De les converses a les portes dels col·legis a una manifestació davant del Congrés dels Diputats. Així ha evolucionat en només uns mesos Dones Caballes, el moviment ciutadà nascut a Ceuta que aquest diumenge, 25 d'octubre, ha portat les seves reivindicacions fins a Madrid. La plataforma, impulsada inicialment per 19 dones de diferents professions i sensibilitats polítiques, ha aconseguit mobilitzar milers de persones per reclamar al Govern de Pedro Sánchez mesures urgents davant les conseqüències de la crisi migratòria registrada a la ciutat autònoma els passats 30 i 31 de juliol. El seu principal objectiu, segons defensen els seus integrants, és recuperar la normalitat, reforçar la seguretat i aconseguir compromisos concrets de les institucions.
Entre les principals impulsores del moviment destaquen Maxi Lacasa, policia local i una de les seves portaveus; Kumari Nanwani i Carmen Luna, que han encapçalat l'organització d'una protesta convocada sota el lema "Ceuta es planta a Madrid". A elles s'hi sumen professionals de la sanitat, l'educació, l'advocacia i altres àmbits que van decidir organitzar-se davant el que consideren una resposta insuficient de les administracions. La manifestació ha comptat també amb la presència del president de Ceuta, Juan Jesús Vivas (PP), tot i que les convocants insisteixen que la seva iniciativa no respon a interessos partidistes i està oberta a qualsevol ciutadà, independentment de la seva ideologia.
Com va néixer Dones Caballes: d'un grup de mares a un moviment ciutadà
L'origen de Dones Caballes es troba en les setmanes posteriors a la entrada massiva de migrants procedents de Marroc durant els dies 30 i 31 de juliol de 2026, un episodi que va alterar profundament la situació de la ciutat autònoma i va desencadenar una crisi política, humanitària i de seguretat.
Segons han explicat els seus representants a mitjans com El Faro de Ceuta, El Pueblo de Ceuta i Europa Press, la iniciativa va començar a prendre forma a partir de converses entre dones que compartien les seves preocupacions sobre els canvis que percebien en la vida quotidiana. Moltes d'elles eren mares que coincidien a les portes dels col·legis, mentre que altres estaven directament relacionades amb els serveis sanitaris, educatius o de seguretat.
El que inicialment eren converses informals va acabar convertint-se en una plataforma organitzada. Kumari Nanwani ha explicat que el nucli fundador estava integrat per 19 dones, que van decidir unir esforços per traslladar les seves reclamacions a les institucions.
El col·lectiu es defineix com pacífic, plural, independent i apartidista. Els seus integrants asseguren que representen diferents sensibilitats i tradicions de la ciutat, caracteritzada històricament per la convivència de comunitats cristianes, musulmanes, jueves i hindús.
De fet, el nom escollit també constitueix una declaració d'identitat. "Caballa" és la denominació popular utilitzada per referir-se als habitants de Ceuta, un apel·latiu lligat a la tradició pesquera de la ciutat i reconegut per la Reial Acadèmia Espanyola.
Maxi Lacasa, Kumari Nanwani i Carmen Luna: les cares visibles de la plataforma
Encara que Dones Caballes reuneix dones de diferents sectors, tres noms han adquirit un protagonisme especial durant la preparació de la marxa de Madrid: Maxi Lacasa, Kumari Nanwani i Carmen Luna.
Maxi Lacasa, agent de la Policia Local de Ceuta, s'ha convertit en una de les principals portaveus del col·lectiu. En les seves intervencions públiques ha denunciat el deteriorament de la seguretat que, segons sosté, perceben nombroses famílies i ha reclamat una resposta més contundent de les institucions.
En una entrevista concedida a Article14, Lacasa va explicar que les integrants del moviment havien decidit traslladar les seves reivindicacions a Madrid després de participar en diferents mobilitzacions locals sense obtenir les respostes que esperaven. La portaveu va descriure la situació que viuen algunes dones com una forma d' "autoconfinament", en assegurar que moltes famílies han modificat les seves rutines per por de patir incidents.
Per la seva banda, Kumari Nanwani ha participat activament en l'organització i difusió de la convocatòria. Segons recull El Pueblo de Ceuta, una de les seves principals preocupacions era que la situació de la ciutat deixés de ser un assumpte exclusivament local i arribés a les institucions on s'adopten les decisions polítiques.
Carmen Luna també ha estat una de les impulsores visibles de la iniciativa. Les tres van participar en trobades amb mitjans locals durant els dies anteriors a la protesta per explicar el recorregut de la marxa, facilitar els desplaçaments i donar a conèixer les principals demandes.
Entre les integrants del col·lectiu figura a més Elisabeth Muñoz, infermera i representant sindical del sector sanitari ceutí, que ha denunciat la pressió assistencial que, al seu judici, suporten els serveis públics des de finals de juliol.
Què reivindiquen Dones Caballes al Govern de Pedro Sánchez
La plataforma ha traslladat a Madrid un conjunt de reclamacions relacionades principalment amb la seguretat ciutadana, el control de les fronteres, la política migratòria i el funcionament dels serveis públics.
Una de les seves principals exigències consisteix a reforçar el perímetre fronterer de Ceuta mitjançant més efectius policials, recursos materials i eines tecnològiques. Les organitzadores consideren que les autoritats han d'adoptar mesures per evitar que torni a produir-se una entrada massiva com la de l'estiu passat.
També reclamen l'aplicació dels procediments de retorn previstos en la normativa espanyola i europea per a les persones que no tinguin dret a romandre al país, així com una reforma de la Llei d'Extranjería que contempli les particularitats territorials de Ceuta i Melilla.
Aquestes reclamacions s'han d'interpretar dins del marc jurídic vigent, que exigeix valorar individualment les circumstàncies de les persones afectades i respectar les garanties de protecció internacional.
Un altre dels assumptes destacats és la situació de la sanitat i els serveis assistencials. Algunes integrants de la plataforma, vinculades professionalment a l'àmbit sanitari, sostenen que l'arribada de milers de persones ha augmentat la pressió sobre les urgències, els centres mèdics i els recursos destinats a atendre menors.
Les convocants també demanen més protecció per a les dones migrants, al considerar que existeixen situacions d'especial vulnerabilitat que requereixen respostes específiques de les administracions.
En matèria de seguretat, les portaveus han denunciat un increment dels altercats i les agressions sexuals. No obstant això, les xifres que han difós sobre aquests delictes no han pogut contrastar-se amb estadístiques policials oficials, per la qual cosa s'han d'entendre com afirmacions del col·lectiu i no com dades acreditades de manera independent.
Una manifestació des d'Atocha fins al Congrés amb milers d'assistents
La primera gran mobilització nacional de Dones Caballes s'ha celebrat aquest diumenge 25 d'octubre a Madrid. La marxa ha començat a les 11:30 hores a la glorieta de l'Emperador Carles V, junt a Atocha, i ha recorregut el passeig del Prado, Neptú i la carrera de Sant Jeroni fins a arribar a la plaça de les Corts, davant del Congrés dels Diputats.
Segons la informació publicada per Europa Press, milers de persones han secundat la convocatòria, a la qual s'han sumat famílies procedents de Ceuta i ciutadans desplaçats des de diferents punts d'Espanya.
L'organització havia preparat una desena d'autobusos des d'Algeciras, a més de facilitar l'arribada de participants des de províncies com Màlaga, Sevilla, Granada, Alacant i Toledo.
La mobilització també ha comptat amb la col·laboració d'empresaris ceutins, que han contribuït a finançar part dels desplaçaments per facilitar l'assistència dels ciutadans.
Les organitzadores havien sol·licitat acudir amb t-shirts blancs o negres, els colors de la bandera de Ceuta, amb l'objectiu de reforçar la identitat de la convocatòria.
El suport de Juan Jesús Vivas i la reivindicació d'un moviment apartidista
La manifestació ha comptat amb el suport del president de la Ciutat Autònoma, Juan Jesús Vivas, que s'ha desplaçat a Madrid acompanyat d'integrants del seu Executiu.
El dirigent popular ha denunciat que Ceuta continua travessant una situació que considera insostenible i ha defensat la legitimitat de les reivindicacions ciutadanes.
Vivas també ha reclamat el retorn de les persones que romanen a la ciutat sense autorització de residència i ha qüestionat la gestió del Govern central.
Malgrat aquest suport institucional, Dones Caballes insisteix que no és una organització vinculada al PP ni a cap altra formació política. En declaracions a Libertad Digital, Maxi Lacasa va subratllar que el moviment no va néixer com una associació ideològica, sinó com una iniciativa de dones preocupades per la situació de les seves famílies.
La plataforma ha reiterat que la seva convocatòria està oberta a ciutadans de totes les sensibilitats i que la seva intenció és traslladar les demandes de Ceuta al conjunt de les institucions espanyoles.
Un ultimàtum de 30 dies i la intenció de continuar mobilitzant-se
La protesta de Madrid no pretén ser, segons les seves impulsores, el final de l'activitat de Dones Caballes. Les organitzadores han anunciat que reclamaran un termini de 30 dies perquè el Govern concreti actuacions relacionades amb la seguretat, el control fronterer i la recuperació dels serveis públics.
L'elecció de Madrid respon a una estratègia deliberada: situar les reivindicacions de la ciutat autònoma davant el Congrés dels Diputats i reclamar una major implicació de l'Executiu central.
A més, les responsables del col·lectiu han explicat que pretenen mantenir una xarxa ciutadana capaç d'organitzar noves iniciatives quan considerin que les circumstàncies ho requereixen.
Amb la manifestació d'aquest diumenge, Dones Caballes ha aconseguit portar una mobilització sorgida de converses entre un reduït grup de dones ceutíes fins al centre de la capital espanyola.
El que va començar com una iniciativa de 19 dones s'ha transformat en una plataforma amb capacitat de convocatòria nacional, que reclama respostes a la crisi de Ceuta i pretén mantenir la pressió institucional mentre els seus integrants considerin que la ciutat no ha recuperat la normalitat.