Un equip de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha demostrat en assaigs de laboratori de quina manera les cèl·lules tumorals es emparen d’una toxina, el formaldehid, que produeixen com a conseqüència de la seva pròpia activitat metabòlica.
El treball, difós a "Science Advances" i en el qual han col·laborat la Universitat de Leicester, l’Institut de Biomedicina de Buenos Aires i la Universitat Internacional de Catalunya, explica que el formaldehid apareix de forma natural dins de les cèl·lules i pot danyar l’ADN en enllaçar-lo amb proteïnes properes. Per contrarestar aquest efecte, les cèl·lules recorren al glutatió, una molècula clau que les protegeix davant agressions químiques.
El glutatió, a més, impedeix la ferroptosi, una modalitat de mort cel·lular causada pel deteriorament dels lípids de la membrana. Ambdues funcions depenen de les mateixes reserves de glutatió, de manera que emprar-lo per eliminar el formaldehid pot disminuir la quantitat disponible per frenar la ferroptosi.
La recerca s’ha centrat en la proteïna NRF2, que acostuma a mostrar una elevada activitat en nombrosos tumors i que permet a les cèl·lules malignes desactivar el formaldehid sense consumir els seus dipòsits de glutatió.
La NRF2 incrementa la síntesi de la proteïna SLC7A11, responsable d’introduir a l’interior cel·lular una molècula denominada cistina, que es converteix en cisteïna capaç de reaccionar directament amb el formaldehid sense necessitat de recórrer al glutatió.
Bloqueig de la via de protecció
Aquesta reacció origina un compost estable anomenat tioprolina, que el grup científic ha identificat en cèl·lules cancerígenes, i, en aportar més cistina, les cèl·lules aconsegueixen neutralitzar el formaldehid i conservar el glutatió per seguir evitant la ferroptosi.
Quan es va bloquejar SLC7A11 en cèl·lules sotmeses a concentracions altes de formaldehid, es va aturar la síntesi de proteïnes i es va desencadenar la mort cel·lular.
El mateix equip va emprar fàrmacs per inhibir alhora l’entrada de cistina a les cèl·lules i la producció de glutatió, cosa que va conduir a la mort de cèl·lules leucèmiques i de diversos tipus de tumors sòlids, entre ells càncer de pulmó, de colon i diferents tumors cerebrals.