El Festival de la Cançó d'Eurovisió 2026 ha acabat de trencar enguany la ficció de neutralitat política sobre la qual històricament ha intentat sostenir-se. La participació d'Israel en ple context de guerra a Gaza ha transformat el certamen en una batalla diplomàtica, mediàtica i cultural que ha acabat afectant audiències, patrocinadors, radiotelevisions públiques i la pròpia credibilitat de la Unió Europea de Radiodifusió.
L'edició que aquest cap de setmana se celebra a Viena coincideix a més amb el 70 aniversari del festival, però lluny de projectar una imatge de celebració paneuropea ha quedat marcada per protestes, boicots i acusacions creuades sobre manipulació del televot i utilització política del certamen.
Israel com a epicentre de la fractura europea
La permanència d'Israel al concurs ha actuat com a catalitzador d'una divisió profunda dins d'Europa: com respondre cultural i institucionalment a la guerra de Gaza i fins a quin punt els grans esdeveniments internacionals poden mantenir-se “apolítics” enmig de conflictes internacionals d'alta intensitat.
RTVE va ser una de les corporacions públiques que més va pressionar per obrir un debat intern sobre la continuïtat israeliana a Eurovisió. Finalment, Espanya va decidir retirar-se del festival de 2026 juntament amb països com Irlanda, Països Baixos, Islàndia i Eslovènia.
El president de RTVE, José Pablo López, va arribar a afirmar que el festival està “dominat per interessos geopolítics” i que la gestió de la UER “ha perdut el rumb”.
De fons, el xoc reflecteix dues visions contraposades dins d'Europa: països i sectors que consideren que excloure Israel suposa polititzar el certamen i els qui sostenen que mantenir-ne la participació ja és, en si mateix, una decisió política.
El televot, la propaganda i la “guerra tova”
Una de les grans polèmiques del festival gira al voltant del televot. Diversos mitjans internacionals i responsables de televisions públiques europees han qüestionat les campanyes de mobilització del vot impulsades al voltant de la candidatura israeliana.
Apuntan que Israel ha convertit Eurovisió en una eina de “soft power” o poder tou, utilitzant campanyes internacionals i estratègies digitals per reforçar suport polític i reputacional a Europa. La controvèrsia va escalar fins al punt que la UER va modificar part de les normes de votació i publicitat després de les crítiques rebudes el 2025.
El problema per a l'organització és que Eurovisió sempre ha funcionat precisament com una barreja de música, identitat nacional i diplomàcia cultural. La diferència és que en l'actualitat la tensió geopolítica ha desbordat el format.
Gaza entra en l'escenari d'Eurovisió
Les protestes propalestines s'han convertit en una constant al voltant del festival. Durant la semifinal celebrada aquesta setmana a Viena, el representant israelià, Noam Bettan, va ser rebut amb xiulades i crits de “Free Palestine” i “Stop the genocide” per part de manifestants pròxims a l'escenari.
La imatge té una enorme càrrega simbòlica: un festival nascut després de la Segona Guerra Mundial per unir culturalment Europa apareix ara travessat per un dels conflictes internacionals més polaritzants del moment.
A més, el debat ha superat l'àmbit musical. Organitzacions de drets humans, artistes i antics guanyadors del certamen han criticat públicament la posició de la UER, mentre altres sectors denuncien un doble rasero respecte a altres exclusions internacionals produïdes en els últims anys.
La UER intenta salvar la idea de “neutralitat”
L'estratègia oficial de la UER ha estat la d'insistir que Eurovisió “no s'ha d'utilitzar com a escenari polític”. No obstant això, aquesta posició s'ha tornat cada vegada més difícil de sostenir. El propi festival porta dècades carregat de lectures geopolítiques: vots entre blocs regionals, rivalitats històriques, conflictes diplomàtics, debats identitaris i ús de les actuacions com a eina de projecció nacional.
La diferència en 2026 és que la controvèrsia ja no és perifèrica: afecta el nucli del certamen i la seva viabilitat futura.
La retirada de diversos països importants —especialment Espanya com a membre del també anomenat “Big Five”— ha provocat un impacte reputacional i econòmic rellevant per al festival. Algunes anàlisis ja parlen de caiguda d'audiències, pèrdua d'interès i deteriorament de marca.
Un mirall polític de l'Europa actual
Més enllà de la música, Eurovisió s'ha convertit aquest any en un reflex bastant precís de l'Europa del 2026: societats polaritzades, pressió de l'opinió pública digital, cultura travessada per la política internacional, institucions europees qüestionades i dificultat creixent per mantenir espais comuns “neutrals”.
El festival que va néixer fa 7 dècades com un símbol de reconciliació continental avui evidencia, precisament, les fractures polítiques i morals que travessen Europa.