Cinc països de la Unió Europea han anunciat que treballen amb Ruanda per posar en marxa un centre de retorn de migrants els procediments d’asil dels quals hagin estat rebutjats. Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i Països Baixos pretenen que el projecte comenci a funcionar el 2027 i permeti traslladar fora del territori comunitari les persones que no tenen dret a romandre a Europa i l’expulsió de les quals als seus països d’origen no ha estat possible.
La iniciativa suposa un nou pas en la política migratòria europea, que busca accelerar les devolucions de persones en situació irregular mitjançant acords amb països de fora de la UE. El projecte encara està en fase de negociació i els seus detalls, inclosos els costos i les condicions de permanència, no estan tancats.
Quins països volen enviar migrants a Ruanda?
Els governs d’Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i Països Baixos participen en les negociacions amb Ruanda per establir el primer centre conjunt de retorn. L’anunci es va fer el 16 de novembre durant una reunió sobre migració celebrada a Viena.
El pla preveu inicialment una instal·lació de petita capacitat, amb espai per a al voltant de 100 persones al mateix temps. Els governs implicats volen que el projecte pugui començar a funcionar el 2027, tot i que encara han de concretar les condicions de l’acord amb les autoritats ruandeses.
La proposta s’adreça a persones adultes les sol·licituds d’asil de les quals hagin estat rebutjades i que hagin esgotat les vies legals per romandre a la UE. També es preveu el trasllat de qui no puguin ser retornats directament als seus països d’origen.
A diferència del pla que va impulsar el Regne Unit el 2022, la iniciativa no pretén traslladar a Ruanda persones que encara estiguin esperant una resolució sobre la seva sol·licitud d’asil. El projecte britànic va ser finalment abandonat després dels obstacles judicials i polítics.
Què passarà amb els migrants traslladats a tercers països?
Segons els detalls plantejats pels governs participants, el centre de Ruanda funcionaria com una instal·lació oberta. Les persones traslladades rebrien formació lingüística i un altre tipus de suport durant les primeres setmanes per facilitar la seva integració al país.
Un cop allà, podrien incorporar-se a la societat ruandesa i accedir al mercat laboral o tornar als seus països d’origen. Les condicions concretes d’allotjament, assistència i permanència encara estan pendents de negociació.
El projecte també planteja interrogants sobre les garanties jurídiques de les persones traslladades i la responsabilitat dels països europeus un cop els migrants es trobin fora de les seves fronteres.
Organitzacions com Human Rights Watch han criticat la iniciativa pel historial de drets humans de Ruanda i han advertit dels riscos que pot implicar traslladar-hi persones vulnerables. També qüestionen que existeixin mecanismes suficients per supervisar el respecte dels seus drets.
Què permet la nova normativa europea sobre deportacions?
La iniciativa es basa en el nou Reglament de Retorn de la Unió Europea, que estableix un marc comú per accelerar les devolucions de les persones que no tenen dret a romandre als Estats membres.
La normativa, aprovada pel Consell de la UE l’1 d’octubre de 2026, permet als països establir centres de retorn en tercers països mitjançant acords o mecanismes de cooperació. Aquestes instal·lacions poden servir com a destinació final o com a llocs de trànsit des dels quals organitzar la devolució al país d’origen.
El text també estableix que els acords han de respectar els drets humans i el dret internacional, inclòs el principi de no devolució, que impedeix enviar una persona a un territori on pugui patir persecució, tortura o altres danys greus. Els menors no acompanyats queden exclosos d’aquests acords.
A més, el reglament reforça les obligacions de les persones subjectes a una ordre de retorn i permet que els Estats membres reconeguin i executin decisions d’expulsió dictades per altres països de la Unió.
Espanya participarà en el pla de deportacions a Ruanda?
Espanya no figura entre els cinc països que han anunciat la seva participació en les negociacions amb Ruanda. El projecte és, de moment, una iniciativa d’Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i Països Baixos.
No obstant això, la nova normativa europea estableix un marc comú que permet als Estats membres explorar acords similars amb tercers països. Això no significa que tots hagin de participar en el projecte ruandès ni que existeixi un centre de retorn operatiu per al conjunt de la Unió.
La posada en marxa del pla dependrà que els governs participants tanquin les negociacions i concreten les garanties jurídiques, les condicions de funcionament i el finançament de les instal·lacions