El Govern aprova un paquet d'ajudes pels incendis: nova prestació laboral, indemnitzacions i beneficis fiscals per als afectats

En el cas d'un reial decret-llei aprovat pel Govern, la tramitació parlamentària té una estructura força rígida: primer se sotmet a convalidació (o derogació) pel Congrés en el termini màxim de 30 dies des de la seva promulgació; en aquest mateix debat el Congrés pot decidir, a més, la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència. A partir d'aquí, si es tramita com a projecte de llei, el text deixa de ser tancat i pot ser esmenat al Congrés i al Senat com qualsevol altra llei. Si no s'acorda aquesta tramitació, el reial decret-llei, un cop convalidat, roman vigent en els termes inicialment aprovats.

1. Fase prèvia: aprovació i entrada en vigor del reial decret-llei

Abans d'arribar al Parlament, el reial decret-llei és aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE. En ser un instrument d'urgència, sol entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació o en la data que el propi text determini. Des d'aquest moment, ja desplega efectes jurídics, però la seva validesa a mitjà i llarg termini depèn del que decideixi el Congrés dels Diputats en el termini màxim de 30 dies.

2. Fase de convalidació al Congrés dels Diputats

La primera i més important fase parlamentària és la de convalidació o derogació al Congrés. El Govern remet el reial decret-llei al Congrés, i la Mesa el qualifica i l'envia al Ple per a un debat específic. En aquest Ple:

• Intervé un membre del Govern per defensar el contingut i l'urgència de la norma.
• Intervenen els grups parlamentaris, que exposen la seva posició respecte a la convalidació.
• No es presenten encara esmenes a l'articulat: només es decideix si el text es convalida o es deroga.

La votació és única i es resol per majoria simple. Hi ha dos possibles resultats:

• Convalidació: si hi ha més vots a favor que en contra, el reial decret-llei queda convalidat i conserva la seva vigència.
• Derogació: si no s'assoleix la majoria simple, el reial decret-llei queda derogat, i el Congrés pot instar el Govern a presentar un projecte de llei per regular la matèria, però la norma d'urgència deixa de ser vigent.

3. Decisió sobre la tramitació com a projecte de llei

En el mateix debat de convalidació, o immediatament després, el Congrés pot acordar que el reial decret-llei es tramiti com a projecte de llei pel procediment d'urgència. Aquesta decisió sol adoptar-se a petició d'un o diversos grups parlamentaris i es vota de forma separada. Aquí també n'hi ha prou amb la majoria simple.

Si el Congrés no acorda aquesta tramitació, el procediment acaba amb la convalidació o derogació. Si l'acorda, el reial decret-llei, tot mantenint-se vigent, passa a seguir la tramitació pròpia d'un projecte de llei, amb obertura a esmenes i participació del Senat.

4. Tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència

Si s'ha aprovat la tramitació com a projecte de llei, els següents passos són, en essència, els mateixos que els de qualsevol projecte de llei, però escurçant els terminis per l'urgència:

• Obertura de termini d'esmenes a la totalitat i a l'articulat: els grups poden presentar esmenes de devolució (per rebutjar el projecte) i esmenes parcials al text.
• Debat de totalitat (si hi ha esmenes de devolució): el Ple del Congrés decideix si continua la tramitació o no.
• Treball a Comissió: es designa una ponència que elabora un informe sobre el text i les esmenes; posteriorment, la Comissió aprova un dictamen que pot incorporar transaccions i acords entre grups.
• Ple del Congrés: sobre el dictamen de la Comissió es voten les esmenes que quedin vives i s'aprova el projecte de llei en primera cambra.

5. Remissió al Senat i aprovació definitiva

Aprovat el text al Congrés, el projecte passa al Senat, on també es tramita amb terminis reduïts pel procediment d'urgència. Al Senat poden:

• Aprovar el text sense canvis, en aquest cas la llei queda definitivament aprovada.
• Aprovar esmenes parcials que tornen al Congrés per a la seva acceptació o rebuig.
• Aprovar un veto (rebuig global), que el Congrés pot aixecar per majoria absoluta en una votació posterior.

Finalment, el text es remet al Rei per a la seva sanció i publicació al BOE com a llei ordinària, que conviu (o substitueix, segons com s'hagi regulat) la regulació inicial del reial decret-llei.

6. Com saber la fase concreta d'un reial decret-llei

Per a un reial decret-llei específic, la fase exacta depèn de si ja s'ha celebrat el debat de convalidació i de si s'ha acordat o no la tramitació com a projecte de llei. Aquesta informació es consulta, normalment, a la web del Congrés dels Diputats, on s'indica si el reial decret-llei:

• Està pendent de debat de convalidació.
• Ha estat ja convalidat o derogat.
• Es tramita com a projecte de llei, amb indicació de l'estat (esmenes, Comissió, Ple, Senat, etc.).

Sense un número concret de reial decret-llei, només es pot descriure aquest esquema general, que és el que s'aplica sempre en el marc constitucional espanyol.

La legislació de protecció civil no atribueix una competència “personal” i diferenciada al president del Govern per declarar una zona afectada greument per una emergència de protecció civil. Aquesta competència es reconeix al Govern en el seu conjunt, mitjançant acord del Consell de Ministres, i operativament al Ministre de l'Interior, que proposa la declaració i dirigeix les emergències d'interès nacional. El president exerceix el seu paper com a cap del Govern i president del Consell de Ministres, canalitzant aquestes decisions col·legiades segons la Llei del Govern, però la norma sectorial (Llei 17/2015) no li atorga potestats singulars addicionals. A continuació es detalla l'encaix jurídic.

Marc normatiu bàsic

El règim de les zones afectades greument per una emergència de protecció civil es regula a la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil. L'organització general del Govern i del president es troba a la Llei 50/1997, del Govern, encara que en la informació disponible no apareixen extractes concrets d'aquesta última.

Normes posteriors de desenvolupament i planificació, com la Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023) o el Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil, es dictaminen “de conformitat” amb la Llei 17/2015, però tampoc introdueixen competències específiques addicionals per al president.

Declaració de “zona afectada greument” i paper del president

La Llei 17/2015 estableix dos plans rellevants:

• Pla substantiu (Consell de Ministres): la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil “s'efectuarà per acord de Consell de Ministres” i “inclourà, en tot cas, la delimitació de l'àrea afectada”. Així es recull en el fragment legal on s'indica, a més, que la declaració es realitza a proposta dels ministres d'Hisenda i Administracions Públiques i de l'Interior, i, si escau, d'altres ministeris.
• Competència del Govern: en el catàleg de competències estatals s'indica expressament que són competències del Govern, entre altres, “declarar una zona afectada greument per una emergència de protecció civil”.

Des del punt de vista jurídic, el president del Govern:

• No és l'òrgan que declara en solitari la zona; la decisió correspon al Govern mitjançant acord col·legiat del Consell de Ministres.
• La seva intervenció s'articula a través de les seves funcions generals com a president del Consell de Ministres (direcció de l'acció del Govern, convocatòria de reunions, fixació de l'ordre del dia, etc.), regulades a la Llei 50/1997, el detall de la qual no consta en els extractes disponibles.

En la pràctica, les declaracions es formalitzen mitjançant acords del Consell de Ministres publicats al BOE. Un exemple recent és la declaració per DANA de 2024, feta pública per l'Ordre PJC/1222/2024, i altres ordres i reials decrets-llei d'ajudes (per exemple, Reial Decret-llei 2/2019, Reial Decret-llei 11/2019, Reial Decret-llei 10/2021, Ordre TES/443/2022), totes elles “de conformitat” amb la Llei 17/2015.

Coordinació de l'AGE i mesures de reconstrucció

La Llei 17/2015 preveu que, un cop declarada la zona afectada greument, el Consell de Ministres pugui aprovar un paquet de mesures (ajudes a habitatges, empreses, corporacions locals, exempcions tributàries, moratòries de cotitzacions socials, etc.). El seguiment i la coordinació d'aquestes mesures es confia a una Comissió de Coordinació integrada per representants de l'Administració General de l'Estat, comunitats autònomes i entitats locals.

De nou, la competència de definició política d'aquestes mesures és del Govern, no del president individualment. El president dirigeix l'orientació general i la coordinació política de l'Executiu, però la llei sectorial atribueix la funció tècnica i d'impuls al Ministeri de l'Interior i altres departaments implicats (Hisenda, Treball, Inclusió i Seguretat Social, etc.), que dictaminen, per exemple, ordres com la Ordre TMS/61/2019, la Ordre TMS/62/2019, la Ordre ESS/729/2017, la Ordre ISM/707/2021 o la Ordre TES/1223/2021.

Direcció d'emergències d'interès nacional

La Llei 17/2015 defineix les emergències d'interès nacional com aquelles que, per afectar diverses comunitats autònomes, exigir aportació supraautonòmica de recursos o requerir “una direcció de caràcter nacional”. En aquests casos:

• Correspon al Ministre de l'Interior declarar l'emergència d'interès nacional i la seva finalització, així com assumir la direcció i coordinació de tots els recursos estatals, autonòmics i locals afectats.
• El Govern conserva competències estratègiques (aprovació de la Norma Bàsica, del Pla Estatal, del Protocol de la UME, etc.), i la llei subratlla la “direcció eficaç per part del Govern de les emergències d'interès nacional”.

El president, per tant, participa en aquestes decisions com a cap de l'Executiu i president del Consell de Ministres, però la norma sectorial no li atorga un poder autònom per declarar per si sol ni l'emergència d'interès nacional ni la zona greument afectada.

Conclusió

En síntesi, les competències legals estan dissenyades en clau col·legiada: el Govern (Consell de Ministres) declara la zona afectada greument i fixa el marc de mesures; el Ministre de l'Interior proposa la declaració i dirigeix les emergències d'interès nacional; i el president del Govern exerceix el seu paper de direcció política i presidència del Consell, però sense un títol competencial singularitzat en la Llei 17/2015 més enllà d'aquestes funcions generals previstes en la Llei del Govern.

[enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç] [enllaç]

Per accedir a les ajudes lligades a una declaració de «zona afectada greument per una emergència de protecció civil» (antics “zones catastròfiques”) és imprescindible, en primer lloc, que existeixi aquesta declaració formal pel Consell de Ministres i, en segon lloc, complir els requisits materials i formals que fixen la Llei 17/2015, el Reial Decret 307/2005 i, per a cada cas concret, el reial decret-llei o ordres ministerials que desenvolupen les ajudes. Les ajudes són sempre de caràcter paliatiu i no indemnitzatori, subsidiàries respecte d'assegurances o altres sistemes de cobertura i no poden superar el valor del dany. Els requisits varien segons el tipus de beneficiari (persones físiques, empreses, entitats locals), però giren al voltant de: existència de danys certs i avaluables, ubicació en l'àmbit territorial declarat, acreditació documental dels danys i sol·licitud dins de termini davant els òrgans competents. Cada paquet d'ajudes concretes (per exemple, les de temporals o DANAs) precisa i matisa aquestes condicions.

1. Marc normatiu bàsic

El règim general s'articula sobre tres peces principals:

• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que regula la fase de recuperació i les zones afectades greument per emergències de protecció civil (Llei 17/2015).
• Reial Decret 307/2005, de 18 de març, sobre subvencions per emergències o catàstrofes i procediment de concessió (Reial Decret 307/2005).
• Reials decrets-llei i normes específiques de cada episodi, com el Reial Decret-llei 2/2019, que exemplifica com es concreten ajudes a danys personals, materials, fiscals i laborals (RDL 2/2019).

2. Requisits previs: declaració de zona afectada greument

Segons la Llei 17/2015, la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil:

• Es realitza per Acord del Consell de Ministres, amb delimitació precisa de l'àrea afectada, a proposta dels ministres competents (Llei 17/2015).
• Pot ser sol·licitada per les administracions públiques interessades i el Govern pot recollir informe de les comunitats autònomes afectades.
• Requereix valorar que s'han produït danys personals o materials que pertorben greument les condicions de vida de la població o la paralització de serveis públics essencials.

Sense aquesta declaració (o sense l'Acord del Consell de Ministres que apliqui el règim d'ajudes), no s'activen les mesures extraordinàries del capítol de recuperació.

3. Condicions materials de les ajudes

3.1. Requisits generals dels danys

La Llei 17/2015 exigeix que els danys materials siguin:

• Certs i avaluables econòmicament.
• Referits, en principi, a béns que comptin amb cobertura d'assegurança pública o privada.
• Avaluats per serveis tècnics o organismes especialitzats; el Consorci de Compensació d'Assegurances pot intervenir en la peritatge i en l'intercanvi d'informació entre Administracions i asseguradores.

Les ajudes són compatibles amb altres ajudes o indemnitzacions, però no poden superar en conjunt el valor del dany i tenen caràcter d'ajuda, no d'indemnització plena.

3.2. Tipologia de mesures i beneficiaris potencials

La Llei 17/2015 enumera, entre altres, les següents línies d'actuació quan s'ha declarat zona afectada greument (Llei 17/2015):

• Ajuts a particulars per danys en habitatge habitual i estris de primera necessitat.
• Compensació a corporacions locals per despeses d'actuacions inajornables.
• Ajuts a persones físiques o jurídiques que hagin prestat serveis o béns requerits per l'autoritat.
• Ajuts a establiments industrials, mercantils i de serveis.
• Subvencions per danys en infraestructures municipals i xarxa viària provincial/insular.
• Ajuts per danys en produccions agrícoles, ramaderes, forestals i aqüicultura.
• Mesures fiscals (exempció o reducció d'IBI, IAE, taxes de Trànsit, etc.) i mesures laborals i de Seguretat Social (ERTOs per força major, exempcions de quotes, protecció per atur).

4. Requisits per tipus de beneficiari (segons RD 307/2005)

El Reial Decret 307/2005, aplicable amb caràcter general i expressament citat en normes com el RDL 2/2019, concreta qui pot ser beneficiari i sota quines condicions:

• Persones físiques / unitats familiars: que pateixin danys personals o materials en habitatge i estris; l'ajuda es pondera en funció dels recursos econòmics disponibles. És necessari acreditar la titularitat de l'habitatge o el dret d'ús (per exemple, rebuts d'IBI o altres documents) i la realitat dels danys.
• Persones físiques o jurídiques que han prestat serveis o béns requerits per l'autoritat: han de justificar el requeriment i les despeses o perjudicis patits.
• Empreses i titulars d'establiments (amb menys de 50 empleats, en el marc general del RD 307/2005): han d'acreditar que els locals o béns afectes a l'activitat s'han danyat directament per l'emergència, i, si escau, que han estat indemnitzats parcialment pel Consorci de Compensació d'Assegurances. Les subvencions poden cobrir, per exemple, fins a un 7 % de determinats danys indemnitzables, segons preveu el RDL 2/2019, sempre sense superar el dany total.
• Corporacions locals: han d'acreditar escassetat de recursos per afrontar les despeses d'emergència i justificar les despeses realitzades en actuacions inajornables. L'aportació estatal sol fixar-se com a percentatge de les despeses (orientativament, el 50 %, amb possibilitat d'ampliació en casos greus).
• Comunitats de propietaris: quan pateixin danys en elements comuns que afectin la seguretat o funcionalitat de l'immoble.

Aquestes ajudes es conceben com a concessió directa, per interès públic i social, i el propi Reial Decret 307/2005 preveu l'exempció d'alguns requisits generals de l'article 13.2 de la Llei General de Subvencions per als seus beneficiaris.

5. Requisits formals: sol·licitud, terminis i òrgan competent

Els requisits formals es concreten en cada reial decret-llei o en les ordres que el desenvolupen. Com a referència, el RDL 2/2019 estableix que:

• Les sol·licituds es presenten davant les Delegacions o Subdelegacions del Govern de les zones afectades.
• El termini típic és de dos mesos des de l'entrada en vigor de la norma que aprova les ajudes.
• Cal aportar la documentació acreditativa dels danys, la titularitat dels béns i, si escau, certificats de l'entitat asseguradora sobre indemnitzacions i franquícies no cobertes.

En cada episodi concret (per exemple, una DANA o una erupció volcànica) el Consell de Ministres i les ordres ministerials de desenvolupament fixen els detalls addicionals d'elegibilitat, quanties, compatibilitats i models de sol·licitud, que s'han de consultar cas per cas.