L’arquebisbe de Toledo oficia una missa funeral a Urda per les 69 víctimes de l’accident ferroviari

Francisco Cerro Chaves presideix aquest dissabte una cerimònia a l'església de Sant Joan Baptista, acompanyat pel bisbe auxiliar de Toledo i els sacerdots d'Urda i Los Yébenes. La missa, que comença a les 12:00 hores, compta amb la presència excepcional del Crist de la Vera Cruz i coincideix amb l'últim dia de dol oficial per la tragèdia ferroviària

EuropaPress 7880523 arzobispo toledo francisco cerro chaves misa funeral fallecidos accidente

EuropaPress 7880523 arzobispo toledo francisco cerro chaves misa funeral fallecidos accidente

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La localitat toledana d’Urda acull aquest dissabte 31 d’octubre una missa funeral en memòria de les 69 persones mortes en l’accident ferroviari ocorregut el passat dimecres als voltants del municipi. La cerimònia religiosa, presidida per l’arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, Francisco Cerro Chaves, se celebra a partir de les 12:00 hores a l’església parroquial de Sant Joan Baptista, en una jornada marcada pel record a les víctimes i l’acompanyament als seus familiars.

L’ofici religiós arriba tres dies després de la col·lisió entre dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, una tragèdia que ha deixat 69 morts i més de 200 ferits i que ha commocionat tota Espanya. La missa coincideix, a més, amb la darrera jornada dels tres dies de dol oficial decretats pel Govern, mentre continuen els treballs d’identificació de les víctimes i les investigacions per aclarir les causes de l’accident.

Segons ha confirmat l’Arxidiòcesi de Toledo, l’arquebisbe està acompanyat per l’bisbe auxiliar Francisco-César García Magán, també secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, així com per sacerdots de les parròquies d’Urda i Los Yébenes. La celebració compta igualment amb la participació prevista de representants institucionals d’àmbit regional, provincial i local.

El Crist d’Urda surt excepcionalment de la seva basílica per presidir el funeral

Un dels elements més significatius de la cerimònia és la presència del Santíssim Crist de la Vera Cruz, conegut popularment com el Crist d’Urda o Crist de La Mancha. La venerada imatge ha estat traslladada de manera extraordinària des de la seva basílica fins a l’església parroquial de Sant Joan Baptista per presidir la missa dedicada als difunts.

El trasllat estava previst per a les 22:00 hores de divendres 30 d’octubre, mitjançant una processó des de la basílica menor fins al temple parroquial. Segons el programa anunciat per l’Arxidiòcesi, la imatge hi romandrà fins al vespre d’aquest dissabte, quan tornarà al seu santuari.

La presència del Crist d’Urda té un significat especial per als veïns de la localitat. Es tracta d’una imatge de profunda devoció a la comarca, que habitualment surt de la seva basílica en dates molt concretes del calendari religiós. El seu trasllat extraordinari respon a la magnitud d’una tragèdia que ha colpejat especialment aquest municipi i les poblacions del seu entorn.

L’alcalde d’Urda, Manuel Galán, va explicar en declaracions a EFE que la imatge constitueix una de les principals senyes d’identitat del municipi i que la seva presència al funeral pretén acompanyar les famílies dels difunts i els qui encara romanen hospitalitzats.

"Tant de bo no hagués passat. Tant de bo no hagués de sortir el Crist", va lamentar el regidor en referir-se a les circumstàncies excepcionals que han motivat la celebració.

Urda, d’epicentre de les tasques de rescat a lloc de comiat de les víctimes

La missa funeral se celebra en una localitat que ha exercit un paper fonamental des dels primers moments posteriors a l’accident. Urda, un municipi d’uns 3.000 habitants, es va convertir en un dels principals punts de coordinació i assistència a les víctimes després de la col·lisió ferroviària de dimecres 28 d’octubre.

Al municipi s’hi va instal·lar el lloc de comandament avançat des del qual es van coordinar part de les tasques d’emergència, mentre els veïns van col·laborar en l’atenció als passatgers afectats i als seus familiars. El dispositiu de coordinació va ser retirat divendres, un cop reorganitzats els treballs d’investigació i atenció a les víctimes.

L’alcalde va descriure l’estat d’ànim de la localitat com una barreja de "resignació" i "dolor", després de diverses jornades d’incertesa. També va destacar la resposta dels veïns, que es van mobilitzar per ajudar els afectats des que es van conèixer les primeres notícies de l’accident.

La celebració religiosa constitueix així un primer acte col·lectiu de record al costat del lloc de la tragèdia, en un moment en què nombroses famílies encara afronten el procés d’identificació dels seus éssers estimats.

El papa Lleó XIV transmet les seves condolences a les famílies de les víctimes

La missa funeral també es produeix després que el papa Lleó XIV traslladés el seu condol per l’accident ferroviari, mitjançant un telegrama remès a l’arquebisbe de Toledo i signat pel secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin.

El pontífex es va mostrar "vivament entristit" per la notícia del sinistre i va enviar el seu "sentit condol" als familiars de les persones mortes, juntament amb els seus desitjos de recuperació per als ferits.

En el missatge, Lleó XIV també va traslladar el seu suport als equips d’emergència que treballen a la zona de l’accident i els va animar a continuar les tasques d’assistència. Així mateix, va oferir oracions pels difunts i la seva benedicció apostòlica a totes les persones afectades per la tragèdia.

Les parròquies de l’Arxidiòcesi de Toledo ja havien mostrat el seu dol durant la jornada de dijous, quan van fer sonar les campanes a difunt en record de les víctimes mortals.

El funeral coincideix amb l’últim dia de dol oficial i amb 34 ferits hospitalitzats

La celebració religiosa té lloc mentre les autoritats continuen treballant per esclarir el que ha passat i completar la identificació dels morts. Segons l’últim balanç oficial, l’accident deixa 69 víctimes mortals, de les quals 36 han estat identificades, després que l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Toledo i Ciudad Real hagi conclòs la totalitat de les autòpsies.

La situació dels ferits també continua sent una de les principals preocupacions. Un total de 34 persones romanen ingressades en hospitals de Castilla-La Mancha, 15 d’elles en unitats de cures intensives (UCI). Des de l’accident s’han registrat 76 altes hospitalàries als centres sanitaris de la comunitat.

Mentrestant, la Guardia Civil ha reprès aquest dissabte les tasques de cerca i investigació a la zona zero de l’accident, amb la participació d’unitats canines especialitzades i efectius de la Policia Judicial. Els agents continuen rastrejant el lloc per localitzar possibles restes biològiques i reunir noves proves que permetin avançar en la investigació.

El funeral coincideix amb la darrera jornada de dol oficial, que finalitzarà a les 24.00 hores d’aquest dissabte. La cerimònia d’Urda es converteix d’aquesta manera en un dels primers grans actes de comiat col·lectiu de les víctimes, quan encara romanen obertes nombroses incògnites sobre les circumstàncies que van provocar l’accident ferroviari.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quines són les competències i funcions del president de Castella-La Manxa segons l'Estatut d'Autonomia?

El president de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa dirigeix el Govern autonòmic, coordina els seus membres i representa la comunitat autònoma. Les seves atribucions es recullen principalment en els articles 14 i 15 de l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 9/1982, encara que altres articles regulen les seves funcions legislatives, electorals i parlamentàries.

1. Direcció del Govern i representació institucional

L'article 14.1 estableix que el president «dirigeix l'acció del Consell de Govern, coordina les funcions dels seus membres i ostenta la superior representació de la regió, així com l'ordinària de l'Estat en la mateixa». Això comprèn tres funcions:

  • Direcció política: encapçalar i orientar l'actuació del Consell de Govern.
  • Coordinació: assegurar la coherència de les funcions dels seus integrants.
  • Representació: exercir la màxima representació regional i la representació ordinària de l'Estat a Castella-La Manxa.

Cal distingir el seu paper del que correspon al Govern en conjunt: l'article 13.1 atribueix al Consell de Govern, com a òrgan col·legiat, la direcció política i administrativa regional, la funció executiva i la potestat reglamentària.

2. Nomenament i cessament de l'equip de Govern

Segons l'article 15, el president nomena i cessa els vicepresidents i els consellers. Disposa, per tant, de la facultat d'escollir i rellevar els qui integren el seu equip governamental. L'article 13.2 remet a una llei autonòmica, aprovada per tres cinquens de les Corts, la regulació del Govern i del Consell Consultiu, inclosa la limitació dels mandats presidencials.

3. Funcions relacionades amb les lleis i les Corts

L'article 12.2 li atribueix la promulgació de les lleis regionals en nom del Rei. Aquestes han de publicar-se al Diari Oficial de Castella-La Manxa i al BOE; per a la seva entrada en vigor es pren com a referència la publicació autonòmica.

A més, pot sol·licitar sessions extraordinàries de les Corts, la convocatòria de les quals correspon al president de la Cambra, conforme a l'article 11.3. Com a membre del Consell de Govern, pot accedir a les sessions plenàries i de les comissions i fer-se sentir en elles; les Corts també poden reclamar la seva presència, segons l'article 19.

4. Qüestió de confiança

L'article 20 permet al president, prèvia deliberació del Consell de Govern, sol·licitar que les Corts confirmi el seu suport sobre qualsevol assumpte d'interès regional. N'hi ha prou amb una majoria simple: més vots favorables que contraris.

Si vincula aquesta confiança a un projecte de llei, aquest queda aprovat únicament amb majoria absoluta. Aquesta modalitat només pot emprar-se una vegada per període de sessions i no és aplicable als pressupostos ni a projectes de legislació electoral, orgànica o institucional. Si perd la confiança, ha de dimitir.

5. Convocatòria electoral i dissolució anticipada

L'article 10.2 li atribueix la convocatòria de les eleccions autonòmiques. L'article 22 permet dissoldre anticipadament les Corts, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, mitjançant un decret que també convoqui eleccions.

No pot fer-ho durant el primer període de sessions, quan quedi menys d'un any de legislatura, mentre es tramiti una moció de censura, abans de transcórrer un any des de l'anterior dissolució anticipada ni quan estigui convocat un procés electoral estatal. La nova Cambra només completa el temps restant de la legislatura original.

Finalment, aquestes facultats estan sotmeses a responsabilitat parlamentària: les Corts poden substituir el president mitjançant una moció de censura aprovada per majoria absoluta que inclogui un candidat alternatiu, conforme a l'article 21.

Quins requisits legals existeixen per a l'organització de funerals públics amb presència institucional a Espanya?

A Espanya, els requisits depenen de qui organitza el funeral i de quins honors incorpora, no simplement que hi assisteixin autoritats. Cal distingir la cerimònia funerària, la representació institucional, la declaració de dol i els honors militars: cada element té les seves pròpies regles i no s'activa automàticament pels altres.

1. Decisió i competència de la institució

L'organització ha d'acordar-se per l'òrgan competent de l'administració o institució promotora, conforme a les seves normes d'organització i de despesa. No s'ha de confondre l'assistència d'un càrrec públic a un funeral familiar amb l'organització d'un acte oficial per la institució que representa.

Al Congrés, per exemple, els articles 30 a 32 del Reglament de la Cambra atribueixen a la Mesa el govern interior i l'ordenació de despeses, i a la Presidència la representació de la Cambra i l'ordenació de pagaments. El Reglament no estableix un procediment específic per a funerals d'Estat. Per a comunitats autònomes i ajuntaments, cal comprovar la seva normativa pròpia: no es pot atribuir indistintament la decisió al president, a l'alcalde o al ple.

2. Honors militars: supòsits i organització

El Reial Decret 684/2010, que aprova el Reglament d'Honors Militars, regula els honors fúnebres militars. Els contempla per a les autoritats expressament compreses en ell; per a expresidents del Govern i altres personalitats en els termes de la seva previsió específica mitjançant reial decret; i per a militars i determinats civils vinculats a la Defensa morts en acte de servei.

L'organització correspon a la Presidència del Govern o al Ministeri de Defensa segons el supòsit, amb participació de la Casa del Rei quan correspongui. La presència d'autoritats civils no basta per disposar honors militars.

Aquests honors inclouen una unitat amb bandera, banda i música, l'himne nacional complet, arma presentada i descàrrega de fuselleria; si escau, també les salves corresponents. En la inhumació poden rendir-se mitjançant un piquet.

3. Voluntat del difunt i de la família

El Reglament estableix expressament que, en organitzar les honors fúnebres, «es tindrà en compte la voluntat que hagués expressat el difunt o, si escau, la que manifestin els seus familiars». És una exigència rellevant per concretar la cerimònia, no una qüestió merament protocol·lària. Aquesta previsió pertany al règim d'honors militars i no s'ha de presentar com una regulació completa de qualsevol funeral públic.

4. Dol oficial, banderes i himne

El dol oficial constitueix una decisió distinta de la celebració del funeral. En l'àmbit estatal existeixen declaracions mitjançant reial decret, com el Reial Decret 1117/2024. Per tant, organitzar una cerimònia no equival per si sola a declarar dol.

El Reglament d'Honors Militars disposa que, durant el dol decretat, la bandera romangui a mitja asta i es suspenguin els honors excepte els fúnebres, amb previsions per als àmbits autonòmic i municipal.

La Llei 39/1981 exigeix que la bandera d'Espanya ocupi un lloc destacat i preeminent quan acompanyi altres, que no podran tenir major mida. Prohibeix incorporar-hi símbols o sigles d'entitats privades. La interpretació de l'himne s'ha d'ajustar al Reial Decret 1560/1997.

5. Comprovació pràctica

Abans d'anunciar l'acte, convé deixar definits l'organitzador competent, l'aprovació de la despesa, el caràcter de la cerimònia, els honors autoritzats i el tractament dels símbols. A més, si hi ha trasllat, exposició o enterrament del cadàver, s'hauran de verificar les exigències sanitàries mortuòries aplicables al territori i les autoritzacions corresponents. El protocol no substitueix aquestes obligacions legals.

Quants diputats té el Partit Popular a les Corts de Castella-La Manxa després de les últimes eleccions autonòmiques?

El Partit Popular té 12 diputats a les Corts de Castella-La Manxa després de les últimes eleccions autonòmiques, celebrades el 28 de maig de 2023. Aquests dotze escons formen part d'una cambra integrada per 33 membres. La xifra correspon al resultat electoral definitiu publicat per la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa, que és la referència oficial per respondre la teva pregunta.

Què significa aquest resultat

La resposta es refereix als representants elegits per al Parlament autonòmic de Castella-La Manxa. Per tant, quan es diu que el PP va obtenir dotze diputats, s'està parlant de dotze escons a les Corts regionals, no de representants de Castella-La Manxa al Congrés dels Diputats ni de senadors. Són institucions diferents i les seves xifres de representació no s'han de confondre.

La dada pot expressar-se de dues maneres equivalents: el Partit Popular va obtenir 12 escons en aquestes eleccions o compta amb 12 diputats autonòmics com a resultat d'elles. En aquest context, “escaó” identifica el lloc de representació parlamentària i “diputat” la persona que l'ocupa. No són dues quantitats diferents ni s'han de sumar.

La proporció dins les Corts

En tenir la cambra 33 integrants, els dotze representants del PP equivalen aproximadament al 36,4 % dels escons. Aquest percentatge és una proporció calculada sobre el nombre de membres del Parlament: dotze dividit entre trenta-tres. No s'ha d'interpretar com el percentatge de vots obtingut pel partit, perquè vots i escons són magnituds diferents.

  • Diputats del Partit Popular: 12.
  • Total de membres de les Corts: 33.
  • Pes del PP en escons: aproximadament el 36,4 %.
  • Elecció de referència: les autonòmiques del 28 de maig de 2023.

Com a comparació purament numèrica, més de la meitat d'una cambra de 33 membres són 17 diputats. Els dotze del PP queden cinc per sota d'aquesta xifra. Això permet situar la seva mida dins el Parlament, encara que no descriu per si mateix acords entre partits ni el resultat de cap votació concreta. Per conèixer aquestes qüestions seria necessari examinar cada acord o votació per separat.

La font que permet comprovar-ho

Pots consultar la publicació dels resultats definitius oficials de les eleccions autonòmiques de 2023. Per a aquesta pregunta, aquesta és la font principal: vincula la xifra de representants amb la convocatòria electoral corresponent i evita confondre el resultat autonòmic amb el d'altres comicis.

La mateixa composició general pot contrastar-se en la informació sobre les Corts de Castella-La Manxa. No obstant això, per citar el nombre d'escons obtinguts després de les eleccions és preferible utilitzar la publicació oficial de resultats. Així queda clar tant la dada que s'està donant com l'elecció a la qual pertany.

Si necessites incorporar la resposta a un document, una formulació precisa és: “El Partit Popular va obtenir dotze dels trenta-tres escons de les Corts de Castella-La Manxa en les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023”. Aquesta frase recull el partit, la xifra, la institució i la data, sense afegir interpretacions sobre la seva posició política.

En definitiva, la xifra que cerques és 12 diputats autonòmics. El total de 33 correspon a tota la cambra; els dotze són la representació del Partit Popular resultant de les últimes eleccions autonòmiques identificades en les fonts consultades.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On es va celebrar la missa funeral per les 69 víctimes de l'accident ferroviari d'Urda?

Pregunta" 1 de 3

Quina imatge religiosa va presidir la cerimònia com a gest excepcional?

Pregunta" 2 de 3

Quines autoritats NO van assistir al funeral segons la notícia?

Pregunta" 3 de 3