El Senat organitzarà aquest dijous i divendres les seves tradicionals jornades de portes obertes, en les quals qualsevol ciutadà podrà recórrer espais poc coneguts de la Cambra Alta, més enllà de les habituals imatges dels debats. Entre aquests destaquen la biblioteca d’estil neogòtic, inspirada en el Parlament britànic, i un tron de l’època de la reina Isabel II, que més tard van utilitzar diferents monarques i el dictador Francisco Franco, i al qual va renunciar el rei emèrit Juan Carlos I.
Aquesta convocatòria coincideix amb els dos últims dies de la campanya de les eleccions generals previstes per al diumenge 29 de novembre, circumstància que ha suscitat crítiques per part del PSOE. En tot cas, les dues jornades se celebraran en horari continu, des de les 10.00 fins a les 19.00 hores.
En accedir a l’edifici, els visitants es trobaran primer amb l’Antic Saló de Plens, un dels llocs més emblemàtics del Senat, després que el president de la Cambra, Pedro Rollán, faci la tradicional obertura de la “Porta del Rei”, un accés reservat per a ocasions excepcionals com aquesta.
A continuació, el públic seguirà un itinerari marcat que els conduirà per diverses dependències institucionals: els Despatxos d’Honor de la Presidència, el saló de Conferències, les sales Manuel Broseta Pont i Manuel Giménez Abad i la biblioteca. El recorregut conclou amb la sortida pel carrer Bailén.
La història del tron del Senat
Al saló de Conferències, conegut també com a sala de Passos Perduts, la institució exhibirà un any més el tron del Senat, un butaca d’estil neobarroc, elaborat en fusta tallada i daurada. En aquest mateix espai es conserven a més diverses obres pictòriques destacades, entre elles “la rendició de Granada”.
Es desconeix si aquesta butaca va ser adquirida o cedida a la Cambra Alta. Tot i que inicialment es van disposar de dos trons, a partir de 1844 deixa de haver-hi constància documental del segon, de manera que només ha arribat fins avui un d’ells. Aquest seient va ser utilitzat per Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII, Alfons XIII i el dictador Francisco Franco.
Des dels seus inicis, el Senat va considerar necessari disposar d’un tron a la sala de sessions perquè els monarques el poguessin ocupar en els actes solemnes d’obertura i de clausura de les Corts. La difícil situació econòmica de la institució en els seus primers anys va obligar a sol·licitar en nombroses ocasions a la reina María Cristina de Borbón la cessió d’un dosser i d’un silló que fessin les funcions de tron.
El darrer que va fer ús d’aquest silló va ser el dictador Francisco Franco, ja que durant el seu règim el Senat va acollir la seu del Consejo Nacional. Tot i que al respatller es van brodar les Armas de Juan Carlos, en substitució del símbol del vítor, el rei emèrit mai no va arribar a asseure-s’hi.
La biblioteca neogòtica del Senat
Durant aquestes jornades, els ciutadans també podran accedir a la biblioteca del Senat, un dels espais que més interès desperta cada any entre els visitants.
La Sala de Lecturas es va construir el 1882 i es considera una de les principals joies arquitectòniques de la Cambra Alta. La seva biblioteca, de marcat estil neogòtic, acull més de 340.000 volums, repartits entre un fons històric i un altre de modern.
El Fons Històric aplega uns 105.000 exemplars. Les obres més singulars d’aquest conjunt s’han posat a disposició del públic mitjançant la seva digitalització i la publicació a la web oficial del Senat. El fons modern, al seu torn, compta amb més de 235.000 volums.
La biblioteca va ser dissenyada per l’arquitecte alacantí Emilio Rodríguez Ayuso i s’inspira en la que es va construir prèviament per al Parlament britànic. Molts dels visitants que han passat per aquesta sala han assenyalat el seu semblant amb la biblioteca de la saga "Harry Potter".
Per accedir al Senat durant aquestes jornades caldrà presentar el Documento Nacional de Identidad, el passaport o la targeta de residència. L’entrada a l’edifici està condicionada amb rampes per garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda.