Un biberó de fa més de 2.000 anys revela com acomiadaven els seus morts a Menorca

L’anàlisi de 34 recipients ceràmics recuperats a la necròpolis de Calescoves ha permès identificar restes de productes làctics i vi en antics rituals funeraris. La investigació també ha confirmat la hipòtesi que un petit atuell amb broc possiblement s’utilitzà com a biberó

nW5xhZzLxyOky3DL2MGYuhWoY YBZu3UmqlAspq8pJ19WJ8NLXVEiaieSH3 2zpv I0tj2gUSetcgH42wf28jb9wpIuRDboqH3f2e92oqCuDUX06W30iWVaksIl3EPNd1Egjb7mPTXBGeLh5fKkYIdNrdBY2HOygIgJ4sdidiAcu FCjyo7LfIp ocO3j87

nW5xhZzLxyOky3DL2MGYuhWoY YBZu3UmqlAspq8pJ19WJ8NLXVEiaieSH3 2zpv I0tj2gUSetcgH42wf28jb9wpIuRDboqH3f2e92oqCuDUX06W30iWVaksIl3EPNd1Egjb7mPTXBGeLh5fKkYIdNrdBY2HOygIgJ4sdidiAcu FCjyo7LfIp ocO3j87

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 22 de noviembre de 2026 · 20 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,3 %
  • Vox18,7 %
  • Frente Amplio6,0 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Un petit atuell amb broc, restes de productes lactis i recipients que contenien vi. Són algunes de les pistes que han permès reconstruir part dels rituals funeraris de les comunitats que van viure a Menorca fa més de 2.000 anys. Un equip d’investigadors ha analitzat 34 peces ceràmiques recuperades a la cova 45 del conjunt sepulcral de Calescoves, al municipi d’Alaior, i ha identificat quines substàncies podrien haver contingut.

L’estudi, publicat al novembre a la revista científica Journal of Archaeological Science, aporta dades noves sobre les cerimònies amb què els vius acomiadaven els seus morts durant el període posttalaiòtic, a la segona Edat del Ferro. Entre els resultats destaca la identificació de residus lactis en petits vasos tradicionals de l’illa, rastres de productes derivats del raïm en altres atuells i evidències que avalen l’ús d’un recipient com a possible biberó infantil.

La investigació està signada per Sònia Carbonell, del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS); Margalida A. Coll, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Adrià Breu, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Una necròpolis amb un centenar de coves excavades a la roca

Calescoves és un dels conjunts funeraris més importants de Menorca. Situat al terme municipal d’Alaior, aplega al voltant d’un centenar de coves artificials excavades als penya-segats, utilitzades com a espais d’enterrament durant el primer mil·lenni abans de la nostra era.

La investigació s’ha centrat en el pati exterior de la cova 45, un espai que precedia la cambra funerària. En aquest espai es van recuperar recipients ceràmics durant les campanyes arqueològiques de 2023 i 2024. A diferència del que s’havia pogut estudiar fins ara, algunes d’aquestes peces es conservaven pràcticament senceres i en una posició que ha permès relacionar-les amb un mateix context ritual.

Els investigadors han analitzat els residus orgànics que van quedar absorbits a la ceràmica. Per fer-ho, van combinar l’escaneig de les peces, la microexcavació al laboratori i diferents anàlisis químiques. Aquesta metodologia va permetre estudiar els continguts sense destruir del tot els recipients i reduir la quantitat de mostra necessària.

Llet als vasos i vi en recipients d’inspiració mediterrània

Un dels principals resultats és la identificació de residus compatibles amb productes làctics en la majoria dels petits vasos de fons alt, una forma característica de la ceràmica menorquina de l’època.

En altres peces, elaborades localment però inspirades en formes ceràmiques d’altres cultures mediterrànies, es van trobar indicis de productes derivats del raïm. Els investigadors interpreten aquestes restes com a possibles evidències de vi, tot i que l’anàlisi química no permet reconstruir amb absoluta certesa el contingut original de cada recipient.

La troballa resulta especialment rellevant perquè aporta les primeres evidències de vi en un context funerari de la Menorca posttalaiòtica. La seva presència assenyala els contactes comercials i culturals que la illa mantenia amb altres territoris del Mediterrani, especialment amb el món púnic.

La distribució dels residus també revela que els recipients no s’utilitzaven indistintament: determinades formes s’associaven a productes làctics, mentre que altres s’empraven per a substàncies derivades del raïm.

El possible biberó i el paper dels infants en els rituals

Entre les peces estudiades hi ha un atuell petit amb un broc que els investigadors havien plantejat que podia funcionar com un biberó. L’anàlisi dels residus ha permès donar suport a aquesta interpretació en detectar-hi restes làctiques a l’interior.

El recipient planteja noves preguntes sobre la cura dels infants i la seva presència en les pràctiques funeràries d’aquelles comunitats. Al seu costat també hi van aparèixer grans contenidors ceràmics, coneguts com a olles pithoides, que podrien haver servit per dipositar restes infantils.

A la mateixa cova s’han documentat restes humanes d’individus de diferents edats, des de perinatals fins a adults. No obstant això, els investigadors no han pogut establir una relació directa entre el possible biberó i un infant concret.

Els patis també eren espais per als vius

Els resultats permeten ampliar la interpretació de les coves de Calescoves. Aquests llocs no eren només cambres on es dipositaven els cossos, sinó que comptaven amb espais exteriors en què els vius desenvolupaven activitats relacionades amb els comiats i les ofrenes.

Els recipients amb restes de llet i productes derivats del raïm es van localitzar exactament al pati de la cova 45. Per als investigadors, això apunta que allà s’hi feien cerimònies en què es dipositaven aliments i líquids com a part del ritual funerari.

No es tractava necessàriament d’alimentar de manera literal els difunts. Les quantitats i la selecció dels recipients apunten a un ús ritual i simbòlic, tot i que el significat exacte d’aquestes ofrenes continua sent un enigma.

El comitè vol ara comparar els resultats amb els d’altres jaciments de Mallorca i Eivissa per comprovar si aquestes pràctiques també es repetien en altres comunitats de les Balears. L’objectiu és conèixer millor com es relacionaven els habitants de les illes amb els seus morts i quin paper hi tenien els aliments i les begudes en les seves cerimònies.