El doctor Antoni Torres Coll ha presentat a la institució universitària IQS la seva tesi doctoral, centrada en la creació d'un innovador sistema de nanomedicina inhalada per a la teràpia d'ARN davant del càncer de pulmó, basat en polímers com a vehicle d'administració.
La investigació s'ha dut a terme al Grup d'Enginyeria de Materials GEMAT - NanoTher Nanotherapies Lab de IQS, sota la codirecció dels doctors Cristina Fornaguera Puigvert i Salvador Borrós Gómez, i combina de manera integrada coneixements de química de polímers, nanotecnologia i tecnologia farmacèutica.
Des d'IQS han subratllat que "Aquest avanç científic proposa una solució a les limitacions de les teràpies actuals basades en ARN (mARN i siARN)", recordant que "encara que aquestes tenen un gran potencial per modular l'expressió gènica en malalties com el càncer de pulmó -una de les principals causes de mortalitat mundial-, la seva aplicació clínica es veu frenada per la inestabilitat de l'ARN i la dificultat perquè el fàrmac arribi amb precisió al teixit pulmonar".
En aquest context, la tesi proposa un nou esquema de disseny per als polímers de poli(B-aminoèster) (pBAEs). Per a això, Torres Coll "ha aplicat un enfocament modular basat en química 'click', que permet desacoplar la complexació de l'ARN de la funcionalització superficial de la nanopartícula". Gràcies a aquest plantejament, "és possible ajustar amb precisió propietats com la captació cel·lular i l'especificitat cap a diferents poblacions cel·lulars, fites que han estat validades en models avançats tridimensionals de pulmó", han destacat des de la institució.
El repte de la barrera mucosa al pulmó
En relació amb l'administració inhalada, han assenyalat que "un dels majors obstacles per a les teràpies inhalades és la mucosa pulmonar, que sol atrapar les nanopartícules". Els resultats d'aquest treball mostren "que l'ús de superfícies zwitterióniques redueix l'adhesió al moc i millora la difusió, afavorint que la nanomedicina arribi a l'epiteli pulmonar de manera eficient", han precisat.
Així mateix, IQS ha explicat que, en col·laboració amb la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic (Alemanya), concretament amb el grup dirigit per la doctora Olivia Merkel, la tesi ha donat lloc al desenvolupament d'una forma farmacèutica en la qual micropartícules actuen com a suport de nanopartícules integrades. "Mitjançant l'optimització del procés de secatge per atomització ('spray-drying'), s'han obtingut pols respirables amb excel·lents propietats aerodinàmiques", han indicat.
Segons han remarcat, "A diferència dels sistemes lipídics convencionals, aquest sistema polimèric destaca per la seva alta estabilitat i la preservació de la funcionalitat de l'ARN després del procés, eliminant la dependència de la cadena de fred per al seu emmagatzematge", la qual cosa permet concloure que la tesi confirma la viabilitat dels sistemes basats en pBAE com a vectors inhalables per a teràpies d'ARN.