El periòdic rus independent 'Novaya Gazeta', considerat un símbol del periodisme crític al país durant més de trenta anys, ha comunicat aquest divendres que cessarà completament la seva activitat el pròxim 9 de novembre. La decisió arriba després d'anys de pressions i mesures contra la seva plantilla per part de les autoritats russes, que a començaments de setembre el van incloure en el llistat d'"agents estrangers".
"Ens han matat", arrenca el missatge de comiat difós per la redacció, que atribueix sense embuts el tancament a l'actuació del Govern i dels serveis d'Intel·ligència russos. "El 9 de novembre apagarem els llums de casa nostra, on hem viscut durant 30 anys, desconnectarem els servidors i ens n'anirem. El periòdic ha desaparegut. Les autoritats i els serveis d'intel·ligència russos han obligat l'equip editorial a cessar les seves operacions", afirma el comunicat.
La direcció del diari sosté que la fi del projecte és el resultat d'una cadena d'accions dirigides a fer impossible la seva supervivència: retirada de llicències per publicar, bloqueig dels seus canals digitals, confiscació de la impremta, obertura de procediments administratius contra els seus responsables i supressió de les seves vies de finançament.
Segons explica l'equip, al mateix temps que rebien l'ordre d'abandonar la seva seu es va desactivar també el sistema amb què els lectors realitzaven aportacions econòmiques: "Ens han privat de qualsevol fons. Completament", lamenten els periodistes.
La capçalera defineix aquest conjunt de mesures com una "operació coordinada" i rebutja que les entitats financeres hagin actuat pel seu compte. "Són normes externes, establertes per l'aparell estatal repressiu, per funcionaris de l'FSB (Servei Federal de Seguretat) que s'han infiltrat en totes les organitzacions", continua el text, que acusa aquests responsables de comportar-se com si "consideressin el país de la seva propietat".
'Novaya Gazeta' recorda el deteriorament progressiu de l'entorn per exercir el periodisme des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, el febrer de 2022, i denuncia l'enduriment legal que ha permès restaurar la censura i restringir la cobertura informativa de tot allò relacionat amb la guerra.
"Ens hem vist privats de l'oportunitat d'informar sobre els esdeveniments més importants i tràgics del nostre temps", assenyala l'escrit, que afegeix que les limitacions van acabar afectant pràcticament tots els àmbits de la vida pública.
A això s'hi suma l'anul·lació del seu registre com a mitjà de comunicació, que fa impossible continuar operant de manera legal, i la persecució directa dels seus professionals. La redacció subratlla que diversos periodistes s'han vist forçats a abandonar Rússia i que nombrosos empleats i col·laboradors han estat inclosos en el registre d'"agents estrangers".
El setembre passat, aquesta catalogació es va estendre a tota la plantilla editorial i a més d'un centenar de reporters i autors vinculats al diari.
El cas de 'Novaya Gazeta' s'inscriu en una llarga història d'amenaces i represàlies contra el seu personal. Fundat el 1993, el periòdic recorda en el seu comiat que ha perdut sis professionals assassinats per motius polítics o per la seva tasca informativa.
El rotatiu —el redactor en cap del qual, Dmitri Muratov, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2021 juntament amb la periodista filipina Maria Ressa per la seva defensa de la llibertat d'expressió— ja havia suspès les seves publicacions el març de 2022, després dels avisos de les autoritats per no figurar en el registre d'agents estrangers.
Més tard, part de la redacció va posar en marxa un nou projecte a Europa. El 2023, les autoritats van declarar "indesitjables" a Rússia les activitats de 'Novaya Gazeta Europa' i, aquell mateix any, també van incorporar Muratov a la llista d'agents estrangers, cosa que va portar Sergei Sokolov a assumir la direcció del periòdic.
Reacció de les associacions de premsa
La Federació Internacional de Periodistes (FIP) i la Federació Europea de Periodistes (FEP) han denunciat el tancament de la redacció a Moscou, que qualifiquen d'"un dia summament trist per a Rússia i el periodisme independent".
La FIP sosté que el que ha passat "representa un dels atacs més vergonyosos contra un dels mitjans de comunicació independents més respectats de Rússia" i ressalta la seva tasca al llarg d'aquests anys, en què, malgrat les amenaces, les agressions i l'assassinat de col·legues, "han exigit valentament responsabilitats a qui ostenta el poder".
En la mateixa línia, la FEP subratlla que els professionals de 'Novaya Gazeta' "mai van abandonar la seva lluita per informar el públic i exigir responsabilitats al poder", així com la "tasca extraordinària" que durant tres dècades el diari i la seva plantilla han dut a terme "en condicions gairebé inimaginables".
Totes dues organitzacions periodístiques condemnen amb fermesa "la intimidació continuada" del Govern del president Vladimir Putin contra les veus independents i recorden que la democràcia necessita aquests contrapesos perquè els poderosos retin comptes. "Això és precisament el que 'Novaya Gazeta' sempre ha fet", conclouen.