La Unió Europea ha acordat aquest divendres un nou paquet de sancions contra sis individus per la seva "responsabilitat en greus violacions dels Drets Humans" a Iràn. Entre els assenyalats figuren cinc jutges de tribunals revolucionaris i un membre destacat d'un grup de ciberdelinqüència vinculat al règim, al qual el bloc responsabilitza d'haver facilitat la persecució d'opositors polítics, activistes i minories religioses.
Amb aquesta nova ronda de mesures, que respon a l'enduriment de la repressió interna a Iràn, els Vint-i-set eleven a 269 el nombre de persones i a 53 el d'entitats sotmeses a sancions. El règim sancionador inclou la congelació de béns, la prohibició d'entrada en territori comunitari i el veto a proporcionar fons o recursos econòmics als afectats.
"Mentres l'atenció del món està posada en la guerra a Orient Pròxim, no podem perdre de vista la repressió d'Iràn contra el seu propi poble", ha reivindicat l'Alta Representant de la UE per Política Exterior, Kaja Kallas, en un missatge a les seves xarxes socials.
En aquesta ocasió, els Estats membres han incorporat a la llista de sancions cinc jutges de tribunals revolucionaris regionals per dirigir processos judicials contra dissidents polítics i minories religioses, entre ells la premi Nobel de la Pau Narges Mohammadi, en base a càrrecs de seguretat nacional i de caràcter religiós formulats de manera vaga.
El Consell de la UE, que agrupa els governs dels Vint-i-set, detalla que aquests magistrats han dictat penes de mort, llargues condemnes de presó, càstigs corporals, multes i altres sancions addicionals contra activistes i opositors, incloent participants en les protestes del moviment "Dona, Vida, Llibertat" sorgides després de la mort sota custòdia de Mahsa Amini el 2022.
A més, la UE ha decidit sancionar a Nima Salehi, enginyer informàtic i fundador del grup cibernètic Ashiyane, al considerar que aquesta organització col·labora estretament amb la Policia Cibernètica iraniana (FATA) i amb el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (CGRI) en ciberatacs dirigits contra dissidents i institucions estrangeres.
El bloc comunitari manté igualment l'embargament a l'exportació a Iràn d'equips susceptibles de ser utilitzats per la repressió interna, entre ells sistemes de vigilància de les telecomunicacions.
Amb aquesta resolució, la UE amplia el règim de sancions per violacions dels Drets Humans a l'Iran, en vigor des de 2011 i prorrogat per última vegada fins a abril de 2027, després d'haver endurit de forma successiva aquestes mesures des de 2022 davant l'increment de la repressió per part de les autoritats iranianes.
En les seves conclusions de juny, el Consell Europeu ja va instar al règim iraní a posar fi a la violència contra la seva pròpia població, va exigir el respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals i va avançar que la UE continuaria preparant noves mesures restrictives contra els responsables.