La presidenta de Bulgària, Iliana Iotova, encapçala el recompte de les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge amb un 34,8% dels sufragis quan s'ha escrutat al voltant del 30,71%, d'acord amb les dades oficials disponibles. Aquest percentatge la deixa lluny de la majoria absoluta i aboca la contesa a una segona volta davant l'aspirant prooccidental Andrei Giurov, que suma un 31,67% dels vots.
Les xifres difoses per la Comissió Electoral Central (CIK, per les seves sigles en búlgar) situen en tercera posició el representant del partit nacionalista i prorrus Renascença (Vazrazhdane), Kostadin Kostadinov, amb una mica més del 13,13% de suport, després d'una intensa campanya al capdavant d'una força integrada en el mateix grup polític del Parlament Europeu que la formació d'extrema dreta alemanya Alternativa per Alemanya (AfD, per les seves sigles en alemany).
La resta d'aspirants han quedat per darrere de l'opció "No dono suport a ningú", que ha concentrat un 4,43% de les paperetes.
La distància entre Iotova —apoiada pel partit de centre-esquerra en el Govern, Bulgària Progressista (PB)— i Giurov, economista de professió, ha estat sensiblement inferior a l'anticipat pels sondejos previs, que atorgaven a l'actual cap d'Estat, en el càrrec des de la renúncia al gener de l'actual primer ministre, Rumen Radev, més d'un 40% dels vots, davant d'una mica més d'un 28% per al seu principal contrincant.
Els resultats definitius es coneixeran en un termini aproximat de 48 hores després del tancament dels col·legis electorals. Si les tendències es mantenen, ambdós es veuran les cares de nou en una segona volta fixada per al proper 1 de novembre.
L'incògnita ara és si Giurov serà capaç de sumar més suports en aquesta nova cita amb les urnes i, en tal cas, en quina magnitud. El candidat, de 50 anys, compta amb el suport de l'oposició liberal-conservadora, favorable a un programa de reformes. Tampoc se sap encara cap a quina opció es dirigiran en la segona ronda els vots obtinguts pels aspirants ja descartats.
Un altre dels elements més cridaners de la jornada electoral ha estat la molt baixa participació, que s'ha quedat en el 22% dels prop de 6,5 milions de ciutadans amb dret a vot per escollir un cap d'Estat per als pròxims cinc anys, en uns comicis en els quals competien 27 candidats.
Un president amb poders acotats
Encara que el president búlgar és elegit per sufragi directe, les seves atribucions són relativament reduïdes. A diferència del model francès, el cap de l'Estat a Bulgària no té la potestat de destituir el primer ministre, si bé exerceix com a comandant en cap de les Forces Armades.
Des de Sofia, el president pot atorgar o retirar la ciutadania búlgar. Així mateix, designa, a proposta del Govern, als ambaixadors i als representants del país davant les organitzacions internacionals.
Disposa, a més, de dret de veto, cosa que li permet retornar lleis aprovades pel Parlament per a una nova deliberació. Per aquest motiu, l'oposició sosté que el cap de l'Estat i el primer ministre no haurien de procedir del mateix bloc polític.