Mitjans d'abril, els dies càlids i el sol ja treuen el cap i anticipen que l'estiu és cada cop més a prop. És el moment d'organitzar els viatges de vacances. Triar destinació, planificar la ruta, comprar vols, reservar hotels… Però també hi ha paperassa i processos que no són tan gratificants com necessaris. Algunes destinacions exigeixen vacunar-se prèviament per poder entrar al país, i d'altres, és recomanable per evitar futurs contratemps. Tanmateix, el que hauria de ser un simple tràmit, s'ha convertit en un autèntic maldecap pel col·lapse del sistema.
Les autoritats recomanen sol·licitar cita entre quatre i vuit setmanes abans de viatjar, és a dir, entre un i dos mesos, però a la pràctica, aconseguir-la amb aquesta antelació és pràcticament impossible en algunes comunitats autònomes, en especial, a la Comunitat de Madrid.
Els centres de vacunació internacional, encarregats d'administrar les dosis recomanades —com febre groga, hepatitis o febre tifoide— i emetre el certificat corresponent, registren una elevada demanda que desborda la seva capacitat operativa. El resultat és un coll d'ampolla que obliga molts viatgers a reorganitzar els seus plans o buscar alternatives fora del circuit habitual.
A la web de la Comunitat de Madrid, per exemple, el gruix de les cites es gestiona a través de la web autonòmica, que permet escollir entre diverses opcions: Hospital La Paz / Carlos III, Hospital 12 d'Octubre, Centre de Vacunació Internacional de la Comunitat de Madrid, Hospital Universitari de Móstoles i Hospital Universitari Príncep d'Astúries. Un ampli catàleg inservible, ja que, a dia d'avui, cap d'ells ofereix cites disponibles abans del mes d'octubre, quan l'estiu ja queda al retrovisor.
Davant aquest panorama, les vies alternatives són poques si es vol mantenir el destí. En primer lloc, es condemna el viatger a haver de recórrer a la Sanitat privada, amb el matís que no tots els centres estan autoritzats a subministrar aquest tipus de vacunes i alguns, fins i tot, no disposen de dosis per a la febre groga, una de les més comunes.
Una altra possibilitat és intentar aconseguir una cita en un centre d'alguna regió limítrofa a la Comunitat de Madrid. Guadalajara, Toledo… No obstant això, segons ha pogut comprovar Demòcrata, els hospitals d'aquestes regions adverteixen que només tenen capacitat per absorbir la demanda de viatgers pertanyents a les seves respectives àrees sanitàries. És tan habitual que la capital no tingui cites disponibles que ja és costum que els ciutadans hi acudeixin i acabin també col·lapsant-los.
Sanitat Exterior, la més viable (i no sempre).
A Espanya, la xarxa de vacunació internacional depèn fonamentalment del Ministeri de Sanitat a través de Sanitat Exterior. Aquests centres no només administren vacunes, sinó que també ofereixen assessorament personalitzat en funció de la destinació, el tipus de viatge i el perfil del viatger.
El procediment per sol·licitar cita passa, en la majoria dels casos, per plataformes en línia específiques de cada comunitat o del propi sistema de Sanitat Exterior. En teoria, el procés és senzill: triar centre, seleccionar data i completar les dades personals. En la pràctica, els calendaris apareixen sense disponibilitat durant setmanes, cosa que obliga els usuaris a consultar repetidament a la recerca de cancel·lacions o noves obertures d'agenda.
No obstant això, en Sanitat Exterior sí que hi ha la possibilitat d'aconseguir cites més primerenques. Qui avui mateix accedís al web per sol·licitar una cita, podria aconseguir-la per a la primera quinzena d'agost. Continuaria sense servir per a molts viatgers que tinguin programats els seus desplaçaments abans, però no és octubre. També hi ha la possibilitat de buscar lloc en un centre de Sanitat Exterior d'un altre punt geogràfic: Sevilla, Alacant, Astúries, Cartagena...
Algunes comunitats han reforçat els seus dispositius en moments puntuals, però el problema persisteix any rere any en els períodes de més mobilitat internacional. A això s'hi suma que determinades vacunes requereixen diverses dosis o un marge mínim de temps per ser efectives, cosa que redueix encara més el marge de maniobra dels viatgers.
Davant d'aquesta situació, les mateixes autoritats insisteixen en la importància de planificar amb la màxima antelació possible, fins i tot abans de tancar el viatge. També recorden que no totes les destinacions requereixen les mateixes vacunes ni amb la mateixa urgència, per la qual cosa recomanen informar-se prèviament en els canals oficials.
Amb tot, el desajust entre recomanació i disponibilitat torna a posar sobre la taula la necessitat de revisar la capacitat del sistema de vacunació internacional, en un context de creixent mobilitat global i major conscienciació sanitària entre els viatgers.