Delegacions de més de 30 estats membres de la Coalició de Voluntaris es reuneixen aquest dijous a Berlín, capital d’Alemanya, amb l’objectiu de reforçar el seu suport a Ucraïna i garantir que Europa tingui una participació directa i amb pes propi en les futures negociacions de pau amb Rússia.
La trobada, convocada pel canceller alemany, Friedrich Merz, comptarà amb la presència del president francès, Emmanuel Macron, i del primer ministre britànic, Andy Burnham, dos dels governs que lideren la iniciativa i que continuen defensant el desplegament d’una força internacional un cop s’assoleixi un alto el foc estable en territori ucraïnès.
També està prevista l’assistència del president ucraïnès, Volodimir Zelenski, així com dels enviats especials dels Estats Units, Steve Witkoff i Jared Kushner, principals intermediaris nord-americans encarregats de coordinar amb Kíiv i amb els socis europeus les futures garanties de seguretat i els plans de recuperació econòmica després del conflicte.
En representació d’Espanya hi assistirà el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que se sumarà al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, al president del Consell Europeu, António Costa, i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, interessada a debatre la seva proposta de finançament addicional per a Ucraïna de cara al 2027.
"Els esforços diplomàtics ja s’han posat en marxa i esperem que no sigui debades. El nostre equip treballa de la manera més constructiva possible. Necessitem un final digne d’aquesta guerra i garanties de seguretat per a Ucraïna", ha expressat el mateix Zelenski en vigílies de la cita.
El dirigent ucraïnès ha reconegut, però, que les converses estan sent "difícils", tot i que manté l’expectativa davant la reunió de Berlín: "Treballarem per prendre mesures concretes en el procés de negociació".
Merz, amfitrió de la cimera, ha recalcat que l’ordre del dia girarà al voltant de la via diplomàtica i de les garanties de seguretat un cop acabi la guerra, subratllant al mateix temps que el futur d’Ucraïna està íntimament vinculat a la seguretat de tot el conjunt del continent europeu.
La trobada també busca assegurar un suport sostingut a Kíiv, que insisteix en la urgència de reforçar els seus sistemes de defensa antiaèria i d’accelerar l’arribada efectiva dels ajuts per contrarestar els atacs russos, més enllà de "la teoria".
Per a la Coalició de Voluntaris, que reivindica el seu dret a participar en el diàleg sobre el futur del continent, l’objectiu continua sent el mateix: assolir una pau estable i justa.
Exercicis militars a Polònia
La cimera coincideix amb el desenvolupament en territori polonès dels exercicis «Koalicja 26.2», en què participen onze països que contribueixen a les operacions militars de la Força Multinacional, el desplegament terrestre, aeri i marítim de la qual a Ucraïna està previst un cop es tanqui un acord d’alto el foc amb Moscou.
En total, 24 nacions mantenen compromisos militars formals dins de la coalició, que inclou, a la pràctica, la pràctica totalitat de la Unió Europea, socis com Canadà i Austràlia i països com el Japó, que aporten suport mitjançant equipament o finançament.
Els Estats actualment actius a la Força Multinacional derivada de la coalició —França, Regne Unit, Alemanya, Polònia, Espanya, Bèlgica, Països Baixos, Estònia, Lituània, Suècia i Turquia— participen en uns exercicis anunciats a l’estiu pel primer ministre polonès, Donald Tusk, després d’un acord assolit a París. En el cas de Turquia, la seva contribució es limita a l’àmbit marítim i no contempla l’enviament de tropes a sòl polonès.
Tusk va explicar aleshores que aquesta decisió responia a l’intensificació dels atacs russos contra Ucraïna i a «les últimes declaracions» del president rus, Vladimir Putin, que va considerar «plenes d’amenaces».
Els exercicis, que s’allargaran fins al 22 de novembre i mobilitzen 2.800 militars dels onze països esmentats, es desenvolupen a la localitat de Nowa Deba, a uns 100 quilòmetres de la frontera ucraïnesa, sota el lideratge del Regne Unit i França. La seu general de la coalició està situada a París.
El propòsit és avaluar la capacitat de desplegament de la futura força en territori ucraïnès, un contingent concebut per proporcionar les ansiades garanties de seguretat a Kíev, sempre a petició del Govern ucraïnès i dins d’un marc jurídic prèviament acordat. Segons Londres, els exercicis permeten «posar a prova la preparació dels aliats per contribuir a la reconstrucció de les Forces Armades d’Ucraïna un cop finalitzi la guerra».
El ministre de Defensa britànic, Wes Streeting, ha precisat que 300 dels efectius són britànics —mentre que altres 1.100 provenen de França, que aporta el contingent més gran— i ha subratllat que l’exercici demostra que el país, «juntament amb França i els seus aliats, està redoblant els seus esforços per preparar-se de cara al dia en què arribi la pau a Ucraïna». «No es tracta d’un pla hipotètic, sinó d’una força real, preparada per ajudar Ucraïna un cop cessin els combats», ha assenyalat.
«En liderar aquesta tasca juntament amb els nostres aliats, estem protegint el Regne Unit i Europa a llarg termini i complint el nostre compromís de mantenir el país a salvo. La seguretat d’Ucraïna és la nostra pròpia seguretat, i romandrem al seu costat tot el temps que sigui necessari», ha afegit.
Negociacions i reacció de Rússia
Mentrestant, els Estats Units i la Unió Europea preparen reunions separades amb representants de les parts enfrontades, Zelenski ha reiterat que qualsevol acord de pau ha d’incloure garanties sòlides que Rússia no tornarà a atacar Ucraïna.
En els contactes celebrats la setmana passada a Abu Dabi (Emirats Àrabs Units) entre Rússia, Ucraïna i els Estats Units, les autoritats ucraïneses van insistir que Moscou no pot decidir el destí del país, i van rebutjar de nou qualsevol cessió territorial al Donbàs, regió pràcticament ocupada per les forces russes.
Tot i que aquestes converses —sense presència de delegats europeus— es van desenvolupar a porta tancada, només van concloure amb un pacte per dur a terme un intercanvi massiu de presoners. Kushner, gendre del president dels Estats Units, Donald Trump, va afirmar des de la ciutat emiratí que «si Europa pogués identificar una persona que parlés en el seu nom, això suposaria un èxit».
Posteriorment, en una reunió informal celebrada el 12 de novembre a Dublín, Irlanda, els enviats dels Estats Units van acordar amb els països de la UE que Europa s’incorpori de manera directa a la taula de diàleg mitjançant el format E5 —Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Polònia— en lloc de designar un únic representant per a les converses de pau sobre Ucraïna.
Moscou, que ja ha qüestionat la legitimitat d’aquest grup europeu en el marc negociador, ha qualificat d’inacceptable l’eventual desplegament de tropes internacionals en territori ucraïnès i ha advertit que les consideraria objectius legítims dels seus atacs.
Així li ho va traslladar Putin als enviats especials nord-americans la setmana passada, quan van abordar un possible escenari de postguerra i va alertar que aquesta presència implicaria «reprendre el conflicte», en entendre que suposaria una «nova amenaça per a la seguretat nacional russa». «Els europeus en són conscients. I què escoltem d’ells? Que, un cop signat un acord de pau, desplegaran immediatament tropes en territori ucraïnès», va denunciar el dirigent rus.