Sánchez tanca el curs polític amb la legislatura més fràgil: sense Pressupostos, sense sostre de despesa i amb la tardor com a examen definitiu
Aquest dimarts, Pedro Sánchez presidirà l'últim Consell de Ministres abans de la pausa estival amb un escenari polític molt diferent al que imaginava quan va començar la legislatura. El president farà balanç de la gestió de l'Executiu reivindicant el creixement econòmic, la creació d'ocupació i el pes internacional d'Espanya.
Tanmateix, el tancament del curs arriba amb una realitat política molt més complexa: no ha aconseguit el suport parlamentari per uns nous Pressupostos Generals de l'Estat. De fet, no ho ha fet en tota la legislatura, amb un sostre de despesa novament rebutjat per dues vegades consecutives en uns dies, per part del Congrés i, amb una majoria a les dues cambres cada cop més inestable, i al mateix temps amb diversos fronts judicials que continuen condicionant l'agenda del PSOE.
L'anomalia pressupostària constitueix, probablement, el millor reflex d'aquesta debilitat. Des de l'inici de la legislatura, el Govern no ha aconseguit tirar endavant uns nous comptes públics i Espanya continua funcionant amb els Pressupostos de 2023, aprovats el 2022.
Això s'afegeix al fracàs per aprovar la senda d'estabilitat i l'aprovació a la senda de dèficit públic, un tràmit imprescindible per iniciar l'elaboració d'uns nous Pressupostos. De manera que, estem davant del quart any consecutiu en què l'Executiu no aconsegueix superar aquest primer obstacle parlamentari.
La manca d'uns nous comptes no és un mer problema administratiu. Limita la capacitat del Govern per desenvolupar noves polítiques públiques -especialment les inversions necessàries com la compra d'aeronaus per lluitar contra els incendis-, ja que, condiciona la planificació econòmica i obliga a gestionar una realitat molt diferent amb uns Pressupostos dissenyats fa gairebé quatre anys, en un context econòmic, internacional i geopolític completament diferent.
Aquest desgast institucional té el seu reflex al Congrés. La majoria d'investidura que va permetre a Pedro Sánchez mantenir-se a La Moncloa mostra avui símptomes evidents d'esgotament. Junts ha deixat d'actuar com un soci estable i cada votació rellevant exigeix una negociació diferent.
La formació de Carles Puigdemont ha endureït el seu discurs i s'ha desmarcat en nombroses iniciatives de l'Executiu, conscient del cost polític que, segons diferents interpretacions, li ha suposat aparèixer com un dels suports del Govern.
Sense anar més lluny, l'Executiu de Pedro Sánchez ha renunciat aquests dies a portar les seves noves ajudes a favor de l'habitatge, precisament per la seva incapacitat d'enteniment amb la majoria de forces polítiques, la qual cosa ha fet que la iniciativa quedi postergada per al mes de setembre, a la tornada del curs escolar.
ERC i Bildu, els principals suports de Sánchez i els fronts judicials
En aquest escenari, ERC i EH Bildu s'han convertit en els aliats parlamentaris més constants de l'Executiu, tot i que tampoc garanteixen per si sols l'estabilitat necessària per treure endavant les principals iniciatives legislatives.
La debilitat parlamentària coincideix, a més, amb un moment especialment delicat per al PSOE en el pla judicial. El denominat cas Koldo continua colpejant el partit, mentre romanen obertes diferents investigacions que afecten l'entorn polític i familiar del president del Govern.
A això s'afegeix la investigació sobre el rescat de Plus Ultra, que manté obert un dels procediments amb major impacte polític dels últims mesos i en el qual l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero lliura una intensa batalla processal per intentar tractar d'anul·lar -per ara sense cap tipus de predicament- part de les actuacions acordades per l'Audiència Nacional.
El creixement d'Espanya davant la major taxa de atur de la UE
Tot això configura un context molt diferent al relat que previsiblement defensarà aquest dimarts l'Executiu. El Govern posarà l'accent en el creixement econòmic, en l'evolució de l'ocupació i en el lideratge internacional d'Espanya.
Tanmateix, l'oposició contraposa altres indicadors que continuen mostrant importants desequilibris estructurals: Espanya continua entre els països de la Unió Europea amb major taxa d'atur, manté un elevat deute públic, arrossega problemes de productivitat, registra una de les taxes de pobresa infantil més altes de l'entorn europeu i continua afrontant greus dificultats per facilitar l'accés a l'habitatge.
La gestió dels fons Next Generation
A aquest diagnòstic s'afegeix el debat sobre la gestió dels fons europeus Next Generation. Encara que l'Executiu defensa que el Pla de Recuperació està impulsant la modernització de l'economia espanyola (aquest dilluns l'AIREF afirma que Espanya ha transferit 64.000 milions dels fons Next Generation, de la dotació oficial de 163.000 milions, a menys d'un mes que conclogui la gestió d'aquestes ajudes), diferents sectors econòmics i empresarials han vingut alertant durant els últims mesos de la lentitud en l'execució de nombrosos projectes, de la complexitat administrativa i de les dificultats perquè part d'aquests recursos arribin amb agilitat al teixit productiu.
La renúncia per part d'Espanya a una part significativa dels préstecs europeus (60.000 milions d'euros) disponibles ha reobert, a més, el debat sobre el grau d'aprofitament d'un dels majors instruments financers posats en marxa per la Unió Europea.
La vivenda i els incendis
El tancament del curs coincideix també amb altres desafiaments que seguiran marcant l'agenda política després de l'estiu. La crisi d'accés a la vivenda continua sense una solució estructural, la pressió migratòria manté oberts diversos fronts territorials i la successió de grans incendis forestals torna a posar el focus sobre la capacitat de resposta de les administracions i la disponibilitat de mitjans per afrontar emergències cada vegada més freqüents i intenses.
Amb aquest escenari, Pedro Sánchez afronta l'últim Consell de Ministres abans de la pausa estival amb l'objectiu de reivindicar la gestió del seu Govern i projectar una imatge d'estabilitat. No obstant això, el veritable examen arribarà a partir de setembre.
Segons ha publicat El Confidencial, La Moncloa prepara una tardor marcada per una intensa agenda internacional, amb diverses cimeres i grans cites diplomàtiques, en un intent de relançar el perfil institucional del president i recuperar la iniciativa política.
L'incògnita és si aquesta estratègia serà suficient per compensar el desgast acumulat durant els últims mesos. Sánchez tornarà de les vacances amb, fins a la data, el mateix escenari que deixa aquest dimarts sobre la taula del Consell de Ministres: sense uns nous Pressupostos Generals de l'Estat, amb el sostre de despesa rebutjat, una majoria parlamentària cada vegada més fràgil i diversos fronts judicials que segueixen condicionant l'agenda política.
A això s'hi sumen els dubtes sobre l'execució dels fons europeus, la pressió dels grans problemes interns i una oposició convençuda que el desgast del Govern continuarà creixent.
Els escenaris electorals
En aquest context, diferents fonts polítiques i demoscòpiques consultades per DEMÓCRATA reconeixen que el calendari electoral ha deixat de ser una qüestió tancada. Encara que el Govern manté oficialment que esgotarà la legislatura, en diferents àmbits polítics comencen a manejar-se escenaris que situen unes eventuals eleccions generals entre finals de 2026 i el primer trimestre de 2027.
La decisió dependrà, en bona mesura, de si el president aconsegueix recuperar una majoria parlamentària operativa i tornar a marcar l'agenda política o si, pel contrari, la tardor confirma que la legislatura ha entrat en una fase de desgast de la qual resulti molt difícil sortir.