El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha assegurat aquest dimecres, al tancament de la cimera de l'OTAN celebrada a Ankara, la seva última cita internacional abans de deixar el càrrec, que ha mantingut una "molt bona relació" amb el president dels Estats Units, Donald Trump, i que tots dos han expressat la seva voluntat de continuar en contacte.
Després de la reunió atlàntica, Starmer ha fet balanç dels vincles transatlàntics durant la seva etapa a Downing Street, que és a punt de concloure per una revolta interna al Partit Laborista que desembocarà en poques setmanes en un nou líder i cap de Govern. En aquest context, en referir-se a la seva interlocució amb Trump, ha insistit que entre tots dos hi ha hagut "una molt bona relació" al llarg del seu mandat.
"No hi ha cap dubte al respecte, i fa un moment en vam parlar; seguirem en contacte. Això és important pel que fa a la relació entre el Regne Unit i els Estats Units, perquè és una relació estratègica realment important", ha assenyalat, segons declaracions recollides pel diari 'The Guardian'.
En referir-se al seu llegat com a primer ministre, ha subratllat que la seva responsabilitat principal era "que aquesta relació funcionés". Amb això, Starmer ha restat importància als repetits atacs procedents de la Casa Blanca, especialment per la negativa de Londres a donar suport a la guerra a l'Iran.
En ple debat sobre l'increment de la despesa militar i després de presentar un nou 'full de ruta' que haurà de gestionar el seu probable successor, Andy Burnham, l'encara primer ministre li ha recomanat no alterar les regles fiscals i l'ha instat a evitar recórrer a l'endeutament per costejar l'augment del pressupost de defensa.
"Crec que les regles fiscals són realment importants. Sens dubte, són una de les raons per les quals hem aconseguit estabilitzar l'economia", ha apuntat, per insistir que augmentar el deute no és "la manera més sensata d'obtenir més recursos per a defensa".
El pla dissenyat per Starmer, pendent ara del vistiplau del proper Executiu, preveu elevar en més de 15.000 milions de lliures (més de 17.000 milions d'euros) la despesa en defensa, amb l'objectiu de situar el Regne Unit en el 4,2% del PIB en inversió militar i apropar-se així al llindar fixat per l'OTAN per al 2035.