:

– El RD recorda que la Llei 21/1997 atribuïa al Consell l’elaboració i aprovació del catàleg de competicions o esdeveniments esportius d’interès general, amb informe del CSD i audiència d’operadors i organitzadors. – El propi RD 991/1998 estableix que el Consell per a les Emissions i Retransmissions Esportives queda adscrit al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i que el seu president és el President del CSD. – Entre les seves funcions figuren aprovar el catàleg d’esdeveniments esportius d’interès general, vetllar pel compliment de les obligacions d’emissió i retransmissió fixades a la Llei 21/1997, informar els reglaments de desenvolupament i elaborar informes anuals al Govern i al Congrés (art. 2, segons el text consultat).

Tot i que la regulació actual de catàlegs ha estat assumida per la Llei 13/2022, aquesta arquitectura evidencia que l’Administració esportiva estatal, i per tant el Ministeri de Cultura i Esport, està institucionalment integrada en els mecanismes de definició i supervisió de les retransmissions d’esdeveniments esportius d’interès general.

A més, la Sentència 112/2006 del Tribunal Constitucional (BOE-T-2006-8142) va avalar l’esquema bàsic de la Llei 21/1997 pel que fa a la catalogació d’esdeveniments d’interès general i les obligacions de retransmissió, la qual cosa reforça la legitimitat de la intervenció pública –inclosa l’esportiva– en aquest àmbit.

5. Funcions de proposta normativa i coordinació

Finalment, tant la Llei 39/2022 com l’Estatut del CSD preveuen que el Consell i el seu President exerceixin les competències que els atribueixin les “normes legals o reglamentàries” i actuïn com a òrgan de cooperació interterritorial (Conferència Interterritorial per a l’Esport) i de relació amb federacions, lligues i altres actors. Això col·loca el Ministeri de Cultura i Esport en una posició central per a:

– Proposar o impulsar reformes normatives sobre el règim esportiu de les competicions que després poden ser declarades d’interès general. – Coordinar amb comunitats autònomes i entitats organitzadores la celebració de grans esdeveniments i la seva projecció internacional i mediàtica. – Informar i participar en òrgans col·legiats en què es concreten els catàlegs i es vigila el compliment de les obligacions d’emissió.

En síntesi, el Ministeri no gestiona el senyal ni les llicències audiovisuals, però el seu poder sobre la política esportiva, l’organització de competicions i la seva presència en els òrgans encarregats de catalogar i supervisar les retransmissions li atorguen un paper estructural en la transmissió de grans esdeveniments esportius a Espanya.

Plataformes estrangeres com DAZN, per operar legalment a Espanya i retransmetre competicions esportives, es regeixen principalment per la normativa de comunicació audiovisual, telecomunicacions i drets esportius. Han d’estar donades d’alta com a prestadores de serveis de comunicació audiovisual, inscriure’s (o ser inscrites) en el Registre estatal corresponent, respectar les obligacions de protecció de menors, publicitat i finançament d’obra europea i, a més, adquirir i explotar els drets esportius conforme al règim de comercialització vigent. La supervisió recau en l’autoritat audiovisual estatal i en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), especialment en matèria de competència i accés a continguts clau. Tot això s’articula sobre un marc que incorpora el principi de país d’origen, però que imposa obligacions específiques quan els serveis es dirigeixen al públic espanyol.

Marc bàsic de comunicació audiovisual

L’eix central és la Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual (text al BOE), que actualitza el marc per a tots els serveis audiovisuals, inclosos els prestats per plataformes globals que competeixen per l’audiència espanyola. Aquesta llei transposa la Directiva (UE) 2018/1808 i assumeix el principi de país d’origen, però deixa clar que els prestadors que arriben a l’audiència espanyola queden sotmesos a obligacions de protecció d’usuaris, diversitat cultural i competència.

En desenvolupament directe d’aquesta llei, el Reial Decret 1138/2023, de 19 de desembre, regula el Registre estatal de prestadors (text al BOE). Estableix que:

• Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual (lineals i a demanda) han de comunicar prèviament l’inici de l’activitat quan correspongui i quedar inscrits al Registre.
• Els prestadors de serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma i d’agregació de serveis audiovisuals, i els usuaris d’especial rellevància, han d’estar també inscrits, encara que sense comunicació prèvia.
• Només s’exigeix llicència mitjançant concurs públic per a emissions televisives o radiofòniques per ones hertzianes terrestres; les plataformes OTT com DAZN, que operen per internet, es sotmeten al règim liberalitzat de comunicació prèvia/registre.

Obligacions de contingut, protecció de menors i obra europea

La Llei 13/2022 incorpora i actualitza les obligacions clàssiques de pluralisme, protecció de menors i regulació de comunicacions comercials audiovisuals. L’anterior Llei 7/2010, parcialment derogada, continua sent rellevant en part i està disponible a aquest enllaç, juntament amb els seus antecedents com la Llei 22/1999 i la Resolució de 2010 de la CMT.

En matèria de finançament anticipat d’obra audiovisual europea, continua sent referència el Reial Decret 988/2015, de 30 d’octubre (text al BOE), que desenvolupa el previst a l’antic article 5 de la Llei 7/2010. Estableix que determinats prestadors han de destinar un percentatge (històricament el 5 %) dels seus ingressos a finançar producció europea (pel·lícules, sèries, documentals, animació). Les obligacions de quotes d’emissió i finançament han estat posteriorment adaptades per la Llei 13/2022, però l’esquema de contribució obligatòria al sector europeu segueix vigent per a operadors que assoleixen certs nivells d’ingressos i presència.

Drets de retransmissió esportiva

El règim específic dels drets del futbol professional es conté al Reial Decret-llei 5/2015, de 30 d’abril (text al BOE), desenvolupat pel Reial Decret 2/2018, de 12 de gener (text al BOE). Aquest marc:

• Atribueix la titularitat dels drets audiovisuals als clubs, però obliga a la seva comercialització conjunta per la Lliga Nacional de Futbol Professional o la RFEF.
• Regula la venda, durada dels contractes, condicions d’explotació i obligacions de transparència en les subhastes de drets.

Qualsevol plataforma (incloses les estrangeres) només pot retransmetre aquestes competicions si adquireix aquests drets en les condicions fixades per la norma i pels contractes amb les lligues/federacions. A més, el Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat de la compensació econòmica per accés de ràdios a estadis per a retransmissions en directe, a la Sentència 7/2023, de 21 de febrer (text al BOE).

Infraestructures, telecomunicacions i accés condicional

Si la plataforma és també operador de xarxa o presta serveis de comunicacions electròniques, li resulta aplicable la Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions (text al BOE), que substitueix la Llei 9/2014. Aquesta llei regula el registre d’operadors, obligacions d’accés a xarxes, numeració i poders de supervisió de la CNMC, així com el règim de comunicacions comercials i protecció de dades d’abonats (complementat per la Circular 4/2025 de la CNMC, text al BOE).

Pel que fa a accés condicional i canals de pagament, segueixen sent de referència normes prèvies com la Llei 10/2005 (text al BOE) i el seu desenvolupament per normativa de telecomunicacions i competència, inclosos el Reial Decret-llei 1/2009, el Reial Decret 2296/2004 i les sentències del Tribunal Constitucional sobre liberalització del sector (Sentència 329/2005).

CNMC, competència i propietat intel·lectual

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència exerceix les seves funcions conforme a la Llei 3/2013 (text al BOE) i al seu estatut orgànic, el Reial Decret 657/2013 (text al BOE). Supervisa que no hi hagi acords o pràctiques anticompetitives en l’adquisició i reventa de drets esportius, en els paquets majoristes i minoristes de televisió de pagament, i en les obligacions d’accés a continguts considerats essencials.

En el pla de la propietat intel·lectual i drets afins, resulta rellevant el Reial Decret-llei 24/2021, de 2 de novembre (text al BOE), que transposa directives de la UE sobre l’exercici de drets d’autor i drets afins en determinades transmissions en línia i retransmissions de programes de ràdio i televisió. Al costat d’això, l’actuació de la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual es reflecteix en acords com el de 17 de desembre de 2025 sobre tarifes per a operadors de radiodifusió (text al BOE), que, encara que centrat en ràdio, il·lustra el marc de tarifes generals per a l’ús de fonogrames.

Altres normes relacionades i context

L’ecosistema regulador es completa amb:

• Normes de planificació i gestió de l’espectre i la TDT, com el Reial Decret 391/2019 i la seva substitució parcial pel Pla Tècnic Nacional TDT de 2025.
• Resolucions sobre concursos de llicències TDT (Resolució de 17 d’abril de 2015 i Resolució de 26 d’octubre de 2015), rellevants si la plataforma pretén operar també canals en obert.
• Normativa organitzativa i procedimental (Ordre PRE/2516/2015, text al BOE; Ordre TDF/469/2024, text al BOE; Ordre ETD/1218/2021, text al BOE), així com la creació de la seu electrònica de la CNMC (Resolució de 8 de novembre de 2013).
• Jurisprudència rellevant sobre comunicació audiovisual autonòmica i competències estatals, com la Sentència 86/2017.

En conjunt, qualsevol plataforma estrangera que vulgui operar a Espanya ha de: (1) encaixar en alguna de les categories de prestador previstes per la Llei 13/2022 i complir les seves obligacions de registre, contingut i usuaris; (2) respectar el règim de comercialització i explotació de drets esportius (especialment de futbol professional) i de propietat intel·lectual; i (3) sotmetre’s a la supervisió sectorial i de competència de la CNMC i a la normativa de telecomunicacions quan correspongui.