La polèmica sobre el padró a Alcorcón arriba a 10 dies de les eleccions generals del 29 de novembre. I és que diversos veïns han denunciat l’arribada de targetes censals a nom de persones que, segons afirmen, no viuen ni han viscut mai als seus domicilis.
Telemadrid ha recollit amb les seves càmeres que a Getafe, Arganda del Rey, Leganés i Madrid capital també s’han registrat casos similars.
Per la seva part, l’Ajuntament, governat pel PSOE, ha respost amb un comunicat en què rebutja que hi hagi irregularitats i parla de desinformació. El PP, per la seva banda, sosté que hi ha errors a les targetes i al padró, i assenyala dificultats per demanar cita prèvia i comprovar les dades.
Allò que denuncien els veïns
Un dels casos més detallats és el d’una propietària que fa 18 anys que viu al seu domicili. A més de les targetes de la seva parella i de la seva, va rebre dues altres adreçades a persones que, segons la seva denúncia, mai no han residit a l’habitatge.
En aquest punt, el 16 de novembre va presentar una denúncia davant la Policia Nacional, avalada amb còpies de les targetes emeses per l’INE i una certificació cadastral que l’acredita com a titular.
Segons el relat publicat per La Gaceta, un altre veí afirma que una dona morta el 2021 ha rebut una targeta per al 29-N, i una de les fonts coneix un segon cas similar, encara per documentar. Els afectats critiquen també la resposta municipal: asseguren que des del consistori es va atribuir la situació a problemes burocràtics i a l’acumulació de feina, sense una solució immediata, i que no han rebut cap resposta a la seva petició de conèixer quantes persones figuren inscrites a cada habitatge. La propietària denunciant tem que aquestes inscripcions li comportin problemes administratius o afectin tributs i taxes que depenguin del nombre de residents.
La denúncia del PP
El 17 de novembre, el Partit Popular d’Alcorcón va plantejar l’assumpte públicament. Segons la seva versió, alguns electors han rebut targetes que els assignen dependències municipals que no s’havien utilitzat com a locals de votació en convocatòries anteriors, fet que genera dubtes sobre on votar.
Els populars asseguren també haver rebut avisos de veïns a domicilis dels quals han arribat targetes adreçades a persones que, afirmen, no hi resideixen.
El PP vincula aquestes incidències amb el servei d’Atenció Ciutadana. Cita dades de la Comissió de Suggeriments i Reclamacions segons les quals gairebé el 10% de les reclamacions del període analitzat té a veure amb dificultats per obtenir cita prèvia i fer tràmits d’empadronament.
El seu portaveu i candidat a l’Alcaldia, Roberto Marín Vergara, va qualificar d’injustificable que a pocs dies d’unes eleccions hi hagi veïns amb targetes errònies per culpa del padró i va advertir que l’exercici del vot pot veure’s compromès. En aquest sentit, el dirigent popular va demanar a l’alcaldessa, Candelaria Testa, que informi amb claredat dels canvis de col·legis, que acceleri la comprovació de cada incidència i que col·labori amb l’administració electoral. També va cridar els veïns a revisar com més aviat millor les seves targetes.
Mentrestant, el comunicat municipal respon, segons recull Noticias per a Municipios, a les informacions i denúncies difoses en els últims dies per partits de l’oposició, entre ells el PP i Vox.
La resposta de l’Ajuntament
El 18 de novembre el Consistori va difondre un comunicat en el qual defensa que la informació de les targetes coincideix amb la publicada al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid els dies 12 i 26 d’octubre, aquesta última amb les dades definitives de les meses.
Pel que fa als col·legis, recorda que s’han ampliat fins a 28 i posa com a exemple el col·legi Villa de Alcorcón, que l’any passat va sol·licitar deixar de ser seu electoral, de manera que s’han habilitat meses a la Casa Consistorial.
Parla de canvis no substancials destinats a facilitar el vot. Davant Newtral, ja havia qualificat de “bulo” la publicació del PP sobre els col·legis i va explicar que l’INE va comunicar als ajuntaments que aquestes modificacions es publicarien en una edició extraordinària posterior a la del 12 d’octubre.
Pel que fa a les targetes adreçades a estrangers, el comunicat rebutja les informacions difoses, recorda que el cens electoral es va tancar el 31 de juliol i subratlla que en unes eleccions generals només poden votar les persones amb nacionalitat espanyola.
Neguen que s’estiguin fent empadronaments apresurats per alterar el resultat i demana als veïns que contrastin la informació oficial abans de difondre missatges. Critica, a més, determinats grups i representants polítics per un comportament que considera allunyat del rigor exigit en campanya.
El padró i el cens no són el mateix. El padró recull la residència habitual d’una persona en un municipi; el cens electoral determina qui pot votar en una convocatòria concreta. Estar empadronat no implica, per si sol, poder votar en unes generals.
Expedients oberts
La controvèrsia inclou dos procediments administratius publicats per diversos mitjans que afectarien nou persones: sis inscrites en un habitatge del carrer San Ignacio i tres en un immoble del carrer Cisneros. En tots dos casos s’haurien iniciat actuacions per comprovar si les dades del padró es corresponen amb la residència efectiva. És una comprovació en curs, no una resolució.