El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha anunciat aquest dimecres que compta amb el suport dels líders grecochipriotes i turcochipriotes, així com dels països garants, per posar en marxa una nova fase de converses destinada a assolir una sortida al conflicte que manté dividida l'illa de Xipre des de 1974.
"Compto amb el consens d'ambdues parts i dels garants per celebrar una reunió de 5+1", ha detallat en declaracions a la premsa des de la seu de la Força de Nacions Unides per al Manteniment de la Pau (UNFICYP, per les seves sigles en anglès).
Guterres ha subratllat la necessitat de reforçar la confiança mútua durant els preparatius d'aquest encontre, amb l'objectiu d'evitar que la propera cita se sumi a la llarga llista d'intents fallits de negociació sobre la qüestió chipriota que es succeeixen des de 2017.
"No vull més reunions del grup 5+1 sense resultats. Vull una reunió del 5+1 exitosa que allanyi el camí per assolir una solució", ha recalcat el cap de l'ONU, que no ha concretat encara el calendari, tot i que ha expressat el seu desig que ambdues parts treballin "amb la màxima rapidesa i eficàcia possible".
El secretari general ha afegit que el procés es desenvoluparà "en consulta" amb les delegacions implicades i amb els Estats garants. "La comunitat internacional també té un paper important a jugar en la qüestió de Xipre. En particular, compto amb el suport continu dels tres garants: Grècia, Turquia i Regne Unit", ha assenyalat, recordant que aquests països van ser designats per salvaguardar la independència i l'ordre constitucional chipriota.
"He tingut l'oportunitat d'escoltar a molts chipriotes. El seu missatge ha estat clar: volen avenços. Volen que els seus líders arribin a acords i donin l'últim pas cap a una solució al problema de Xipre. Volen un futur en què aquesta illa es defineixi no per la divisió, sinó per la cooperació, l'oportunitat i la pau", ha expressat davant dels mitjans al terme de la seva visita.
Al mateix temps, ha reclamat "respectar l'autoritat" de la UNFICYP tant a la franja de seguretat com a les línies d'alto el foc fixades per l'ONU. "Durant més de sis dècades, la UNFICYP ha contribuït a mantenir la calma i l'estabilitat en un entorn delicat. La seva eficàcia continua depèn de la cooperació de totes les parts", ha insistit.
Reaccions de Turquia i Grècia al nou impuls diplomàtic
El portaveu del Ministeri d'Exteriors turc, Oncu Keçeli, ha assegurat que Ankara "aprecia" la iniciativa de Guterres, tot i que ha advertit que només serà viable si la part grecochipriota modifica la seva postura.
"Reiterem una vegada més que la perspectiva de solució no es concretarà a menys que canviï l'actitud intransigent del costat chipriota grec i cessin les seves accions, que també afecten negativament la seguretat regional", ha criticat.
Keçeli ha recalcat que, en un context en què "no existeix terreny comú" per avançar cap a un acord definitiu, resulta clau "centrar-se en aconseguir progressos en àrees clau de cooperació importants en el marc del procés" impulsat per Guterres, alguna cosa que, al seu judici, "servirà per construir confiança".
"Fem una crida l'atenció una vegada més sobre el fet que els models de solució provats i esgotats durant dècades han quedat enrere (...) Reiterem que és possible arribar a una solució justa, integral i sostenible per a l'assumpte de Xipre, basant-se en les realitats de l'illa sobre la base de la igualtat sobirana i l'estatus internacional igual de la població turca chipriota", ha apuntat.
Per altra banda, el Ministeri d'Exteriors de Grècia ha "acollit amb satisfacció" la convocatòria d'aquesta reunió ampliada "amb l'objectiu de reanudar les converses, sobre la base del marc acordat sota els auspicis de Nacions Unides".
"Grècia, en solidaritat amb la República de Xipre i reconeixent la importància de mantenir l'impuls generat al voltant de la qüestió chipriota durant els darrers dos anys i mig, segueix disposada a contribuir de manera constructiva a una reunió informal exitosa, encoratjant tots els esforços i iniciatives per generar confiança, com a condició necessària per a la reanudació de les converses", ha indicat en un comunicat.
El Govern hel·len ha remarcat igualment que la "resolució" de la qüestió xipriota "dins dels paràmetres establerts pel Consell de Seguretat de Nacions Unides i la reunificació de l'illa segueixen sent un objectiu ferm" per a Atenes.
Noves fórmules sobre la taula per resoldre la divisió de l'illa
Guterres ha viatjat per primera vegada a Xipre aquesta setmana, acompanyat del secretari adjunt per Operacions de Manteniment de la Pau, Jean-Pierre Lacroix, i de la secretària adjunta per Afers Polítics i Construcció de la Pau, Rosemary DiCarlo, en un intent de relançar el procés.
La enviada personal del secretari general, María Ángela Holguín, ve explorant amb les delegacions una possible via per superar el bloqueig. Entre les idees que es barregen figura un model amb dues entitats en peu d'igualtat i un nombre limitat de competències compartides, una aproximació que s'aparta de la fórmula federal defensada fins ara per l'ONU.
Segons ha publicat el diari britànic "The Independent", aquest plantejament inclouria també la cessió de determinades zones per part de la autoproclamada República Turca del Nord de Xipre i el desplegament d'un petit contingent de l'OTAN que actuaria com a garant de l'acord, funció que actualment exerceix Nacions Unides en la franja que separa ambdós territoris.
Xipre roman escindida des de 1974, quan l'Exèrcit turc va ocupar el nord de l'illa —el 36,2 per cent de la seva superfície— després d'un cop d'Estat promogut per la junta militar grega, davant el temor d'una possible unió amb Grècia. El 1983, els turcoxipriotes van declarar la República Turca del Nord de Xipre, reconeguda únicament per Ankara, que manté allí uns 35.000 soldats.
Al llarg de dècades, múltiples intents auspiciats per l'ONU per reunificar aquest Estat del Mediterrani oriental sobre la base d'una federació bizonal han acabat sense èxit. L'esforç més rellevant en els darrers anys va tenir lloc el 2021, quan representants de Turquia, Grècia i Regne Unit es van reunir a Ginebra amb els principals dirigents grecoxipriotes i turcoxipriotes per tres dies de converses sense resultat definitiu.