Alcorcón, entre les denúncies veïnals i la desmentida municipal de falses targetes del cens a 10 dies de les generals

L’Ajuntament nega irregularitats en el cens electoral i atribueix les crítiques de l’oposició a una campanya de “bulo(s)”. Els veïns afectats demanen explicacions, i el PP reclama que es corregeixin els errors i hi ha una denúncia davant la Policia Nacional.

fotonoticia 20261116135359 1920

fotonoticia 20261116135359 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,0 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La polèmica sobre el padró a Alcorcón arriba a 10 dies de les eleccions generals del 29 de novembre. I és que diversos veïns han denunciat l’arribada de targetes censals a nom de persones que, segons afirmen, no viuen ni han viscut mai als seus domicilis.

Telemadrid ha recollit amb les seves càmeres que a Getafe, Arganda del Rey, Leganés i Madrid capital també s’han registrat casos similars.

Per la seva part, l’Ajuntament, governat pel PSOE, ha respost amb un comunicat en què rebutja que hi hagi irregularitats i parla de desinformació. El PP, per la seva banda, sosté que hi ha errors a les targetes i al padró, i assenyala dificultats per demanar cita prèvia i comprovar les dades.

Allò que denuncien els veïns

Un dels casos més detallats és el d’una propietària que fa 18 anys que viu al seu domicili. A més de les targetes de la seva parella i de la seva, va rebre dues altres adreçades a persones que, segons la seva denúncia, mai no han residit a l’habitatge.

En aquest punt, el 16 de novembre va presentar una denúncia davant la Policia Nacional, avalada amb còpies de les targetes emeses per l’INE i una certificació cadastral que l’acredita com a titular.

Segons el relat publicat per La Gaceta, un altre veí afirma que una dona morta el 2021 ha rebut una targeta per al 29-N, i una de les fonts coneix un segon cas similar, encara per documentar. Els afectats critiquen també la resposta municipal: asseguren que des del consistori es va atribuir la situació a problemes burocràtics i a l’acumulació de feina, sense una solució immediata, i que no han rebut cap resposta a la seva petició de conèixer quantes persones figuren inscrites a cada habitatge. La propietària denunciant tem que aquestes inscripcions li comportin problemes administratius o afectin tributs i taxes que depenguin del nombre de residents.

La denúncia del PP

El 17 de novembre, el Partit Popular d’Alcorcón va plantejar l’assumpte públicament. Segons la seva versió, alguns electors han rebut targetes que els assignen dependències municipals que no s’havien utilitzat com a locals de votació en convocatòries anteriors, fet que genera dubtes sobre on votar.

Els populars asseguren també haver rebut avisos de veïns a domicilis dels quals han arribat targetes adreçades a persones que, afirmen, no hi resideixen.

El PP vincula aquestes incidències amb el servei d’Atenció Ciutadana. Cita dades de la Comissió de Suggeriments i Reclamacions segons les quals gairebé el 10% de les reclamacions del període analitzat té a veure amb dificultats per obtenir cita prèvia i fer tràmits d’empadronament.

El seu portaveu i candidat a l’Alcaldia, Roberto Marín Vergara, va qualificar d’injustificable que a pocs dies d’unes eleccions hi hagi veïns amb targetes errònies per culpa del padró i va advertir que l’exercici del vot pot veure’s compromès. En aquest sentit, el dirigent popular va demanar a l’alcaldessa, Candelaria Testa, que informi amb claredat dels canvis de col·legis, que acceleri la comprovació de cada incidència i que col·labori amb l’administració electoral. També va cridar els veïns a revisar com més aviat millor les seves targetes.

Mentrestant, el comunicat municipal respon, segons recull Noticias per a Municipios, a les informacions i denúncies difoses en els últims dies per partits de l’oposició, entre ells el PP i Vox.

La resposta de l’Ajuntament

El 18 de novembre el Consistori va difondre un comunicat en el qual defensa que la informació de les targetes coincideix amb la publicada al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid els dies 12 i 26 d’octubre, aquesta última amb les dades definitives de les meses.

Pel que fa als col·legis, recorda que s’han ampliat fins a 28 i posa com a exemple el col·legi Villa de Alcorcón, que l’any passat va sol·licitar deixar de ser seu electoral, de manera que s’han habilitat meses a la Casa Consistorial.

Parla de canvis no substancials destinats a facilitar el vot. Davant Newtral, ja havia qualificat de “bulo” la publicació del PP sobre els col·legis i va explicar que l’INE va comunicar als ajuntaments que aquestes modificacions es publicarien en una edició extraordinària posterior a la del 12 d’octubre.

Pel que fa a les targetes adreçades a estrangers, el comunicat rebutja les informacions difoses, recorda que el cens electoral es va tancar el 31 de juliol i subratlla que en unes eleccions generals només poden votar les persones amb nacionalitat espanyola.

Neguen que s’estiguin fent empadronaments apresurats per alterar el resultat i demana als veïns que contrastin la informació oficial abans de difondre missatges. Critica, a més, determinats grups i representants polítics per un comportament que considera allunyat del rigor exigit en campanya.

El padró i el cens no són el mateix. El padró recull la residència habitual d’una persona en un municipi; el cens electoral determina qui pot votar en una convocatòria concreta. Estar empadronat no implica, per si sol, poder votar en unes generals.

Expedients oberts

La controvèrsia inclou dos procediments administratius publicats per diversos mitjans que afectarien nou persones: sis inscrites en un habitatge del carrer San Ignacio i tres en un immoble del carrer Cisneros. En tots dos casos s’haurien iniciat actuacions per comprovar si les dades del padró es corresponen amb la residència efectiva. És una comprovació en curs, no una resolució.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els requisits legals per inscriure's en el cens electoral a Espanya?

Per figurar en el cens electoral a Espanya cal reunir els requisits corresponents a la nacionalitat, l'edat i la residència. La inscripció és obligatòria per als espanyols que compleixen les condicions legals i, normalment, es realitza d'ofici: no cal presentar una sol·licitud electoral independent. Per als estrangers, les condicions canvien segons la seva nacionalitat i les eleccions en què puguin participar.

1. Requisits generals

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) estableix que el dret de sufragi correspon als espanyols majors d'edat que no estiguin privats d'ell per sentència judicial ferma. Per exercir-lo és indispensable estar inscrit en el cens electoral vigent.

  • Edat: per votar cal tenir 18 anys el dia de les eleccions. El cens incorpora també informació de menors des dels 16 anys, però aquesta incorporació anticipada no els permet votar abans de complir 18.
  • Identificació: han de constar correctament les dades personals necessàries per identificar l'elector.
  • Residència: la inscripció ha de correspondre al domicili habitual, a Espanya o a l'estranger. No es pot mantenir simultàniament una inscripció electoral vàlida en diversos municipis o en ambdós censos de residència.

La discapacitat no impedeix inscriure's ni votar. Des de la reforma de 2018, tampoc es pot privar del sufragi per una resolució judicial basada en la discapacitat.

2. Espanyols residents a Espanya

El requisit pràctic principal és estar inscrit en el padró municipal del municipi on es resideix habitualment. Els ajuntaments comuniquen les dades a l'Oficina del Cens Electoral, que realitza i actualitza la inscripció d'ofici.

Per tant, qui compleix 18 anys no necessita demanar l'alta electoral si les seves dades d'empadronament estan correctament comunicades. Els canvis de domicili s'han de notificar a l'ajuntament: actualitzar només altres documents no substitueix aquest tràmit.

3. Espanyols residents a l'estranger

Els qui fixen la seva residència habitual fora d'Espanya han d'inscriure's com a residents en el Registre de Matrícula Consular corresponent. Aquesta inscripció permet la seva incorporació al cens d'espanyols residents absents (CERA), amb vinculació a un municipi espanyol a efectes electorals.

L'inscripció consular com a no resident, utilitzada per a estades temporals, no equival a l'alta en el CERA. A més, els espanyols residents permanentment a l'estranger no participen en les eleccions municipals: per a aquestes s'exigeix residir a Espanya.

4. Ciutadans estrangers residents a Espanya

Estar empadronat no concedeix, per si sol, dret a votar en totes les eleccions espanyoles. Existeixen dos supòsits principals:

  • Ciutadans de la Unió Europea: poden inscriure's per a les eleccions municipals i al Parlament Europeu si resideixen a Espanya, compleixen els requisits legals i manifesten la seva voluntat de votar aquí. Per a les europees, no poden votar també en un altre Estat membre.
  • Nacionals de països amb acords de reciprocitat: poden participar en eleccions municipals quan un acord reconeix aquest dret. Han d'acreditar residència legal, complir el període de residència exigit per l'acord, estar empadronats i sol·licitar la inscripció dins del termini habilitat.
5. Comprovació i correcció

Convé comprovar la inscripció abans de cada convocatòria, especialment després d'una mudança o un trasllat internacional. La LOREG preveu un període de consulta i reclamació electoral per corregir errors o omissions. No obstant això, una modificació posterior al tancament del cens no permet triar lliurement on votar: s'apliquen les dates i regles de cada convocatòria.

Quines competències té un alcalde en la gestió del padró municipal segons la legislació vigent?

L'alcalde dirigeix l'actuació municipal en matèria de padró i, com a regla general del règim municipal comú, resol els expedients que no estiguin atribuïts a un altre òrgan. Però la competència pertany a l'ajuntament, no a l'alcalde personalment: l'ha d'exercir conforme a la llei, respectant els drets dels veïns i sense decidir discrecionalment qui pot empadronar-se.

1. Direcció i responsabilitat de la gestió

L'article 17 de la Llei 7/1985, de Bases del Règim Local atribueix a l'ajuntament la formació, manteniment, revisió i custòdia del padró. L'article 60 del Reglament de Població, aprovat pel Reial Decret 1690/1986, desenvolupa aquesta responsabilitat. La posició de l'alcalde deriva de les seves facultats de direcció de l'Administració i els serveis municipals i de les atribucions que la legislació assigna al municipi sense reservar-les a un altre òrgan, conforme a l'article 21 de la Llei de Bases.

2. Altes, comprovacions i rectificacions

Dins d'aquest marc, correspon a l'alcaldia, o a l'òrgan competent per delegació, impulsar i resoldre les actuacions necessàries perquè el padró reflecteixi la residència habitual real. Això comprèn les sol·licituds d'alta, els canvis de domicili, les rectificacions i les actuacions d'ofici previstes legalment.

L'ajuntament pot comprovar la identitat i la veracitat del domicili declarat, sol·licitar documentació i realitzar comprovacions. No obstant això, aquestes facultats serveixen per acreditar on viu una persona, no per establir requisits municipals addicionals. Les instruccions tècniques de 2020, modificades posteriorment, concreten com han d'efectuar-se aquestes comprovacions.

L'obligació d'inscripció arriba a tota persona que viu a Espanya. En el cas d'estrangers, l'empadronament no acredita residència legal ni concedeix drets aliens a la legislació aplicable. Per a persones sense domicili, el reglament contempla la intervenció dels serveis socials.

3. Baixes i caducitat d'inscripcions

L'alcaldia ha de tramitar les baixes i correccions mitjançant el procediment corresponent, no mitjançant decisions informals. Cal distingir entre una baixa per inscripció indeguda i la caducitat per falta de renovació.

L'article 54 bis del reglament exigeix renovar cada dos anys determinades inscripcions d'estrangers sense autorització de residència de llarga durada. Si no es renoven, permet declarar la seva caducitat sense audiència prèvia. Aquesta excepció no s'estén automàticament a qualsevol baixa ni a totes les persones estrangeres.

4. Organització, certificats i coordinació

La gestió quotidiana correspon als serveis municipals. L'alcalde pot organitzar-ne el funcionament i exercir les possibilitats legals de delegació, però no s'ha de confondre la resolució d'un expedient amb l'expedició d'una certificació: aquesta última està sotmesa a les funcions de fe pública i a les regles específiques de signatura. Tampoc s'ha de confondre una delegació de competències amb una mera delegació de signatura.

L'ajuntament ha de mantenir el padró actualitzat i comunicar les dades a l'Institut Nacional d'Estadística, que exerceix funcions de coordinació. La direcció municipal no permet substituir aquestes obligacions per criteris propis.

5. Límits i protecció de dades

L'alcalde ha de garantir la custòdia i l'ús legítim de les dades, subjectes al reglament europeu de protecció de dades i a la Llei Orgànica 3/2018. La cessió sense consentiment a altres administracions exigeix que les dades siguin necessàries per a les seves competències i que residència o domicili resultin rellevants. En definitiva, dirigeix i resol, però no disposa lliurement del padró ni pot utilitzar-lo per a finalitats alienes a les legalment previstes.

Quins tràmits parlamentaris es requereixen per modificar la normativa sobre empadronament i cens electoral a Espanya?

Per modificar aquestes matèries cal distingir el padró municipal, el cens electoral i les seves normes tècniques de gestió. Les reformes legals passen per les Corts Generals; els canvis estrictament reglamentaris no requereixen una votació parlamentària, però tampoc poden contradir una llei. La diferència principal és que les reformes del règim electoral general exigeixen les garanties pròpies d'una llei orgànica.

1. Quina norma s'ha de modificar
  • Empadronament. La seva regulació bàsica es troba en la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, especialment els seus articles 15 i 16, i es desenvolupa mitjançant el Reglament de població i demarcació territorial, aprovat pel Reial Decret 1690/1986. Modificar les regles legals del padró requereix, per regla general, una llei ordinària; els aspectes reglamentaris poden modificar-se per una norma d'aquest rang.
  • Cens electoral. La Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General —LOREG— regula la inscripció necessària per votar i, en els seus articles 29 a 41, l'organització, actualització i rectificació del cens. Canviar aquestes regles legals exigeix reformar la LOREG, no simplement modificar una instrucció administrativa.
  • Desenvolupament tècnic. Les instruccions poden concretar operacions de gestió dins del marc legal. Per exemple, l'article 35 de la LOREG contempla instruccions sobre la forma de comunicar les modificacions padronals per actualitzar el cens, com recull la STC 76/2021.

Per tant, no tota reforma del padró exigeix llei orgànica per tenir conseqüències electorals. La reserva orgànica arriba al règim electoral general i al desenvolupament directe dels drets fonamentals; no converteix automàticament qualsevol regla administrativa relacionada amb ells en matèria orgànica.

2. Com es tramita una reforma legal

El procediment comú, recollit als articles 108 a 132 del Reglament del Congrés, comprèn aquests passos:

  1. Iniciativa. El Govern pot presentar un projecte de llei. També poden promoure proposicions de llei el Congrés, el Senat i les assemblees autonòmiques. Al Congrés n'hi ha prou amb un grup parlamentari o un diputat amb la signatura d'altres catorze.
  2. Admissió i publicació. La Mesa disposa la publicació i la remissió corresponent. Les proposicions requereixen normalment una presa en consideració: una votació per decidir si comença la seva tramitació. Els projectes del Govern no passen per aquest filtre.
  3. Esmenes. S'obre un termini inicial de quinze dies hàbils per proposar canvis. En els projectes poden presentar-se esmenes a la totalitat; si sol·liciten la devolució i prosperen, el projecte queda rebutjat.
  4. Ponència i comissió. Una ponència estudia el text i les esmenes i redacta un informe. Després, la comissió debatrà i votarà els articles i aprovarà un dictamen, és a dir, el text que proposa a la Cambra.
  5. Ple del Congrés. Debat el dictamen i les esmenes mantingudes. En una llei orgànica hi ha, a més, una votació final del conjunt que exigeix majoria absoluta dels membres del Congrés. La llei ordinària s'aprova, com a regla general, per majoria simple: més vots favorables que contraris.
  6. Senat i eventual retorn. El Senat examina el text i pot introduir esmenes o oposar un veto. Si hi ha canvis o veto, el Congrés torna a pronunciar-se.
3. La garantia addicional de la llei orgànica

En una reforma orgànica, aixecar el veto del Senat exigeix sempre majoria absoluta del Congrés. Si aquest accepta esmenes senatorials, el conjunt resultant necessita una altra votació per majoria absoluta; si no l'assoleix, queda ratificat el text inicial del Congrés i es rebutgen aquestes esmenes.

En una llei ordinària, el veto pot aixecar-se per majoria absoluta o, transcorreguts dos mesos, per majoria simple. En definitiva, primer cal identificar quins preceptes es volen canviar: una millora tècnica del padró i una alteració de les condicions legals per votar no segueixen necessàriament la mateixa via.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin partit polític governa actualment l'Ajuntament d'Alcorcón?

Pregunta" 1 de 3

Què explica el comunicat municipal sobre els canvis en els col·legis electorals?

Pregunta" 2 de 3

Quantes persones estan sent objecte de comprovació administrativa sobre la seva residència a Alcorcón?

Pregunta" 3 de 3