El Moviment Sumar ha donat llum verda a una nova fulla de ruta amb la qual abandona la seva funció de "paraigua polític" de diferents formacions per passar a definir-se com una força estatal amb personalitat pròpia, emmarcada en el laborisme ecosocialista i en la construcció d'un futur front ampli dotat de regles comunes que aportin "estabilitat" a l'espai progressista després d'anys de tensions.
La ponència politicoorganitzativa, recolzada pel 98,96% dels assistents a l'assemblea celebrada aquest dissabte, conclou que l'organització ha de deixar enrere la hipòtesi original amb què va néixer, pensada com un espai de coordinació entre forces estatals i territorials, i aixecar "de manera definitiva" una estructura pròpia que pugui confluir amb altres "en una eina capaç de revalidar el Govern progressista el 2027".
El document interpreta el pas al costat de Yolanda Díaz com a coordinadora del Moviment Sumar i la seva renúncia a tornar a encapçalar electoralment l'espai com una aposta per transformar l'organització i facilitar noves aliances. Alhora, adverteix que aquest objectiu no pot limitar-se a "l'enèsima suma de peces i aparells polítics".
Més enllà de la coalició Sumar
La formació defensa que el futur front ampli ha de garantir una majoria plurinacional i de progrés al Congrés, anar més enllà del que va suposar la coalició Sumar a les generals del 2023 i obrir un nou cicle polític.
Per a això, planteja fixar normes comunes de funcionament, sistemes democràtics per elegir candidatures, censos oberts a la ciutadania, primàries per resoldre discrepàncies i procediments clars per elaborar un programa compartit entre les diferents organitzacions.
El Moviment Sumar entén que aquestes regles han de servir per oferir certeses després d'anys d'inestabilitat en l'espai progressista i reclama que la futura aliança asseguri una participació ciutadana àmplia, que no es redueixi a pactes entre cúpules partidistes.
La ponència descarta convertir la unitat en una identitat política en si mateixa i subratlla que l'èxit del front dependrà de la seva capacitat per articular un lideratge reconeixible, una línia política atractiva i un espai intern "confiable, tranquil, estable, sa, agradable i atractiu".
Un perfil laborista i ecosocialista
Dins d'aquest front, Moviment Sumar aspira a contribuir amb un segell propi, definit com a laborisme ecosocialista o ecosocialisme laborista, acompanyat d'una orientació feminista i antirracista.
El text aposta per transformar el món del treball, guanyar temps per a la vida, democratitzar l'economia i permetre que la classe treballadora tingui veu en les decisions econòmiques del país. Així mateix, defensa una industrialització verda basada en l'electrificació i les energies renovables que asseguri llocs de treball i salaris dignes.
L'organització proposa també posar la intel·ligència artificial i els algoritmes al servei de la ciutadania, reconèixer nous drets laborals lligats als avenços tecnològics i protegir la sobirania digital enfront del poder dels "tecno-oligarcas".
L'habitatge figura com un altre eix central del pla. Sumar l'identifica com un dels factors que més alimenten la precarietat i la desigualtat i exigeix la intervenció dels poders públics en el mercat per garantir-la com a dret i no com a mer actiu especulatiu.
Participar en un nou Govern d'esquerres
La ponència sosté que el futur front ampli ha d'aspirar a formar part d'un nou Govern progressista i afirma que la presència al Consell de Ministres resulta "imprescindible per orientar les polítiques de l'Estat".
Al mateix temps, admet que no totes les organitzacions que s'integrin a l'aliança hauran de compartir aquesta estratègia, sempre que acceptin com a legítim que altres forces sí que aspirin a entrar a l'Executiu.
Moviment Sumar conclou que l'experiència de les dues últimes legislatures de coalició demostra que l'espai necessita "més força tant dins com fora" del Govern per continuar avançant en drets laborals, habitatge, cures, democratització de l'Estat i transició ecològica.
Més autonomia territorial i nova estructura interna
En l'àmbit intern, la formació proposa evolucionar cap a un model de tall confederal en què els diferents territoris puguin constituir-se com a organitzacions pròpies, amb personalitat jurídica i recursos financers propis.
Aquest procés es desenvoluparà de manera asimètrica, en funció del grau d'implantació de cada estructura territorial. A més, les direccions hauran d'incloure de forma rotatòria representants dels territoris i es posarà en marxa un mecanisme periòdic d'informació, debat i presa de decisions amb la direcció estatal.
La ponència contempla també la reforma del grup coordinador per dedicar més temps als debats estratègics, el reforç dels espais sectorials i la creació d'una Fundació Sumar orientada a elaborar informes, realitzar estudis demoscòpics, produir discurs i organitzar activitats formatives i culturals.
Així mateix, es llançarà el projecte "Sumar X2", amb l'objectiu de duplicar el nombre de persones inscrites i militants, i s'impulsarà una xarxa d'"Ateneus Populars" concebuts com a espais culturals, de trobada i participació oberts a la societat civil.
Aliances, joventut i aposta municipalista
L'organització vol consolidar una aliança política i electoral estable amb Verdes Equo, renovar la seva cooperació amb els Comuns i explorar acords adaptats a la realitat de territoris com Madrid, Aragó, Comunitat Valenciana, Extremadura, Astúries i Andalusia.
L'assemblea ha donat també el vistiplau a la creació d'un Espai Jove amb personalitat jurídica, censos i estatuts propis, portaveu autònoma i presència en tots els nivells territorials de Moviment Sumar.
Entre les propostes que s'atribueixen a aquest espai juvenil figuren el vot als 16 anys, una renda bàsica universal per a joves, la reducció de la jornada laboral a 32 hores, la intervenció dels lloguers, l'ampliació del parc d'habitatge públic i el transport col·lectiu gratuït.
Amb vista a les eleccions municipals del maig del 2027, la formació pretén recuperar l'esperit de les candidatures de confluència sorgides el 2015 i promoure projectes oberts a partits, moviments socials i ciutadania, amb la meta de reconquerir governs locals i situar el municipalisme com un dels pilars centrals de la seva estratègia política.