La jubilació sense retallades després de 40 anys cotitzats supera la seva primera votació amb el gir del PSOE

La proposició a la qual et refereixes és la “Proposició de Llei de jubilació sense penalització” (Congrés dels Diputats, núm. d’expedient 122/000105), registrada per Podemos perquè, després de 40 anys cotitzats, no s’apliquin coeficients reductors ni retallades en la pensió de qui es jubili de forma anticipada. Aquesta iniciativa ja ha estat admesa a tràmit per la Mesa i compta amb text publicat i resposta del Govern.

Segons el registre parlamentari, fins ara ha passat el següent al Congrés:

• 31/05/2024: es publica el text de la proposició de llei al Butlletí del Congrés.
• 06/09/2024: el Govern remet la seva resposta (no bloqueja la tramitació).
• 07/09/2024: la Mesa del Congrés admet a tràmit la proposició de llei i la remet al Ple perquè decideixi si la pren o no en consideració.

Des d’aquest moment, la iniciativa està pendent que el Ple del Congrés debati i voti la seva presa en consideració. La premsa parlamentària (per exemple, Demòcrata el 17 i el 20 de setembre de 2026) recull que:

• Podemos ha decidit tornar a portar aquesta proposició de llei al Ple, després d’haver-la tingut “a la nevera” per no esgotar el seu cupo.
• La setmana del 22 de setembre de 2026 el Ple ha de decidir si obre formalment la seva tramitació parlamentària.

Amb aquest context, els següents passos en la tramitació depenen del que passi en aquesta votació de presa en consideració.

1. Pas immediat: presa en consideració al Ple del Congrés

• El Ple debateix la proposició de llei (defensa pel grup proponent i torn dels altres grups).
• Es vota si la Cambra accepta o no continuar amb la seva tramitació.

Si el Ple rebutja la presa en consideració, la proposició de llei decau i la seva tramitació parlamentària acaba aquí: no s’obre termini d’esmenes ni passa a comissió.

Si el Ple aprova la presa en consideració, s’obre la fase ordinària del procediment legislatiu:

2. Després de la presa en consideració: treball a comissió del Congrés

• Remissió a la comissió competent (normalment Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions).
• Obertura del termini d’esmenes:
  • Esmenes a la totalitat (de devolució o de text alternatiu).
  • Esmenes a l’articulat per modificar el text que elimina els coeficients reductors després de 40 anys cotitzats o la seva aplicació retroactiva.
• Designació d’una ponència: un grup reduït de diputats estudia el text i les esmenes i elabora un informe de ponència amb un text transaccional.
• Dictamen de comissió: la comissió debateix l’informe, pot introduir canvis addicionals i aprova un dictamen.

En aquest punt poden donar-se dos escenaris:

• Si la comissió té competència legislativa plena i la Cambra ho ha acordat per a aquest cas, podria aprovar la llei directament.
• El més habitual en una reforma de pensions és que el dictamen s’eleva al Ple del Congrés per a una votació final al Congrés, després d’un debat article per article o per blocs.

3. Segona lectura al Senat

Un cop aprovada al Congrés, la proposició de llei es remet al Senat:

• El Senat pot:
  • No introduir canvis: el text quedaria llest per a la seva promulgació.
  • Aprovar esmenes parcials, que retornarien el text modificat al Congrés.
  • Aprovar un veto (rebuig global del text).
• Si hi ha esmenes, el Congrés decideix si les accepta o les rebutja, per majoria simple.
• Si hi ha veto, el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta en una primera votació o, transcorreguts dos mesos, per majoria simple.

4. Aprovació definitiva i entrada en vigor

Superades les dues Cambres, els passos finals són:

• Aprovació definitiva del text per les Corts Generals.
• Sanció i promulgació pel Rei.
• Publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, amb la data d’entrada en vigor que prevegi la pròpia llei (per a aquesta iniciativa, l’esborrany estableix la vigència des de la seva publicació).

Fins que no es completi aquesta cadena d’esdeveniments —presa en consideració, comissió, votació final al Congrés, pas pel Senat i publicació al BOE— l’eliminació dels coeficients reductors després de 40 anys cotitzats seguirà sent només una proposta en tramitació, no un canvi efectiu del marc legal.

La Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions és la comissió permanent legislativa del Congrés competent en matèria de pensions i Seguretat Social. Quan es tramita una reforma de les pensions via llei (projecte o proposició de llei), aquesta comissió és l’òrgan central del treball tècnic-parlamentari, però sempre sota la primacia del Ple, que és qui decideix en última instància el contingut de la llei.

1. Quines fases del procediment legislatiu assumeix la Comissió

En una reforma de les pensions que arriba al Congrés com a projecte de llei del Govern, el Reglament estableix (art. 109 i ss.) que la Mesa del Congrés:

• Ordena la publicació del text.
• Obre el termini de presentació d’esmenes.
• Remet el projecte a la Comissió competent per matèria, que serà la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

A partir d’aquest moment, la comissió assumeix diverses funcions clau:

• Gestió de les esmenes a l’articulat (art. 110): les esmenes es presenten “a la Mesa de la Comissió”, que les qualifica i ordena el seu debat. Inclouen supressions, modificacions, addicions, noves disposicions, etc.
• Nombrament i treball de la ponència (art. 113): la comissió nomena en el seu si una Ponència que, “a la vista del text i de les esmenes”, redacta un informe en un termini ordinari de quinze dies, prorrogable per la Mesa de la Comissió quan la complexitat de la reforma ho aconselli.
• Debat article per article a la pròpia comissió (art. 114): sobre la base de l’informe de la ponència, la comissió discuteix cada precepte de la reforma de pensions, amb torns d’intervenció de qui hagi presentat esmenes i dels membres de la comissió.
• Admissió de noves esmenes de transacció o tècniques (art. 114.3): durant el debat, la Mesa de la comissió pot admetre noves esmenes que apropin posicions entre les ja presentades, així com esmenes tècniques (errors, ajustos terminològics, etc.).
• Aprovació del dictamen (art. 116): en finalitzar, la comissió aprova un dictamen sobre el projecte de reforma de les pensions, que remet a la Presidència del Congrés per a la seva elevació al Ple.

A més, d’acord amb els arts. 40 a 45, la comissió pot:

• Convocar compareixences (art. 44): demanar la presència de membres del Govern, alts càrrecs de la Seguretat Social, autoritats, personal funcionari i experts per informar i assessorar sobre la reforma.
• Recollir informació i documentació del Govern i de les Administracions públiques sobre l’impacte i els antecedents de la reforma.

2. Límits respecte al Ple i marge de modificació del text

Tot i que la comissió té un paper molt intens, el seu poder està limitada pel Ple:

• El Ple pot celebrar un debat de totalitat (art. 112) sobre la reforma de les pensions si hi ha esmenes a la totalitat, podent retornar el text al Govern o substituir-lo per un text alternatiu abans que es tramiti a comissió.
• El dictamen de la comissió no tanca la discussió: els grups poden reservar per al Ple les esmenes i vots particulars que hagin estat defensats i rebutjats a comissió (art. 117), de manera que el Ple pot reobrir qüestions ja debatudes.
• Al Ple es produeixen noves votacions sobre articles i esmenes; la versió definitiva de la reforma és la que surti votada allà, no el dictamen inicial de la Comissió de Treball.
• Si, després de les esmenes aprovades al Ple, el text queda incongruent o fosc, la Mesa pot retornar-lo a la comissió perquè faci una simple “redacció harmònica” (art. 119), sense alterar les decisions de fons del Ple.

Pel que fa al marge de modificació, dins dels seus treballs la comissió pot:

• Incorporar o rebutjar esmenes que canviïn substancialment el contingut de la reforma de les pensions (edat de jubilació, fórmula de revalorització, períodes de cotització, etc.).
• Introduir esmenes transaccionals fruit de la negociació entre grups.
• Reordenar, millorar tècnicament i aclarir el text.

No obstant això, aquestes decisions estan sempre sotmeses a:

• La conformitat del Govern per a esmenes que augmentin despesa o redueixin ingressos de la Seguretat Social (art. 111).
• La revisió posterior del Ple, que pot corregir, suprimir o afegir elements al que s’ha aprovat per la comissió.

3. Relació amb el Govern i amb la Comissió del Pacte de Toledo

En matèria de pensions, el Govern:

• És normalment el promotor dels projectes de llei de reforma, que envia a aquesta comissió per a la seva tramitació.
• Pot participar en les seves sessions: els membres del Govern poden acudir amb veu a les comissions i, si són formalment membres d’elles, també amb vot (art. 40.3).
• Respon als requeriments d’informació i a la consulta sobre esmenes amb impacte pressupostari.

Per la seva banda, la Comissió del Pacte de Toledo és també una comissió del Congrés, especialitzada en el seguiment del sistema de pensions i en l’elaboració de recomanacions de consens. Les seves conclusions solen servir de base política per a les reformes de les pensions. A la pràctica:

• El Pacte de Toledo formula recomanacions no vinculants sobre sostenibilitat, suficiencia i equitat del sistema.
• El Govern, en dissenyar la reforma, i la Comissió de Treball, en tramitar-la, solen prendre aquestes recomanacions com a marc de referència per al contingut de la llei.
• L’articulació es produeix via compareixences, informes i debats: les posicions consensuades al Pacte de Toledo es traslladen políticament al treball legislatiu de la Comissió de Treball.

En resum, la Comissió de Treball és l’espai on es fa la “enginyeria legislativa” d’una reforma de les pensions (esmenes, ponència, dictamen, compareixences), però el poder decisori últim recau en el Govern (en l’àmbit pressupostari i en la iniciativa) i, sobretot, en el Ple del Congrés, que aprova el text definitiu de la llei.

Alberto Mayoral de Lamo és l’actual portaveu del Grup Parlamentari Socialista a la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés dels Diputats. La seva trajectòria combina militància i responsabilitats al PSOE, experiència prèvia a la Junta d’Andalusia i un perfil molt lligat a l’educació i la cultura.

Nascut a Almeria el 1983, Mayoral és llicenciat en Història i ha desenvolupat part de la seva carrera professional com a professor d’Educació Secundària. Aquest rerefons docent i humanístic apareix destacat a la seva biografia pública com un dels trets que expliquen el seu interès per les polítiques educatives, culturals i socials. Dins del socialisme andalús se l’identifica com un quadre del PSOE-A amb sensibilitat pels temes d’igualtat d’oportunitats, accés a la cultura i defensa dels serveis públics.

Abans d’arribar a la política estatal, va exercir un càrrec de rellevància a la Junta d’Andalusia: va ser director general d’Innovació Cultural i del Llibre entre 2015 i 2019. Des d’aquesta direcció general va impulsar polítiques culturals en l’àmbit autonòmic andalús, amb especial atenció al foment de la lectura, el suport al sector editorial i la modernització d’equipaments i iniciatives culturals. Aquesta etapa a l’executiu andalús constitueix la seva principal experiència de gestió administrativa prèvia al salt a la política nacional.

A la legislatura actual, Mayoral és diputat al Congrés integrat al Grup Parlamentari Socialista. Als registres parlamentaris figura vinculat al PSOE (agrupació parlamentària identificada com a PSOE) i adscrit al Grup Socialista a la Cambra Baixa, on exerceix com a autor actiu. No consta trajectòria prèvia com a senador ni altres mandats a la Cambra Alta: tota la seva carrera parlamentària es situa al Congrés dels Diputats.

La seva posició central a l’agenda laboral i de protecció social es reflecteix en els càrrecs que exerceix a comissions. El més rellevant és la seva condició de portaveu a la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions, responsabilitat que exerceix des del 25 d’abril de 2024. Des d’aquest lloc canalitza la posició del PSOE en els debats sobre legislació laboral, condicions de treball, economia social, pensions i polítiques migratòries, i s’ha convertit en una de les veus socialistes de referència en aquestes matèries.

A més d’aquesta portaveu principal, acumula altres responsabilitats parlamentàries. És portaveu adjunt a la Comissió de Cultura des del 15 de desembre de 2023, la qual cosa connecta amb la seva experiència prèvia en l’àmbit cultural andalús. També és vocal a la Comissió d’Educació, Formació Professional i Esports, igualment des de desembre de 2023, on participa en el seguiment de les polítiques educatives i esportives. Des del 28 de gener de 2025 figura com a vocal a la Comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo, un òrgan clau per a la reforma i sostenibilitat del sistema de pensions.

En l’àmbit més tècnic de l’activitat legislativa, exerceix com a ponent suplent a la Subcomissió relativa a l’Estatut de l’Esportista (expedient 154/5) des del 12 de novembre de 2024, la qual cosa el situa també en debats vinculats a l’esport i a la regulació de l’activitat professional en aquest àmbit. Amb anterioritat, va ser vocal a la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament des de desembre de 2023 fins a gener de 2025, ampliant el seu camp de treball a les polítiques de cooperació i desenvolupament.

Pel que fa a responsabilitats orgàniques internes dins del partit, les fonts consultades confirmen la seva pertinença al PSOE i, específicament, el seu enquadrament al PSOE andalús (PSOE-A), però no recullen un càrrec orgànic concret —com secretaria o portaveu interna— als òrgans de direcció del partit. On sí es projecta amb claredat és en l’àmbit institucional: primer com a alt càrrec de la Junta d’Andalusia i, actualment, com a diputat socialista i portaveu parlamentari al Congrés.

A les xarxes i en la seva activitat pública més recent, Mayoral apareix defensant amb freqüència les polítiques laborals del Govern i la revalorització de les pensions, així com posant en valor els resultats de la reforma laboral i la protecció dels drets de treballadors i autònoms. Aquesta línia de missatge és coherent amb la seva posició com a portaveu socialista a la Comissió de Treball i amb la línia general del PSOE en matèria d’ocupació i protecció social.

En síntesi, Alberto Mayoral de Lamo és un dirigent del PSOE amb arrels en el socialisme andalús, formació històrica i experiència docent, que ha passat per la gestió cultural autonòmica i que avui concentra el seu pes polític al Congrés com a portaveu socialista a la Comissió de Treball i membre destacat de les comissions de Cultura, Educació i Pacte de Toledo.