La COP31 a Turquia es tanca sense pacte global sobre el clima

La COP31 a Turquia acaba sense acord global sobre el clima després del rebuig del Pacte d’Anatòlia i d’un pols entre països petroliers i la UE.

fotonoticia 20261122171237 1920

fotonoticia 20261122171237 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 22 de noviembre de 2026 · 20 institutos

  • PP31,1 %
  • PSOE28,2 %
  • Vox18,7 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La 31a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic ha conclòs a Turquia sense un acord final, després que l’últim esborrany de declaració presentat als Estats participants fos rebutjat de manera majoritària. És la primera ocasió en què una cimera climàtica auspiciada per l’ONU acaba sense un text consensuat.

"Aquesta conferència acaba aquí (...). Hem fet tot el que hem pogut. La decisió és de 196 països i respectarem la seva decisió (...). No hi haurà més propostes de text", ha explicat el president de la Conferència i ministre de Medi Ambient de Turquia, Murat Kurum, des d’Antalia, seu de la COP31, després de diverses pròrrogues fallides per intentar tancar un compromís.

El procediment de la conferència exigeix que les resolucions s’adoptin per consens, cosa que en la pràctica atorga poder de veto a qualsevol delegació. "Desgraciadament alguns països s’han quedat encallats amb una paraula o expressió i han portat altres temes aliens al clima a les negociacions, fet que ha impedit avançar", ha afegit.

El ministre irlandès de Clima, Darragh O'Brien, ha manifestat el rebuig de la Unió Europea a la quarta i última proposta, en entendre que no menciona els combustibles fòssils ni respon a la gravetat de la crisi climàtica actual.

O'Brien ha expressat la seva "profunda decepció" amb l’anomenat Pacte d’Anatòlia i ha advertit que el text es queda curt davant l’urgència de frenar l’escalfament global. "No està a l’alçada del moment que vivim", ha lamentat en un missatge publicat a les xarxes socials.

En la mateixa línia, ha defensat que la Unió no donarà suport a un acord que passi per alt l’evidència científica, la bretxa entre els compromisos climàtics i la seva aplicació real, ni les mesures imprescindibles per tornar al camí compatible amb limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads. Europa no donarà suport "una COP que serveixi per blanquejar la imatge dels combustibles fòssils", ha recalcat.

El ministre de Medi Ambient alemany, Carsten Schneider, ha assenyalat directament els països exportadors de petroli per frenar l’avanç, tot i que una àmplia majoria d’Estats es mostrava favorable a un pacte. "Hi ha qui continua obtenint grans beneficis del petroli i el gas i no està disposat a reduir la seva producció", ha apuntat.

Per a les illes Marshall, nació especialment vulnerable per l’augment del nivell del mar, l’última proposta és «la pitjor resposta possible» a la crisi climàtica, mentre que delegacions com les de la Xina, el Pakistan o diversos països africans han mostrat igualment la seva frustració per l’absència d’acord.

Les negociacions més llargues en una COP

En el bloc contrari, productors de cru com l’Aràbia Saudita i Rússia van intentar capgirar compromisos previs destinats a limitar l’escalfament del planeta.

Les converses a Anatòlia han passat a la història com les més prolongades de totes les conferències climàtiques, amb més de 40 hores de retard respecte al tancament oficial previst, i així superant el rècord de la COP25 celebrada a Madrid el 2019, les discussions de la qual es van estendre durant dos dies i dues nits addicionals fins a assolir un compromís.

Des de les organitzacions no governamentals s’ha lamentat la manca de desenllaç, tot i que també s’ha matisat que això no implica necessàriament un fracàs absolut. «És un indici que la majoria de països permeten que els qui bloquegen el final dels combustibles fòssils els deixin caure», ha assenyalat el portaveu d’Oxfam Jan Kowalzig.

Kowalzig també ha retret a la UE la seva escassa flexibilitat en el capítol de l’ajuda financera als països més pobres afectats pel canvi climàtic, cosa que, segons el seu parer, ha dificultat la construcció de noves aliances.

Per a Ani Dasguputa, de World Resources Institute, la cita ha suposat «un fracàs de la direcció política». «En un moment en què la ciència no pot ser més clara, és indefensable que els països no puguin posar-se d’acord ni tan sols a l’hora de mencionar els combustibles fòssils, principal causant del canvi climàtic», ho ha plantejat.

Des de WWF, Manuel Pulgar-Vidal considera que els governs «han fallat a les seves responsabilitats». «Una vegada més molts han evitat les decisions més dures, com ara com convertir el seu compromís per a una transició dels combustibles fòssils en accions reals», ha argumentat.

Mohamed Adow, de Power Shift Africa, creu que la COP31 és «la pitjor COP». «Els països rics i els governs contaminants no poden seguir venint amb les mans buides», ha plantejat.

Noves aliances i anuncis contradictoris

Malgrat la ruptura final, durant la cimera s’han forjat noves aliances, com la d’una trentena de països que han anunciat plans per assolir el consum zero de combustibles fòssils, o la de tretze Estats que, juntament amb la UE, s’han compromès a reduir de manera dràstica l’ús d’hexafluorur de sofre o SF6, un potent gas d’efecte d’hivernacle emprat a la xarxa elèctrica.

Decenes de països també han donat suport a la proposta de Turquia per accelerar l’electrificació, amb l’objectiu d’elevar la quota mundial de consum d’energia elèctrica del 23 al 35% de cara al 2035.

Aquests compromisos contrasten amb altres missatges llançats durant la conferència, com el del president turc, Recep Tayyip Erdogan, amfitrió de la cimera, que va anunciar en la inauguració el descobriment de dos nous jaciments petrolífers i la seva intenció de posar-los en explotació.

Així mateix, els presidents dels Estats Units, Rússia i Xina, Donald Trump, Vladimir Putin i Xi Jinping, reunits a Shenzhen, van acordar impulsar la producció de cru.

La UE, per la seva banda, va comunicar dijous l’ajornament durant dos anys de l’entrada en vigor d’una nova normativa ambiental sobre les emissions de metà.