El Govern Executiu de Somàlia va informar aquest dijous que ha decidit expulsar l’ambaixador dels Emirats Àrabs Units i cridar a consultes el seu propi ambaixador a Abu Dhabi, després d’acusar el país del Golf de dur a terme «accions hostils» en el context de les tensions per l’aval emiratí a les autoritats de la regió semiautònoma de Somalilandia, que reclama el reconeixement de la seva independència.
En un comunicat difós després de la seva última reunió, presidida pel primer ministre, Hamza Abdi Barre, el Consell de Ministres somali va explicar que es va analitzar «l’abast de l’agressió i la ingerència dels Emirats», i que, com a resultat, es van donar instruccions al Ministeri d’Afers Exteriors «perquè cridi a consultes l’ambaixador de Somàlia als Emirats i notifiqui a l’ambaixador dels Emirats a Somàlia que ha d’abandonar el país en un termini de 72 hores», segons la nota publicada a les xarxes socials per l’oficina de Barre.
La mesura s’adopta després que el president somali, Hasán Sheij Mohamud, acusés el dimarts els Emirats Àrabs Units de desestabilitzar Somàlia mitjançant el finançament de grups armats i negociacions amb administracions separatistes, entre elles les de Somalilandia, retrets que van ser rebutjats per Abu Dhabi, que a més va aprofitar per qüestionar la legitimitat del cap de l’Estat després de la seva decisió de perllongar el mandat, un moviment rebutjat pel Tribunal Suprem somali.
Mohamud va afirmar que els Emirats havien subscrit acords econòmics amb autoritats de diversos estats de Somàlia sense el vistiplau del Govern federal, impulsat pel reconeixement per part d’Israel de la independència de Somalilandia i utilitzat un port somali per allotjar el dirigent separatista sudyemenita Aidarus al Zubaidi --aliat d’Abu Dhabi en el conflicte del Iemen--, igualment sense informar Mogadiscio.
El president també va carregar contra les autoritats emiratíes per reproduir a Somàlia la política intervencionista que aplica en escenaris com Líbia, el Iemen o el Sudan, i va alertar la població que el país podria veure’s arrossegat a una situació similar si no es reforça la unitat política i no es protegeixen les institucions nacionals. Després d’aquestes declaracions, l’assessor presidencial emiratí, Anwar Gargash, va respondre amb duresa i es va referir a Mohamud com a «president sortint».
Gargash va sostenir que "l'atac" del mandatari somali "reflecteix les oscil·lacions de la seva postura" i "posa en qüestió si els seus càlculs personals predominen sobre els interessos nacionals del seu país". "La nostra relació amb el poble somali romandrà més profunda i sòlida que les disputes polítiques transitòries, els càlculs personals i les ambicions polítiques", va refermar.
Aquest nou pic de tensió es produeix després que Somàlia anunciés al gener la cancel·lació dels acords de cooperació econòmica i de seguretat amb Emirats, una decisió que també inclou el pacte que autoritzava la presència de tropes emiratís en les regions secessionistes de Somalilandia i Puntlandia, amb l’objectiu declarat de "salvaguardar la unitat de la nació, la integritat territorial i l’ordre constitucional".
Dues o tres setmanes abans, Mogadiscio havia vetat l’accés a l’espai aeri somali a aeronaus militars i de càrrega propietat o arrendades per Emirats Àrabs Units, arran del suposat trasllat al país del Golf de Al Zubaidi, destituït líder del Consell de Transició del Sud (CTS), a través de territori somali sense coneixement previ de les autoritats federals.
En paral·lel, el reconeixement per part d’Israel --que el 2020 va segellar un acord de normalització de relacions amb Emirats-- a la regió semiautònoma de Somalilandia ha intensificat encara més les friccions entre Abu Dabi i Mogadiscio. Emirats manté a més un rellevant desplegament militar a l’aeroport de Bosaso, a l’estat de Puntlandia, i ha fet fortes inversions al port de Berbera, a Somalilandia.