El primer ministre britànic, Keir Starmer, va reconèixer aquest dilluns l'existència de “frustració” cap a la seva figura després dels mals resultats del Partit Laborista a les eleccions municipals, encara que va descartar presentar la seva dimissió i es va comprometre a revertir la situació. Va insistir que, si abandonés el càrrec ara, només “sumiria en el “caos” el Regne Unit.
“Hi ha frustració a tot el país amb l''statu quo', que no està funcionant. Hi ha frustració perquè la política no està funcionant per a massa gent. I sí, també hi ha certa frustració amb mi; ho reconec”, va afirmar Starmer en una roda de premsa dedicada a analitzar el retrocés laborista en els comicis locals, en els quals la formació d'ultradreta Reform, liderada per Nigel Farage, va aconseguir avançar posicions.
Giro a l'acció de l'Executiu i del Partit Laborista
El cap del Govern va subratllar que aquest malestar ciutadà s'ha anat “acumulant durant moltíssims anys entre persones que senten que les seves vides no estan millorant”, per la qual cosa va reiterar la seva intenció de donar un gir tant a l'acció de l'Executiu com al rumb intern del Partit Laborista, en què els resultats han reavivat els dubtes sobre el seu lideratge.
“No amagare el fet que tinc detractors, fins i tot dins del meu propi partit. I tampoc amagare el fet que he de demostrar-los que estan equivocats. I ho faré”, va sostenir, recordant que els seus crítics ja van qüestionar la seva capacitat per imposar-se a les eleccions de juliol de 2024. “Vaig tenir qui deia que no podíem canviar aquest partit i convertir-lo en un partit capaç de guanyar unes eleccions. I els vaig demostrar que estaven equivocats”, va afegir.
Starmer rebutjà rotundament la possibilitat de dimitir i contraposà la seva postura amb l'etapa recent dels conservadors, marcada per una successió de quatre primers ministres en cinc anys, entre 2019 i 2024, que, al seu judici, agreujà els problemes del país. “Assumeixo la responsabilitat de no haver-me'n anat, de no haver sumit el nostre país en el caos en què els conservadors el van enfonsar una vegada i una altra, un caos que va causar un dany durador a aquest país”, afirmà, remarcant que als laboristes “mai se'ls perdonaria tornar-li a infligir això al país”.
Notícia destacada
Reform UK, les claus del partit populista de Farage que amenaça el bipartidisme al Regne Unit
3 minuts
Recuperar la confiança juvenil i recompondre llaços amb Europa
En la seva intervenció, el primer ministre va admetre que part del desgast del seu Govern obeeix a la desafecció dels joves, que consideren que se'ls “ha fallat moltíssim”, especialment pel que fa a les oportunitats laborals i a l'accés a l'habitatge.
Davant aquest escenari, va defensar la necessitat d'oferir “esperança” a les noves generacions i la perspectiva d'un “futur millor”, lligant aquest objectiu a un acostament més estret a Europa perquè “puguin treballar, viatjar i estudiar” amb més facilitat. Va recordar que aquestes possibilitats es van veure minvades després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, consumada a començaments de 2020.
“L’últim govern va estar definit per la ruptura de la nostra relació amb Europa. Aquest govern laborista estarà definit per la reconstrucció de la nostra relació amb Europa, per situar la Gran Bretanya al cor d’Europa”, va declarar, defensant que aquest gir reforçarà l’economia, el comerç i la defensa britàniques.
Starmer reivindicà que l'"aposta laborista" passa per situar-se "espatlla amb espatlla" amb els països que "més comparteixen els interessos i valors" del Regne Unit. "Per als nostres joves significa també alguna cosa més, perquè el Brexit els va arrabassar la possibilitat de treballar, estudiar i viure fàcilment a Europa", assenyalà.
El líder laborista va avançar que en la propera cimera amb la UE, encara sense data fixada, pretén marcar “una nova direcció”. “Vull oferir alguna cosa millor als nostres joves, retornar-los aquesta esperança, aquesta llibertat i aquest sentit de les possibilitats”, va subratllar, plantejant que “un ambiciós programa d'experiències juvenils” formi part central del nou acord amb Brussel·les. Va presentar aquest pla com a “símbol d'una relació més forta i d'un futur més just amb els aliats més propers”.