El Congrés dels Diputats travessa un embús procedimental. De les iniciatives legislatives que actualment avancen per la recta final de la seva tramitació en comissió, cap ha arribat encara al dictamen, l'acord formal que una comissió eleva al Ple. Les 23 iniciatives que segueixen vives en aquest tram del procediment romanen, sense excepció, en fase de ponència: el grup reduït de diputats encarregat de negociar l'articulat i les esmenes abans que la comissió es pronunciï.
La radiografia, amb dades a data d'avui, revela un repartiment gairebé equilibrat entre les dues vies d'iniciativa legislativa: 12 són projectes de llei remesos pel Govern i 11 són proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris.
Què diferencia la ponència del dictamen?
La ponent és un òrgan de treball intern de cada comissió: un nombre reduït de diputats, proporcional al pes de cada grup, que estudia el text article per article i negocia quines esmenes s'incorporen, es transaccionen o es descarten. El seu resultat és un informe, és a dir, una proposta que no vincula la comissió en ple.
El dictamen, en canvi, és l'acord formal que la comissió aprova en votació a partir d'aquest informe. És el text que es publica al Butlletí Oficial de les Corts Generals i el que serveix de base al debat final al Ple de la Cambra. Mentre la ponent treballa a porta tancada, el dictamen representa la posició oficial de la comissió davant la resta del Congrés.
Que les 23 iniciatives analitzades segueixin totes en la fase de ponència, sense que cap hagi estat ja dictaminada, apunta a un coll d'ampolla en el treball de negociació d'esmenes, abans fins i tot que les comissions puguin debatre i votar els seus dictàmens.
Projectes de llei: el bloc del Govern
Entre els 12 projectes de llei que esperen informe de ponència hi figuren textos de molt diferent abast. Conviuen expedients de llarga tramitació —com les mesures per la guerra a Ucraïna i la sequera, en ponència des de març de 2024— amb incorporacions molt més recents, com la Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual, el darrer moviment parlamentari de la qual data de finals de juny de 2026.
| Expedient | Títol | Comissió |
| 121/000003 | Mesures pels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim i la sequera | Hisenda i Funció Pública |
| 121/000008 | Transposició de la Directiva (UE) 2019/1152 sobre condicions laborals | Treball, Inclusió i S. Social |
| 121/000013 | Creació de l’Oficina Espanyola de Drets d’Autor i Conexos | Cultura |
| 121/000018 | Autoritat Independent de Defensa del Client Financer | Economia i Transf. Digital |
| 121/000026 | Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual | Cultura |
| 121/000031 | Funció Pública de l’Administració de l’Estat | Hisenda i Funció Pública |
| 121/000034 | Modificació de la Llei de Ports de l’Estat i Navegació Marítima | Transports i Mov. Sostenible |
| 121/000046 | Transparència i integritat dels grups d’interès | Hisenda i Funció Pública |
| 121/000052 | Protecció de menors en entorns digitals | Justícia |
| 121/000059 | Ressò de les carreres judicial i fiscal | Justícia |
Proposicions de llei: la iniciativa dels grups
En l’àmbit de les proposicions de llei, impulsades pels grups parlamentaris, destaquen dues iniciatives amb rang de Llei Orgànica: la reforma sobre la prescripció dels delictes sexuals contra menors i la proposició de protecció de les llibertats i la seguretat ciutadana.
Ambdues requeriran, per la seva naturalesa orgànica, una votació final de conjunt per majoria absoluta quan completin la seva tramitació parlamentària i arribin al Ple del Congrés.
| Expedient | Títol | Comissió |
| 122/000072 | Nacionalitat espanyola per a les i els sahrauí | Justícia |
| 125/000007 | Prescripció de delictes sexuals contra menors (Orgànica) | Justícia |
| 122/000124 | Regulació de clàusules “Redito Ad Libitum” en hipoteques | Drets socials i consum |
| 122/000130 | Informació sobre litigis en el sector elèctric i hidrocarburs | Transició Ecològica |
| 122/000131 | Protecció de les llibertats i seguretat ciutadana (Orgànica) | Interior |
Com començar a utilitzar fren:
Per començar a utilitzar Fren, els usuaris poden crear un compte i accedir a una prova gratuïta de 15 dies, sense targeta i sense compromís.
El registre està disponible des de la pàgina pròpia de Fren, on també es pot consultar com funciona l'eina i accedir a les seves diferents opcions d'ús.
A més, Fren compta amb aplicacions per a mòbil en iOS i Android, disponibles a App Store i Google Play, cosa que permet consultar informació política i reguladora des de qualsevol lloc.
L'aprovació de la senda d'estabilitat pressupostària (que inclou el sostre de despesa) serà el primer gran escull. Per als pressupostos del 2025, el Govern va perdre, el juliol del 2024, la votació d'aquesta senda d'estabilitat pressupostària. Va tornar a presentar-ne una de nova al setembre, que va retirar dos dies abans de la votació, per evitar una altra derrota.
No hi ha termini per a la votació d'aquest sostre de despesa, encara que María Jesús Montero ja ha manifestat que serà «en breu».
El novembre del 2024 les Corts Generals van donar el vistiplau al Projecte de Llei bàsica de bombers forestals. Una norma que com resa en la seva exposició de motius és fruit de la necessitat de reforçar i coordinar totes les operacions en matèria d'incendis forestals. Nou mesos després, i en plena onada d'incendis que estan assolant Espanya de nord a sud, aquesta llei, torna a cobrar protagonisme.