Al llarg de l'actual legislatura, l'agenda política del Govern ha estat estretament lligada a l'evolució dels procediments judicials relacionats amb el procés. Les principals decisions s'han succeït a les Audiències Provincials, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. No obstant això, aquest dijous el focus es trasllada definitivament fora d'Espanya. Tots els ulls polítics de Madrid, Barcelona i Brussel·les estaran posats a Luxemburg, on el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà dues sentències cridades a marcar el futur de la Llei Orgànica d'Amnistia aprovada per l'Executiu com a part dels acords que van fer possible la investidura de Pedro Sánchez.
El que resoldrà l'Alt Tribunal europeu no és si els tribunals espanyols han d'aplicar o no l'amnistia en cada procediment concret, sinó si determinats aspectes de la norma són compatibles amb el dret de la Unió Europea. Es tracta d'una diferència jurídica essencial. El TJUE no substitueix els jutges nacionals ni revisa les resolucions del Tribunal Suprem, sinó que interpreta el dret comunitari perquè posteriorment siguin els òrgans jurisdiccionals espanyols els qui apliquin aquests criteris.
En concret, Luxemburg respondrà a dues qüestions prejudicials, una plantejada per l'Audiència Nacional i una altra pel Tribunal de Comptes. Ambdues afecten dos dels principals blocs de causes pendents del procés: la presumpta malversació de fons públics vinculada al referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i els procediments relacionats amb els denominats Comitès de Defensa de la República (CDR) per suposats delictes de terrorisme.
L'abast de la qüestió sobre la malversació
La part de la sentència amb major transcendència política afecta directament l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la situació processal del qual continua condicionada pel delicte de malversació. El nucli del debat jurídic gira al voltant de si els fets investigats poden considerar-se una afectació als interessos financers de la Unió Europea, extrem que determinaria l'aplicació de determinades normes comunitàries de protecció enfront del frau.
A l'hora d'interpretar la Llei d'Amnistia, el Tribunal Suprem va adoptar una lectura restrictiva. L'alt tribunal va sostenir que la malversació atribuïda als dirigents independentistes podria haver generat un benefici patrimonial personal i, a més, tenir incidència sobre els interessos financers de la Unió, dues de les excepcions previstes en la pròpia llei per impedir l'aplicació automàtica de la mesura de gràcia. Aquest plantejament és precisament el que ara queda sota l'escrutini del TJUE.
La posició més rellevant coneguda fins a la data va ser la de l'advocat general del Tribunal de Justícia, Dean Spielmann, el dictamen del qual, encara que no és vinculant, sol servir de referència per a les posteriors sentències del tribunal. El jurista va concloure que la Llei d'Amnistia no minva els interessos financers de la Unió Europea en relació amb les causes del procés, una interpretació que xoca frontalment amb la tesi mantinguda pel Tribunal Suprem. A dia d'avui roman vigent l'ordre nacional de detenció contra Puigdemont pel delicte de malversació, precisament perquè el Suprem va considerar que aquest delicte no quedava emparat per l'amnistia.
La interpretació del Tribunal Suprem
La sentència del procés va condemnar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per malversació de cabals públics a causa de l'ús de fons de la Generalitat per organitzar el referèndum il·legal de l'1-O.
No obstant això, resulta significatiu que aquella resolució descrigués els fets com un desviament de fons pressupostaris amb una finalitat política, sense acreditar l'existència d'un enriquiment econòmic directe per part dels condemnats. Després de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia, el Tribunal Suprem va sostenir que la malversació quedava exclosa del perdó per concórrer dues de les excepcions previstes en la norma: l'existència d'un benefici patrimonial de caràcter personal i la possible afectació als interessos financers de la Unió Europea.
Precisament sobre aquest segon element és sobre el qual ara haurà de pronunciar-se Luxemburg. L'advocat general ja va anticipar que la normativa europea destinada a protegir els interessos financers de la Unió no resulta incompatible amb la Llei d'Amnistia, en entendre que els fets objecte dels procediments del procés no encaixen en els supòsits de frau contra el pressupost europeu contemplats pel dret comunitari.
Al mateix temps, el propi dictamen va recordar un aspecte institucional de gran rellevància: correspon exclusivament al legislador nacional decidir l'oportunitat política d'aprovar una amnistia, sempre que aquesta decisió no vulnere el dret de la Unió. En altres paraules, el TJUE no entra a valorar si la llei va ser convenient des del punt de vista polític, sinó únicament si respecta el marc jurídic europeu.
Què passarà després de la sentència
Sigui quin sigui el contingut del fall, la resolució del TJUE no suposarà automàticament el retorn de Puigdemont a Espanya ni l'aplicació immediata de l'amnistia.
La sentència fixarà criteris interpretatius obligatoris per als tribunals espanyols, però seran posteriorment el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i els òrgans judicials competents qui hagen de decidir com traslladar aquesta doctrina europea a cada procediment concret. Fonts comunitàries recorden que el Tribunal Constitucional manté encara pendents diversos recursos relacionats amb la Llei d'Amnistia, mentre que el Suprem continua sostenint que el delicte de malversació no resulta amnistiable en el cas de l'expresident català.
Si el TJUE segueix la línia marcada per l'advocat general, un dels principals arguments utilitzats pel Suprem per excloure la malversació perdria força jurídica, la qual cosa incrementaria les possibilitats que el Tribunal Constitucional acabe imposant una interpretació més favorable a l'aplicació de la llei. Per contra, si Luxemburg avala una interpretació més àmplia de la protecció dels interessos financers de la Unió, el marge del Constitucional per corregir el criteri del Suprem seria considerablement menor, mantenint-se viva la responsabilitat penal de Puigdemont per malversació en cas de regressar a Espanya.
L'altra gran qüestió: terrorisme i els CDR
La segona sentència respon a la qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Nacional respecte a l'aplicació de la Directiva europea de lluita contra el terrorisme en els procediments seguits contra diversos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
En aquest cas, el debat jurídic presenta importants diferències respecte al de la malversació. La normativa europea sobre terrorisme no regula expressament les lleis d'amnistia, sinó que estableix uns estàndards mínims que els Estats membres han de respectar per perseguir i sancionar aquest tipus de delictes.
Segons expliquen fonts jurídiques consultades per Demócrata, el dret de la Unió deixa un ampli marge a cada Estat per decidir si concedeix o no mesures de gràcia, sempre que això no comprometi el compliment efectiu de les obligacions europees de persecució del terrorisme.
La Llei Orgànica d'Amnistia no va excloure automàticament qualsevol delicte qualificat com a terrorisme, sinó únicament aquells fets que, a més d'encaixar en la definició de la directiva europea, haguessin suposat greus violacions de drets humans, d'acord amb els estàndards fixats pel Conveni Europeu de Drets Humans i la jurisprudència europea. Durant la tramitació parlamentària, els serveis jurídics del Ministeri de Justícia van insistir especialment a reforçar aquesta delimitació. L'objectiu era deixar clar que quedaven fora de l'amnistia els atemptats terroristes d'especial gravetat, així com els supòsits de tortura, tractes inhumans o degradants d'elevada intensitat, considerats un límit infranquejable pel legislador.
Per contra, el Govern va defensar que sí podien beneficiar-se de l'amnistia determinades conductes relacionades amb l'independentisme català que havien estat investigades sota tipus penals de terrorisme, però que no assolien el llindar de gravetat exigit pel dret europeu.
L'advocat general Dean Spielmann va donar suport també a aquesta interpretació en concloure que la Llei d'Amnistia estableix un doble filtre, combinant la definició continguda en la Directiva europea de lluita contra el terrorisme amb l'exigència addicional que existeixin greus violacions de drets humans per excloure l'aplicació de la norma. En la seva opinió, aquest disseny normatiu no buida de contingut la directiva ni impedeix la seva aplicació efectiva, per la qual cosa no aprecia una contradicció entre ambdues normes.
La situació processal de l'operació Judes
Actualment, en la coneguda com a operació Judes, l'aplicació de la Llei d'Amnistia roman suspesa. La Sala Penal de l'Audiència Nacional va decidir paralitzar el procediment fins a conèixer la resposta definitiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, atès que la interpretació de la directiva comunitària resulta determinant per resoldre la qüestió.
Les fonts consultades subratllen que en aquesta causa no van existir víctimes mortals ni fets equiparables als atemptats terroristes més greus contemplats per la legislació europea. Per aquest motiu, tant la Fiscalia com les defenses van sol·licitar l'aplicació de l'amnistia en considerar que els fets encaixen plenament dins de l'àmbit material de la llei.
A més, els procediments ja resolts a Espanya ofereixen algunes pistes sobre la interpretació del denominat "llindar de gravetat" previst per la norma. Un dels exemples més rellevants va ser la decisió de l'Audiència de Barcelona d'amnistiar onze guàrdies civils investigats per presumptes tortures contra un membre d'un CDR, en considerar que els fets denunciats —coaccions i amenaces— no assolien el nivell de gravetat exigit per la Llei d'Amnistia per quedar exclosos de la seva aplicació. Aquest precedent reflecteix que els tribunals espanyols ja han començat a perfilar una interpretació restrictiva de les excepcions previstes en la norma, una doctrina que ara podria veure's reforçada o matisada pel TJUE.
Una sentència amb impacte polític i institucional
Més enllà dels seus efectes estrictament jurídics, la decisió del Tribunal de Justícia tindrà una enorme repercussió política. En el Govern i en l'entorn de Carles Puigdemont existeix l'expectativa que Luxemburg confirmi la línia marcada fa mesos per l'advocat general i avali la compatibilitat de la Llei d'Amnistia amb el dret comunitari. Aquest escenari suposaria un important suport jurídic per a una de les iniciatives legislatives més controvertides de la legislatura i alleujaria la pressió institucional sobre l'Executiu en el tram final del mandat.
Per contra, un pronunciament menys favorable obriria un nou front judicial i polític, prolongant durant mesos la incertesa sobre l'aplicació efectiva de la norma.
En qualsevol cas, la sentència d'aquest dijous no tancarà definitivament el recorregut judicial del procés, sinó que inaugurarà una nova fase en la qual correspondra novament als tribunals espanyols aplicar la interpretació fixada per Luxemburg. L'última paraula sobre la situació processal de Puigdemont i de la resta de dirigents independentistes continuarà pronunciant-se a Espanya, però ho farà sota els criteris jurídics que estableixi el màxim intèrpret del dret de la Unió Europea.