Espanya ha avançat en la rehabilitació energètica d'habitatges durant els últims anys, però el ritme encara resulta insuficient per transformar el seu parc residencial. Un estudi d'Accumin Intelligence, la divisió de dades de Tinsa, estima que el país hauria de multiplicar per deu el ritme actual de reformes per aconseguir que la major part dels habitatges arribi a nivells adequats d'eficiència.
El problema parteix de l'antiguitat del parc. Aproximadament el 95% dels habitatges espanyols van ser construïts entre 1960 i 2009, abans que els requisits d'eficiència energètica fossin endurets. Accumin situa també al voltant del 95% la proporció del parc residencial que actualment considera energèticament ineficient.
L'anàlisi assenyala que les actuacions han crescut especialment durant els últims cinc anys, impulsades en bona mesura pels fons europeus. No obstant això, l'estudi adverteix que mantenir aquest avanç serà més difícil després de la finalització dels fons Next Generation destinats a aquestes actuacions.
La magnitud del repte contrasta amb l'objectiu fixat per la planificació energètica espanyola. El PNIEC estableix la rehabilitació energètica de 1,2 milions d'habitatges durant el període 2021-2030 i planteja assolir un ritme aproximat de 300.000 actuacions anuals.
Un parc residencial envellit
Les dades oficials mostren fins a quin punt existeix marge per millorar els edificis existents. La Llei 10/2022, que va impulsar mesures per accelerar la rehabilitació, recollia que més del 81% dels edificis residencials es situaven en les lletres E, F o G en emissions, percentatge que pujava al 84,5% quan s'analitzava el consum energètic.
La mateixa norma assenyalava que la taxa efectiva de rehabilitació residencial espanyola es trobava entre vuit i deu vegades per sota de la dels principals països europeus. El diagnòstic oficial ja apuntava llavors a la necessitat d'elevar de manera substancial el nombre d'actuacions per complir els objectius nacionals i europeus.
La rehabilitació energètica no es limita a les façanes. Les actuacions poden incloure millores de l'envoltant de l'edifici, substitució d'instal·lacions tèrmiques i altres mesures destinades a reduir la demanda i el consum d'energia. El PNIEC contempla precisament diferents línies d'actuació per assolir els seus objectius de renovació.
El Govern manté les ajudes fins al 2030
El final d'una part dels fons europeus no suposa l'abandonament de la política de rehabilitació. El Govern va aprovar al febrer l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2026-2030, que incorpora la rehabilitació d'habitatges de llars vulnerables com una de les seves línies estructurals.
L'estratègia preveu suports públics per a aquestes actuacions i es complementa amb el Pla Social per al Clima, que contempla una dotació de 9.099 milions d'euros entre 2026 i 2032, dels quals 4.723 milions corresponen a l'àmbit dels edificis.
El repte passa ara per mantenir un volum suficient d'actuacions quan canvia el sistema de finançament. El propi Govern havia plantejat ja com a objectiu multiplicar per deu el ritme de rehabilitació respecte al nivell de partida, fins a aproximar-lo a les 300.000 vivendes anuals previstes en la planificació energètica.