L'ex primera dama del Brasil, Michelle Bolsonaro, ha comunicat la posada en marxa d'un nou moviment polític denominat Imparables MB. La iniciativa es fa pública després del xoc obert entre la dona de l'expresident Jair Bolsonaro i el seu fillastre, Flávio Bolsonaro, aspirant presidencial de l'ultradretà Partit Liberal de cara a les eleccions d'octubre.
Michelle Bolsonaro justifica aquest pas per "el desmantellament de l'oficina de la presidència nacional del PL Mujer, el Partit Liberal-Dones", la branca femenina del partit que ella encapçalava fins ara.
En un missatge difós al seu compte d'Instagram, l'ex primera dama ha assenyalat: "A partir de la propera setmana, aquest perfil passarà a ser administrat per un altre equip amb metodologia i agenda pròpies, seguint les directrius i orientacions de la direcció nacional del Partit Liberal".
El projecte polític de Michelle es produeix enmig de les pressions del sector més dur del bolsonarisme, contrari que es postuli com a candidata al Senat pel Districte Federal. La decisió final quedarà en mans del congrés del PL, convocat per al 25 de juliol.
En paral·lel, Michelle ha responsabilitzat Flávio en un vídeo d'"humiliar-la" i "maltractar-la". "Va ser molt groller, irrespectuós i em va tractar malament per telèfon. I jo no li havia fet res", ha relatat. Davant la repercussió, Flávio Bolsonaro ha demanat disculpes en públic a la seva madrastra i ha sostingut que mai no va tenir intenció d'ofendre-la.
Els principals mitjans brasilers subratllen el pes de Michelle Bolsonaro per captar el vot femení i el suport de les esglésies evangèliques. Alguns analistes apunten fins i tot que aquest conflicte podria ser una estratègia per presentar-se com una família comuna, amb tensions internes, amb l'objectiu de reforçar la seva presència mediàtica i activar la base bolsonarista.
Les presidencials estan fixades per al proper 4 d'octubre i les últimes xifres de l'enquestadora DataFolha situen l'actual cap d'Estat, Luiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (esquerra), amb un avantatge de 41% davant del 31% que obtindria Flávio Bolsonaro.