Les illes Malvines, denominades Falkland Islands pel Regne Unit, formen un arxipèlag situat a l'Atlàntic Sud. El Regne Unit administra el territori, mentre que l'Argentina sosté que forma part de la seva sobirania nacional.
La controvèrsia combina arguments històrics, jurídics i polítics, a més del control dels recursos naturals i el record de la guerra de 1982. Cap de les dues parts no ha renunciat a la seva posició.
L'Argentina sosté que va heretar d'Espanya els drets sobre l'arxipèlag després de la seva independència i que va exercir actes d'administració a les illes durant les primeres dècades del segle XIX.
El Govern argentí considera que el Regne Unit va interrompre aquesta presència el 1833 mitjançant l'ús de la força i que des d'aleshores ocupa un territori que pertany a l'Argentina. Aquesta interpretació forma part de la posició oficial remesa el juny de 2026 a l'Organització d'Estats Americans (OEA).
La Constitució argentina estableix a més que la recuperació de l'exercici ple de la sobirania sobre les illes constitueix un objectiu permanent, sempre per mitjans pacífics i respectant el mode de vida dels seus habitants.
Què sosté el Regne Unit
El Regne Unit defensa que els habitants de les illes tenen dret a decidir el seu futur polític. Londres assegura que no negociarà un canvi de sobirania mentre els illencs desitgin seguir vinculats al Regne Unit.
En el referèndum celebrat el 2013, el 99,8% dels votants va donar suport a mantenir l'estatus de territori britànic d'ultramar. El Govern britànic considera aquest resultat la base del seu argument sobre el dret d'autodeterminació. L'Argentina, per la seva banda, no reconeix que aquesta consulta resolgui la disputa, en entendre que la població actual es va establir després de l'ocupació britànica.
Què diu Nacions Unides
La Resolució 2065 de l'Assemblea General de Nacions Unides, aprovada el 1965, reconeix l'existència d'una disputa de sobirania i insta l'Argentina i el Regne Unit a negociar una solució pacífica.
L'Argentina utilitza aquesta resolució per reclamar la reobertura de converses bilaterals. El Regne Unit respon que qualsevol negociació ha de respectar la voluntat expressada pels habitants de les illes.
L'ONU no ha atribuït la sobirania de l'arxipèlag a cap dels dos països.
La guerra de 1982
El conflicte va assolir el seu moment més greu el 2 d'abril de 1982, quan la dictadura militar argentina va ocupar les illes. El Regne Unit va respondre amb una operació militar per recuperar el territori. La guerra va concloure al juny amb la rendició argentina i va deixar centenars de morts en tots dos bàndols.
La derrota va accelerar el final de la dictadura argentina, però no va posar fi a la reclamació de sobirania, que des d'aleshores continua per la via diplomàtica.
L'OEA demana tornar a negociar
L'Organització d'Estats Americans ha aprovat diverses resolucions en què reclama que tots dos governs reprenguin les negociacions per assolir una solució pacífica.
L'organització manté la qüestió de les Malvines com un assumpte d'interès hemisfèric i sosté que continuarà abordant-la fins que s'assoleixi un acord. L'Argentina va reiterar al juny de 2026 que continuarà impulsant aquesta via diplomàtica. El Regne Unit va respondre que qualsevol solució ha de tenir en compte, com a element central, la voluntat dels habitants de l'arxipèlag.
Petroli, pesca i posició estratègica
La disputa també afecta el control de les aigües circumdants, els recursos pesquers i els possibles jaciments d'hidrocarburs. L'Argentina rebutja les llicències concedides per les autoritats de les illes per explotar recursos a les zones en disputa. El Regne Unit i el Govern de les Falkland sostenen que poden gestionar aquests recursos sota l'administració britànica.
La posició estratègica de l'arxipèlag a l'Atlàntic Sud afegeix a més una dimensió militar i geopolítica que continua dificultant qualsevol acord entre els dos països.