L'Administració de Donald Trump es disposa a anunciar un acord nuclear amb Aràbia Saudita que permetrà al regne desenvolupar un programa d'enriquiment d'urani destinat, segons Washington, a la producció d'energia amb fins exclusivament civils.
El pacte, ja autoritzat pel president nord-americà, suposa un dels moviments geopolítics més rellevants dels darrers anys al Pròxim Orient i arriba en un moment especialment delicat, marcat per la guerra entre els Estats Units i Iràn i per les tensions al voltant del programa nuclear de Teheran.
Encara que la Casa Blanca insisteix que l'acord no persegueix objectius militars, la decisió ha despertat inquietud entre experts i part de l'oposició nord-americana, que tem que la capacitat d'enriquir urani pugui facilitar en el futur el desenvolupament d'armament nuclear per part de Riad.
Un gir en plena guerra amb Iràn
L'autorització de l'acord arriba quan l'Administració Trump manté que un dels principals objectius de l'ofensiva militar contra Iràn és impedir que el règim dels aiatol·làs obtingui la bomba atòmica.
Precisament per això, la decisió de permetre que un altre actor clau de la regió pugui enriquir urani ha obert un intens debat polític a Washington.
El secretari d'Estat, Marco Rubio, va defensar que els Estats Units "mai adoptaria una política que afavoreixi la proliferació nuclear" i va assegurar que el programa saudita estarà orientat exclusivament a la generació d'energia.
No obstant això, els detalls tècnics de l'acord encara no s'han fet públics.
Un acord de 30 anys
Segons mitjans nord-americans, el pacte tindrà una durada de 30 anys i contempla la participació de la indústria nuclear nord-americana en la construcció d'infraestructures energètiques a Aràbia Saudita.
Entre les principals beneficiàries figura Westinghouse, una de les majors companyies nord-americanes especialitzades en el disseny i construcció de reactors nuclears, que podria assumir bona part dels contractes derivats de l'acord.
L'Administració Trump sosté que l'operació generarà milers de milions de dòlars per a la indústria nord-americana i reforçarà la cooperació estratègica amb un dels seus principals aliats al Pròxim Orient.
El Congrés tindrà l'última paraula
Encara que el president ja ha autoritzat el pacte, la seva entrada en vigor haurà de superar el procediment previst al Congrés nord-americà.
L'acord podrà tirar endavant llevat que una majoria qualificada del Senat voti en contra, un escenari que, per al moment, sembla poc probable a causa del suport de bona part dels legisladors republicans.
Diversos analistes consideren que Israel serà un dels principals opositors a la iniciativa, al entendre que qualsevol capacitat d'enriquiment d'urani a la regió podria alterar l'equilibri estratègic a Orient Mitjà.
Una negociació iniciada amb Biden
La possibilitat d'un acord nuclear amb Aràbia Saudita no va néixer durant el segon mandat de Donald Trump.
L'Administració de Joe Biden ja havia explorat aquesta opció dins d'un paquet diplomàtic més ampli que buscava avançar cap a la normalització de les relacions entre Aràbia Saudita i Israel com a continuació dels Acords d'Abraham, impulsats per Trump durant el seu primer mandat.
Tanmateix, aquell projecte va quedar paralitzat després dels atacs de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre de 2023 i la posterior guerra a Gaza.
Ara, la Casa Blanca ha decidit desvincular l'acord nuclear de qualsevol exigència relacionada amb la normalització diplomàtica entre Riad i Israel, facilitant així el seu tancament.