L’Assemblea tomba demanar al Parlament Europeu una finançament suficient per al programa Leader

L’Assemblea d’Extremadura rebutja demanar a la UE que blindi una financiació suficient per al Leader i els Grups d’Acció Local en el període 2028-2034.

fotonoticia 20261119173727 1920

fotonoticia 20261119173727 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 18 institutos

  • PP31,1 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’Assemblea d’Extremadura ha rebutjat aquest dijous una iniciativa que instava el Parlament Europeu a preservar, reforçar i assegurar una “finançació suficient” per a Leader i el desenvolupament local participatiu, així com a reconèixer i enfortir els Grups d’Acció Local dins el marc financer i regulador de la Unió Europea per al període 2028-2034.

La proposta, que únicament ha rebut el suport del PSOE i de Unidas por Extremadura, figurava en un pronunciament defensat en el ple pel Grup Socialista i finalment ha estat rebutjat pel PP i Vox.

El diputat socialista Gonzalo Romero Barba ha desgranat alguns dels punts del text, entre ells mantenir i reforçar, per a 2028-2034, el reconeixement explícit de Leader i del Desenvolupament Local Participatiu (CLLD) com a “instruments essencials” de la política de desenvolupament rural i territorial de la UE.

Així mateix, es plantejava que el marc financer europeu 2028-2034 reservi una partida específica per a Leader, amb com a mínim un volum de fons similar al del període actual, i que el Desenvolupament Local Participatiu (CLLD) sigui un component obligatori de la programació territorial dels estats membres, amb finançament propi i suficient.

Un altre dels punts defensats era que Leader es pugui aplicar en tots els espais rurals de la Unió Europea, sense circumscriure’s només a àrees definides per criteris de desavantatge o vulnerabilitat.

També es reclamava el reconeixement dels Grups d’Acció Local, amb plenes competències per decidir a escala local, com a aliats en la coordinació i posada en marxa de polítiques i estratègies adaptades a cada territori, així com la implantació d’una simplificació administrativa “efectiva i proporcional”.

Romero Barba ha subratllat que el pronunciament respon a una “qüestió vital” per assegurar el futur del medi rural extremeny.

“Parlar de Leader a Extremadura és parlar d’una manera d’entendre el desenvolupament rural des del propi territori. Els 24 Grups d’Acció Local (GAL) són presents en 384 municipis i abasten el 89 per cent de la superfície regional”, ha recalcat.

Ha recordat que, en el conjunt de la comunitat, l’efecte de Leader en els últims 30 anys es tradueix en més de 683 milions d’euros mobilitzats en 14.500 projectes, amb més de 24.000 llocs de feina generats i més de 4.000 empreses recolzades.

Actualment, ha indicat, amb càrrec al PEPAC 23-27, que els grups d’acció local gestionen 72 milions d’euros ja disponibles per als territoris, canalitzats a través de 45 convocatòries d’ajuts publicades durant l’últim any.

També ha apuntat que es troba en marxa la negociació del proper marc financer plurianual, en la qual el Govern d’Espanya s’ha situat entre els 17 estats membres que reclamen un pressupost «més ampli» i defensen el pes de la Política Agrícola Comuna en el futur marc.

En aquest context, ha reivindicat el «paper estratègic» dels Grups d’Acció Local pel seu coneixement directe del territori i la seva condició de «estructura fonamental» per fer front a desafiaments com la despoblació i la manca d’oportunitats al medi rural extremeny.

«Una gran part del futur del nostre medi rural queda de banda de la voluntat política en les negociacions de la futura PAC. El Govern d’Espanya ja s’ha pronunciat. Què farà el Govern de la Junta d’Extremadura», s’ha preguntat el socialista.

Postura dels grups parlamentaris

En el torn dels grups, el diputat del PP Manuel Lozano Martínez ha defensat una esmena de substitució registrada per la seva formació a la proposta socialista, que finalment no ha tirat endavant.

En la seva intervenció, Lozano ha reconegut la tasca que des de fa 35 anys venen realitzant els Grups d’Acció Local en favor de la pervivència del món rural, dels pobles i del seu teixit productiu.

No obstant això, ha insistit que, segons el parer del PP, la prioritat ha de ser assegurar primer el nou marc financer europeu, que ha de comptar amb un finançament «just» i «suficient». «Aquest i cap altre és el veritable debat. I aquesta hauria de ser la nostra primera exigència en un moment decisiu per al futur pressupost de la Unió», ha exposat.

Per aquest motiu, ha assenyalat que la negociació pressupostària continua oberta i ha rebutjat contraposar les necessitats dels agricultors amb les dels municipis rurals.

«Tampoc podem comprometre’ns amb una distribució financera abans de conèixer els recursos dels quals es disposa. Primer, cal aconseguir el finançament suficient per a tothom. Després, caldrà distribuir-lo amb criteris d’equilibri, eficàcia i responsabilitat», ha assegurat.

Per part de Vox, la diputada Eva María García Alegre ha afirmat que el seu grup no s’oposa al món rural, sinó que defensa un «món rural viu, amb una població i una activitat real», i ha precisat que la seva discrepància amb el PSOE rau en el «model».

Al seu parer, el model socialista suposa «més despesa, més estructures, més obligacions i, al final, pocs resultats i una gestió opaca».

També ha apuntat que a la iniciativa es parla de reforçar Leader, però, segons la seva opinió, el pronunciament del PSOE en realitat persegueix blindar un «finançament sense exigir resultats verificables».

«Ens preguntem per què ha d’estar protegit els diners, passi el que passi. És com la signatura d’un xec en blanc, sense condicionar objectius, avaluació i conseqüències. I és, en realitat, renunciar a saber si aquests fons arriben als nostres pobles o si es queden en els intermediaris, en la gestió», ha sentenciat.

Finalment, el diputat d’Unidas por Extremadura Juan Alessandro Schirinzi Pareés ha defensat que els fons Leader constitueixen una de les principals eines de la Unió Europea per impulsar les zones rurals que requereixen més inversions.

Schirinzi Pareés ha incidit que el debat no s’ha de limitar a decidir en quina partida es col·loca «una mica més o una mica menys de diners», sinó a fixar les prioritats reals de la UE.

«Davant d’una Europa que el que proposa sempre que hi ha problemes al nostre continent són els retalls, davant de l’Europa que porta preconitzant i porta instaurant com a política econòmica la dels homes de negre, la del FMI, nosaltres seguim defensant una Europa que pensi en els seus pobles», ha recalcat.

Per això, ha reiterat el suport del seu grup a la proposta socialista, en entendre que els diners s’han de dirigir cap a qui més els necessita i que els fons europeus han de destinar-se al desenvolupament d’Europa.