Carles Puigdemont ha assegurat que Junts va aprofitar la necessitat de Pedro Sánchez d’aconseguir suports per a la seva investidura el 2023 amb l’objectiu d’obtenir concessions que el PSOE havia rebutjat fins llavors. «Ens hem aprofitat de l’ambició de Sánchez per derrotar Espanya», ha afirmat l’ex president de la Generalitat en una entrevista concedida a El Mundo, en la qual reivindica l’aprovació de la llei d’amnistia com un dels principals resultats d’aquelles negociacions.
A deu dies de les eleccions generals del 29 de novembre, el líder independentista ha relatat com el seu partit va posar a prova la disposició dels socialistes a acceptar les seves exigències a canvi dels set vots de Junts al Congrés. L’amnistia i la participació d’un mediador internacional en les converses van sorprendre el mateix Puigdemont, que reconeix que no s’esperava que el PSOE accedís a ambdues condicions.
L’ex president català també ha carregat contra Sánchez, a qui defineix com «una persona immoral i amb una ambició desmesurada», i sosté que la ruptura entre totes dues formacions es va produir pels incompliments dels compromisos adquirits durant la legislatura.
Puigdemont admet que no s’esperava que el PSOE acceptés l’amnistia
Segons el seu relat, van ser els socialistes qui van contactar amb Junts després de les eleccions de juliol de 2023 per negociar el suport a la investidura. Puigdemont assegura que la seva formació desconfiava del PSOE i va decidir comprovar fins on estava disposat a arribar Sánchez per mantenir-se al cap del Govern.
Durant aquelles converses, Junts va rebutjar limitar la negociació a una sèrie de concessions pressupostàries o competencials. La seva intenció, explica, era abordar les bases del conflicte polític entre Catalunya i la resta d’Espanya.
A més de les qüestions relacionades amb el finançament, les inversions i els traspassos de competències, els independentistes van reclamar un espai neutral per a les negociacions, situat a Suïssa, i la intervenció d’un mecanisme internacional de mediació.
També van exigir una llei d’amnistia que permetés resoldre les conseqüències judicials del procés independentista.
Puigdemont reconeix que les respostes del PSOE van superar les seves expectatives. Especialment en el cas de l’amnistia, l’acceptació de la qual interpreta com una victòria política de l’independentisme davant de les posicions que els socialistes havien defensat anteriorment.
El dirigent de Junts assegura que esperava una resistència més gran durant la negociació i considera que l’acord va permetre aconseguir compromisos que haurien estat impossibles en altres circumstàncies parlamentàries.
Junts va rebutjar un acord de legislatura amb els socialistes
Tot i les concessions obtingudes, Puigdemont assegura que el seu partit es va negar a subscriure un acord que garantís l’estabilitat parlamentària del Govern durant tota la legislatura.
"Ens van demanar un acord de legislatura i vam dir que no", recorda l’expresident català, que defensa la decisió de negociar cada iniciativa per separat.
La relació va començar a deteriorar-se, segons la seva versió, quan el PSOE va deixar de complir els compromisos adquirits a l’acord de Brussel·les.
Puigdemont nega que, durant els últims contactes previs a la ruptura, els socialistes oferissin formalment un referèndum d’autodeterminació o un concert econòmic per a Catalunya.
Pel que fa al finançament, assegura que Junts va rebutjar qualsevol alternativa que no passés per un model de concert. També considera que acceptar noves promeses hauria mancat de sentit quan encara quedaven pendents compromisos anteriors.
"El problema ja no era de propostes, era de compliment", resumeix.
Les exigències de Junts sobre immigració i finançament
Entre les negociacions més complexes de la legislatura, Puigdemont destaca les converses per delegar competències d’immigració a Catalunya.
Tal com explica, els socialistes van arribar a acceptar algunes de les reivindicacions de Junts quan les converses estaven pràcticament trencades. Entre elles, esmenta la participació dels Mossos d'Esquadra en els controls fronterers i la intervenció de l’Administració catalana en l’expedició del Número d’Identitat d’Estranger (NIE).
En matèria de finançament, sosté que els negociadors del PSOE van oferir diferents alternatives econòmiques per intentar aconseguir un acord, però Junts va mantenir la seva exigència d’un concert econòmic.
L’expresident català també atribueix al Govern una estratègia de retards en l’aplicació dels pactes que hauria impedit avançar en qüestions com el reconeixement nacional de Catalunya i la possibilitat d’abordar un referèndum.
Puigdemont assegura que mai ha parlat directament amb Sánchez
Malgrat haver estat un dels principals interlocutors polítics per a la investidura i l’estabilitat parlamentària del Govern, Puigdemont afirma que no ha mantingut cap contacte directe amb Pedro Sánchez des que resideix a Bèlgica, ni personalment ni per telèfon.
Tampoc identifica el representant socialista que va participar en les converses inicials.
Sí explica que l’ex-president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero va començar a intervenir durant la negociació dels acords de Brussel·les, després que Junts rebutgés que aquest paper correspongués al ministre Félix Bolaños per manca de confiança.
Puigdemont valora positivament la participació de Zapatero, a qui atribueix una visió de la pluralitat territorial espanyola més oberta que la del mateix Executiu.
També assegura que, tot i que l’ex-president socialista mantenia posicions més flexibles, a Junts interpreten que les seves intervencions es produïen en nom del PSOE.
L’aplicació de l’amnistia, un dels principals motius d’enfrontament
L’aplicació de la llei d’amnistia ha estat una altra de les qüestions que han deteriorat la relació entre Junts i el Govern.
Puigdemont reivindica la participació de la seva formació en l’elaboració definitiva de la norma i recorda que els seus diputats van rebutjar inicialment un dels textos proposats perquè consideraven que deixava fora persones vinculades al procés independentista.
També assegura que va advertir els negociadors socialistes que qualsevol obstacle de l’Estat a l’aplicació de l’amnistia seria interpretat per Junts com un incompliment de l’acord polític.
Pel que fa al Tribunal Constitucional, l’ex-president català manté les seves reserves sobre l’actuació dels seus magistrats, fins i tot dels considerats progressistes, a causa de la seva experiència amb la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Les seves declaracions arriben en plena campanya del 29N i recuperen el debat sobre les condicions que van permetre la investidura de Sánchez al novembre de 2023, així com sobre les conseqüències polítiques dels acords entre el PSOE i Junts durant la legislatura.