El Parlament finlandès ha donat llum verda aquest dimecres a estendre fins a finals de 2028 la llei de seguretat fronterera, aprovada inicialment el juliol de 2024, amb l’objectiu de continuar responent als fluxos migratoris artificials que, suposadament, estaria promovent Rússia com a represàlia per l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN l’any anterior, en el marc de la seva guerra híbrida.
"La situació de la seguretat fronterera no indica en absolut que hagi millorat", ha defensat el primer ministre finlandès, Petteri Orpo, que ha argumentat com a "absolutament necessària" aquesta pròrroga.
És la segona ocasió en què s’aprova una extensió d’aquesta normativa, que en aquesta votació ha comptat amb el suport de 170 diputats i el rebuig de 19 més, així com amb l’absència de diversos parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (SDP), als quals la direcció no va permetre apartar-se de la línia oficial de vot, segons informa la cadena Yle.
Sobre aquest assumpte, Orpo ha assegurat que per a alguns diputats de l’SDP encara li resulta "difícil", si bé ha agraït el suport de la resta de l’oposició.
Després de la seva entrada a l’OTAN l’abril de 2023, Finlàndia va acusar Rússia d’exercir una pressió migratòria artificial a la frontera, unes pràctiques que també han estat denunciades per altres Estats de la regió.
En aquest context, les autoritats finlandeses van clausurar els vuit passos fronterers situats al llarg dels 1.340 quilòmetres de frontera terrestre que comparteixen ambdós països i van aprovar aquesta Llei de Seguretat Fronterera, que permet rebutjar l’entrada de sol·licitants d’asil de qualsevol nacionalitat al·legant motius de seguretat nacional.