El Suprem prem el accelerator amb la llei d'amnistia: què líders del procés segueixen pendents?

En aquest moment la dita llei d'amnistia ja ha conclòs la seva tramitació parlamentària: la Proposició de Llei Orgànica 122/000019 va ser aprovada definitivament per les Corts Generals i va donar lloc a la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, publicada al BOE l'11 de juny de 2024. Des del punt de vista de procediment legislatiu ordinari al Congrés i Senat no queden més passos: la fase parlamentària està tancada. El que sí que hi ha en curs són iniciatives de control de constitucionalitat (recursos davant el Tribunal Constitucional) i un informe autonòmic al Senat, que ja no afecten la validesa formal de la llei.

Estat parlamentari de la Proposició de Llei (Congrés i Senat)

L'iniciativa es va tramitar com a Proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, amb identificador 122/000019 i primera data parlamentària el 24/11/2023 al Congrés dels Diputats.

Segons l'historial de tramitació:

• Congrés: va ser qualificada i admesa a tràmit el 24/11/2023, presa en consideració al desembre i va superar una esmena a la totalitat (33 sí / 309 no). Es van presentar esmenes a l'articulat, es va elaborar informe de ponència i dictamen de la Comissió de Justícia. El Ple va aprovar el dictamen el 14/03/2024 (178 sí / 172 no) i el text es va remetre al Senat.
• Senat: la Cambra Alta va admetre a tràmit la proposició el 20/03/2024, va obrir terminis d'esmenes i de possible veto, va elaborar informe de ponència i dictamen de comissió i, finalment, va aprovar un veto al text.
• Veto i aixecament: el 16/05/2024 el Senat va remetre al Congrés el veto. El Congrés va debatre l'assumpte en Ple el 30/05/2024 i va acordar ratificar el text prèviament aprovat, és a dir, aixecar el veto amb majoria absoluta. El Butlletí del Congrés recull aquesta “aprovació definitiva” i el text íntegre de la llei, disponible al BOCG de 6 de juny de 2024 mitjançant aquest butlletí del Congrés.

Després d'aquesta decisió, la tramitació de la 122/000019 figura ja com a “Conclòs (publicació del text aprovat)”, és a dir, tancada en seu parlamentària.

Conversió en Llei Orgànica 1/2024 i situació actual

Un cop aprovat el text per les Corts, es va culminar la fase de promulgació i publicació. El Rei va sancionar la llei i el Ministeri competent la va publicar com a Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, que apareix al Butlletí Oficial de l'Estat de l'11 de juny de 2024.

En conseqüència, des d'aquesta data la llei està en vigor com a norma de l'ordenament jurídic. La pròpia publicació del BOE indica que “les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la següent llei orgànica”, la qual cosa certifica que el procediment legislatiu s'ha esgotat correctament.

Informe autonòmic al Senat

De forma paral·lela existeix al Senat la iniciativa (15)544/000011, titulada “Informe sobre el contingut autonòmic de la Proposició de Llei Orgànica d'amnistia…”, amb primera data 10/04/2024. La Comissió General de les Comunitats Autònomes va aprovar l'informe de ponència el 8/04/2024 i es va publicar el text el 10/04/2024, constan encara com a “segueix tramitant-se”.

Es tracta, però, d'un informe polític i tècnic sobre el contingut autonòmic de la llei, no d'un nou tràmit legislatiu que condicionés la vigència de la norma, que ja està aprovada i publicada.

Pròxims passos: control i possibles reformes

Atès que la llei ja ha estat aprovada i publicada, no queden passos legislatius pendents en el procediment de la 122/000019. Qualsevol modificació futura requeriria una nova iniciativa legislativa (projecte o proposició de llei orgànica) que iniciaria un procediment diferent.

El que sí que s'ha activat són mecanismes de control de constitucionalitat. Al Congrés consten diverses iniciatives relatives a recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei Orgànica 1/2024, promoguts per governs autonòmics i parlaments (per exemple, els recursos amb identificadors parlamentaris 232/000064, 232/000068, 232/000072, entre altres). A més, el propi BOE recull diversos recursos interposats directament davant el Tribunal Constitucional, com es pot veure a les referències incloses juntament amb la pròpia llei al BOE de l'11 de juny.

Aquests recursos no formen part del tràmit legislatiu, sinó de la fase jurisdiccional: correspon ara al Tribunal Constitucional decidir si la llei s'ajusta a la Constitució, podent eventualment anul·lar-la total o parcialment o confirmar-la. Mentre no hi hagi sentència en contra, la llei segueix vigent i s'aplica per jutges i tribunals ordinaris, que han d'interpretar i aplicar el seu articulat en els procediments penals, administratius o comptables afectats.

En resum, des de la perspectiva estrictament parlamentària, la “llei d'amnistia” ja ha acabat el seu recorregut a les Corts Generals; els fronts oberts són ara fonamentalment judicials (davant el Tribunal Constitucional) i d'aplicació pràctica per part dels òrgans jurisdiccionals.

En el sistema constitucional espanyol, el Tribunal Suprem és l'òrgan jurisdiccional superior de tots els ordres, mentre que el Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució i es situa fora del Poder Judicial. La Constitució de 1978 i les seves lleis orgàniques de desenvolupament (Llei Orgànica del Poder Judicial i Llei Orgànica del Tribunal Constitucional) delimiten les seves funcions i competències. El Tribunal Suprem culmina l'organització judicial ordinària “en tots els ordres, excepte el disposat en matèria de garanties constitucionals”, mentre que el Tribunal Constitucional controla la constitucionalitat de les lleis, resol conflictes competencials i coneix del recurs d'empara, entre altres funcions. A continuació es resumeixen els seus trets essencials segons la normativa vigent.

Tribunal Suprem: funcions i posició constitucional

La Constitució Espanyola, en el seu article 123, estableix que:

• Naturalesa: “El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, excepte el disposat en matèria de garanties constitucionals”. Aquesta previsió figura a la Constitució Espanyola.
• Àmbit territorial: la seva jurisdicció s'estén a tot el territori nacional.
• Presidència: el President del Tribunal Suprem és nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), “en la forma que determini la llei”.

La Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial (LOPJ) desenvolupa l'organització del Poder Judicial i del propi Tribunal Suprem. Dels fragments disponibles es desprèn que:

• Ubicació en el Poder Judicial: el Poder Judicial “s'organitza i exerceix les seves funcions d'acord amb els principis d'unitat i independència” i el seu govern correspon al CGPJ, el qual President és, alhora, President del Tribunal Suprem. Aquest president “és la primera autoritat judicial de la nació i ostenta la representació del Poder Judicial i de l'òrgan de govern del mateix”.
• Funcions governatives internes: la LOPJ atribueix a la Sala de Govern del Tribunal Suprem competències de govern intern (organització, funcionament intern, determinades facultats respecte a magistrats i òrgans del propi Tribunal), en subordinació al CGPJ.

Quant a la funció jurisdiccional concreta del Tribunal Suprem (tipus d'assumptes, recursos, sales i ordres jurisdiccionals), la LOPJ detalla aquestes competències en nombrosos preceptes (entre altres, sobre les seves Sales i el tipus de processos dels quals coneix). Tanmateix, en els extractes normatius consultats no es recullen de forma específica aquests articles i:

No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre el detall de les competències jurisdiccionals del Tribunal Suprem (per ordres i tipus de recurs), més enllà de la seva definició constitucional com a òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres jurisdiccionals ordinaris.

Tribunal Constitucional: naturalesa i competències

La Constitució, en els articles 159 a 165 (desenvolupats per la Llei Orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional), configura el Tribunal Constitucional com un òrgan independent del Poder Judicial i garant de la supremacia de la Constitució. La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), en el seu article 1, estableix que:

• Intèrpret suprem: “El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent dels altres òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució i a la present Llei Orgànica”.
• Caràcter únic i àmbit: “És únic en el seu ordre i estèn la seva jurisdicció a tot el territori nacional”.

L'article 2 LOTC, segons el text vigent, precisa les matèries de les quals coneix el Tribunal Constitucional “en els casos i en la forma que aquesta Llei determina”:

• Control de constitucionalitat de normes amb rang de llei: recurs i qüestió d'inconstitucionalitat contra lleis, disposicions normatives o actes amb força de llei.
• Recurs d'empara constitucional: per violació dels drets i llibertats de l'article 53.2 de la Constitució (drets fonamentals i llibertats públiques).
• Conflictes competencials Estat–Comunitats Autònomes: conflictes constitucionals de competència entre l'Estat i les comunitats autònomes o entre aquestes entre si.
• Conflictes entre òrgans constitucionals de l'Estat i conflictes en defensa de l'autonomia local.
• Control de tractats internacionals: declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals.
• Impugnacions de l'article 161.2 CE: les previstes en el número 2 de l'article 161 de la Constitució (impugnació pel Govern de disposicions i resolucions de les comunitats autònomes).
• Verificació de nomenaments: verificació dels nomenaments dels seus Magistrats, per comprovar que reuneixen els requisits constitucionals i legals.
• Altres matèries que li atribueixin la Constitució i les lleis orgàniques.

A més, el Ple del Tribunal Constitucional, conforme a l'article 10 LOTC (en la redacció incorporada a la pròpia llei), coneix, entre altres, dels recursos d'inconstitucionalitat, de les qüestions de constitucionalitat que es reservi, dels conflictes de competència, de les impugnacions de l'article 161.2 CE, dels conflictes en defensa de l'autonomia local, dels conflictes entre òrgans constitucionals de l'Estat i de l'aprovació i modificació dels seus reglaments interns.

Relació entre Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional

De la Constitució se'n deriva una relació jeràrquica funcional, no orgànica: el Tribunal Suprem és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, però “excepte el disposat en matèria de garanties constitucionals”, àmbit reservat al Tribunal Constitucional com a intèrpret suprem de la Constitució. El Tribunal Constitucional no forma part del Poder Judicial regulat per la LOPJ, sinó que és un òrgan constitucional específic, subjecte a la seva pròpia llei orgànica (LOTC) i les seves resolucions no poden ser jutjades per cap altre òrgan jurisdiccional, segons la pròpia LOTC.

En síntesi, la legislació vigent configura el Tribunal Suprem com a cúspide de la jurisdicció ordinària i el Tribunal Constitucional com a garant últim de la supremacia de la Constitució, amb competències taxades en matèria de control de constitucionalitat, protecció de drets fonamentals i resolució de conflictes constitucionals.

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras són les dues figures més influents de l'independentisme català en l'última dècada. Puigdemont, periodista de formació, va ser alcalde de Girona, va presidir la Generalitat durant el referèndum de l'1‑O de 2017 i des de l'exili a Bèlgica s'ha consolidat com a líder de Junts i eurodiputat. Junqueras ha estat el principal dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), condemnat i inhabilitat pel seu paper en el procés i avui eix de la negociació amb el Govern central sobre finançament i amnistia. Ambdós continuen condicionant la política catalana i estatal, malgrat les seves respectives situacions judicials.

Carles Puigdemont: de president a líder a l'exili

Segons la seva fitxa biogràfica, Carles Puigdemont (Amer, 1962) és periodista i polític català, expresident de la Generalitat i líder de Junts per Catalunya des de 2024. Va iniciar la seva carrera en el periodisme i va fer el salt a la política municipal, arribant a ser alcalde de Girona abans d'assumir la presidència de la Generalitat. Durant el seu mandat al capdavant del Govern va impulsar el referèndum independentista de l'1 d'octubre de 2017.

Després de l'aplicació de l'article 155 i la seva destitució, es va exiliar a Bèlgica l'octubre de 2017. Des de llavors ha desenvolupat la seva activitat política fonamentalment des de Waterloo, combinant lideratge de partit i internacionalització del conflicte. La biografia consultada assenyala que és eurodiputat des de 2019, fet que li ha donat visibilitat en l'àmbit europeu i una plataforma per qüestionar la resposta judicial al procés.

En el pla intern, Puigdemont ha estat clau en la governabilitat d'Espanya. El 2023 va negociar amb el PSOE l'acord de Brussel·les que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez, com explica l'anàlisi de Demócrata sobre aquest pacte i les seves tensions posteriors (anàlisi sobre “l'altre Clàssic”). Ja com a líder de Junts, ha seguit marcant l'estratègia del partit davant el Govern central i competint per l'hegemonia de l'espai independentista, en un context d'auge de forces com Aliança Catalana.

En l'àmbit institucional català, les dades parlamentàries mostren que, des del 12 de setembre de 2024, Puigdemont és membre de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior (CUEAE) del Parlament de Catalunya, compatibilitzant aquesta funció amb la presidència de Junts per Catalunya.

Situació judicial i amnistia

La seva trajectòria recent està marcada per la Llei d'Amnistia i la jurisprudència europea. Demócrata detalla que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha avalat l'encaix europeu de l'amnistia, eliminant un dels principals obstacles jurídics per a la seva aplicació a Puigdemont i obrint “la porta al seu eventual retorn a Espanya” (crònica sobre la sentència del TJUE). No obstant això, un altre anàlisi del mateix mitjà subratlla que, a dia d'avui, l'expresident segueix exposat a ser detingut si torna, perquè l'ordre nacional de detenció roman vigent i correspon al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional concretar com s'aplica l'amnistia (Pot tornar Puigdemont a Espanya? i claus jurídiques de la sentència europea).

Al mateix temps, Demócrata destaca que el Govern central veu el seu eventual retorn com un factor que podria reordenar el diàleg amb Junts i la negociació sobre el finançament autonòmic, en un context en què Puigdemont aspira a “tornar a elevar la sobirania” de Catalunya i reivindica el seu mandat al capdavant del Govern (discurs pel desè aniversari de la seva investidura i reunió de Junts a Waterloo).

Oriol Junqueras: líder republicà i figura central del procés

Oriol Junqueras apareix a les bases de dades com a president d'ERC i un dels dirigents clau de l'independentisme. ERC recull que al desembre de 2024 va ser escollit de nou president del partit en el 30è Congrés, amb el compromís de “servir Catalunya” des d'una Esquerra “al servei del país” (crònica del 30è Congrés d'ERC). Prèviament, el 10 de juny de 2024, havia anunciat la seva renúncia a la presidència després dels mals resultats del 12‑M, assumint temporalment les funcions la secretària general, Marta Rovira (nota d'ERC sobre la renúncia), la qual cosa mostra la intensitat de les pugnes internes i la seva posterior restitució com a líder.

El seu perfil està marcat per la condemna del Tribunal Suprem per l'1‑O. Demócrata explica que Junqueras va ser condemnat per delictes lligats al referèndum, incloent malversació, fet que comporta una inhabilitació fins al 2031. Malgrat que el TJUE ha avalat la Llei d'Amnistia i ha debilitat els arguments del Suprem per excloure aquesta malversació del perdó, el propi diari subratlla que segueix inhabilitat i que el seu eventual retorn com a candidat depèn d'una decisió del Tribunal Constitucional (anàlisi sobre si pot tornar a les eleccions i article sobre la sentència europea).

En el pla partidari, Demócrata relata com, després de recuperar la presidència d'ERC al desembre de 2024 amb el 52 % dels vots, Junqueras es planteja “rescatar ERC” i es postula novament com a candidat a la Presidència de la Generalitat el 2028, en la conferència “Una nova ambició nacional” (crònica de Demócrata). ERC, en les seves pròpies comunicacions, emfatitza el seu discurs sobre la necessitat de construir “majories àmplies” en defensa de la democràcia i l'Estat del benestar, lligant independència, prosperitat econòmica i justícia social (conferència “Una nova ambició nacional”).

Interlocutor clau amb el Govern central

Ja en l'etapa posterior a la seva sortida de presó, Junqueras s'ha convertit en el principal interlocutor d'ERC amb el Govern d'Espanya. Les cròniques de Demócrata detallen les seves reunions amb Pedro Sánchez per abordar el rumb de la legislatura i, sobretot, un nou model de finançament autonòmic favorable a Catalunya (reunió a la Moncloa i declaracions sobre el nou model). També ha estat la cara visible de l'acord Govern‑ERC per a un nou esquema de finançament amb 4.700 milions addicionals per a Catalunya (article sobre el pacte de finançament).

En paral·lel, manté una intensa agenda internacional i d'aliances progressistes, com mostren els seus viatges a Uruguai i la seva participació en espais com el Grup de Puebla, on ERC es projecta com a soci de referència de les esquerres llatinoamericanes (viatge a Uruguai i reunió amb Pepe Mujica).