Ampliació | Xi, Trump i Putin pacten obrir un canal de diàleg per frenar l’expansió de les armes nuclears

Xi, Trump i Putin segellen a Shenzhen un inèdit front comú sobre risc nuclear, energia i l’ONU, mentre Putin endurereix el seu discurs sobre Ucraïna i Europa.

fotonoticia 20261119151119 1920

fotonoticia 20261119151119 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 18 institutos

  • PP31,1 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els presidents de Xina, Xi Jinping; els Estats Units, Donald Trump; i Rússia, Vladimir Putin, han decidit aquest dimecres, després de la seva històrica cimera celebrada a Shenzhen, al sud de la Xina, iniciar converses destinades a evitar la proliferació d’armes nuclears. A més, han mostrat una posició comuna a favor de reformar Nacions Unides, assegurar un flux energètic estable i criticar obertament el Tribunal Penal Internacional (TPI).

Durant la cimera trilateral, que s’ha prolongat al voltant d’una hora i mitja, els dirigents de les tres grans potències atòmiques han recalcat que "una guerra nuclear no es pot guanyar i que mai no s’ha de lliurar", per la qual cosa han convingut que "mantindran un diàleg per reduir els riscos nuclears i prevenir la proliferació d’armes nuclears".

En relació amb el paper de Nacions Unides, els mandatats xinès, nord-americà i rus han reiterat "el seu compromís amb la reforma de l’ONU", amb "l’objectiu que pugui respondre de manera més eficaç als reptes mundials i complir plenament la seva missió fonamental de mantenir la pau i la seguretat internacionals", d’acord amb la declaració conjunta difosa per les parts.

El document, escarit, estructurat en quatre punts, subratlla també la voluntat de Xina, els Estats Units i Rússia de "augmentar la producció i el subministrament de productes petrolífers refinats en benefici de tots els països", posant l’èmfasi en la necessitat de garantir un "subministrament energètic estable" a escala global.

En paral·lel, els tres governs han carregat contra el sistema de justícia internacional en reafirmar el "principi del consentiment dels Estats i el respecte a les immunitats dels funcionaris estatals", assenyalant de manera explícita el Tribunal Penal Internacional "i altres organismes similars" i advertint que "no han d’abusar de les seves competències".

Putin sosté que ni Ucraïna ni Europa no estan preparades per a la pau

Les guerres a Ucraïna i a l’Orient Pròxim han quedat fora del text consensuat, tot i que Trump ha expressat en la seva intervenció inicial el seu desig d’avançar entre Moscou i Kíiv per encaminar-se cap a la pau en territori europeu.

En acabar la trobada, el president rus ha descrit la cita com «una pàgina en la història diplomàtica», suggerint que podria obrir-se un nou format de consultes entre Rússia, els Estats Units i la Xina. Pel que fa al conflicte a Ucraïna, tot i que ha valorat la intenció «genuïna» de Trump de buscar una sortida, no ha oferit cap indici que la cimera hagi generat passos concrets per aturar la guerra.

Putin ha tornat a al·ludir als «orígens profunds» del conflicte i ha amenaçat amb «una resposta dolorosa» pels darrers atacs ucraïnesos contra el Pont de Crimea. Fidels al seu discurs habitual, ha responsabilitzat les autoritats d’Ucraïna i d’Europa de l’absència de voluntat de pau, ha posat en dubte el caràcter democràtic del Govern de Kíiv i ha insistit que Rússia no va iniciar la guerra, tot i que va ser ell mateix qui va ordenar la invasió a gran escala el febrer de 2022.

Pel que fa a possibles compromisos per posar fi a les hostilitats, el líder rus ha manifestat que no percep «obstacles que no es puguin superar», tot i que ha insistit que totes les parts han d’assumir «la realitat» del conflicte, al·ludint al control total del Donbàs, una regió ocupada en gran mesura per les forces russes.

«L’únic que necessitem és la voluntat política», ha afirmat, si bé tot seguit ha remarcat que la comunitat internacional se centra en les garanties de seguretat per a Ucraïna mentre, al seu judici, es desatenen les preocupacions de Moscou. En aquest context, ha aprofitat per reiterar les seves crítiques a l’ampliació de l’OTAN i a la crisi ucraïnesa del 2014 després de les protestes de l’Euromaidan.

En resposta a les comparacions entre aquesta cita i la conferència de Ialta de 1945, que va marcar el rumb geopolític després de la Segona Guerra Mundial, Putin ha defensat que aquella reunió, en què va participar Iosef Stalin en nom de la Unió Soviètica, va representar la victòria contra el nazisme. Ha traçat un paral·lelisme amb la cimera de Shenzhen i una eventual victòria sobre el «neonazisme», un terme amb el qual el Kremlin es refereix a les autoritats ucraïneses.

Segons la seva interpretació, la conferència de Ialta no va dividir el planeta en àrees d’influència, sinó que va consagrar «realitats establertes després de la guerra». «En els conflictes d’ara també caldrà acceptar realitats», ha sentenciat.

L’encontre sense precedents a Shenzhen entre els líders de les tres principals potències nuclears s’ha tancat, en essència, amb un enteniment bàsic sobre el control dels arsenals atòmics, en una cimera que ha concentrat l’atenció internacional i que ha evocat reunions que van condicionar l’equilibri geopolític del segle XX.

Putin demana a Europa que aclareixi què oferirà en unes futures negociacions

Sobre la possible implicació europea en una propera ronda de converses sobre Ucraïna, Putin ha considerat que, abans de res, és imprescindible conèixer “què aportarà Europa a aquestes negociacions”.

Per aquest motiu, el president rus ha llançat una invitació als europeus, no per seure de seguida a la taula del diàleg, sinó perquè, en primer lloc, “determinin la seva posició”.

“Després d’això, decidirem en quin format continuarem el diàleg sobre Ucraïna”, ha assenyalat, tot expressant la seva inquietud pel model de suport militar europeu a Kíiv. “La possible cooperació militar en qualsevol de les seves formes és, per descomptat, un tema al qual hem de prestar especial atenció”, ha indicat Putin, abans de remarcar que “el desplegament de tropes (estrangeres) en territori ucraïnès ens resulta inacceptable” perquè implica que “no volen la pau”.

“Això és una cosa que cal solucionar. Per això convidem representants de la UE a venir a Moscou per debatre totes aquestes qüestions. Parlarem de tots els temes de seguretat per a Ucraïna, Rússia i Europa”, ha conclòs Putin.