El temps a Espanya podria experimentar canvis importants durant les pròximes setmanes per un fenomen que s’està desenvolupant a uns 30 quilòmetres d’altura sobre l’Àrtic. Els models meteorològics internacionals vigilen la possibilitat que es produeixi un escalfament sobtat estratosfèric, un episodi capaç d’afeblir el vòrtex polar i alterar la trajectòria de les borrasques i les masses d’aire fred que circulen per l’hemisferi nord.
L’atenció dels meteoròlegs se centra en els primers dies de novembre de 2026, quan les previsions apunten a una pertorbació d’una intensitat poc habitual per a aquesta època de l’any. El Centre de Predicció Climàtica dels Estats Units (NOAA) ha advertit de la possibilitat que el vòrtex polar experimenti una alteració durant la pròxima setmana, amb conseqüències potencials sobre la circulació atmosfèrica dels mesos següents.
Espanya podria veure’s afectada per un canvi en la distribució de les pluges, l’arribada d’aire fred o una major successió de borrasques atlàntiques, encara que encara no és possible determinar quin escenari acabarà imposant-se. De fet, un escalfament de l’estratosfera no significa necessàriament que les temperatures vagin a augmentar en la superfície i tampoc garanteix una onada de fred.
Què és l’escalfament sobtat estratosfèric i per què es produeix
L’ escalfament sobtat estratosfèric (CSE) és un fenomen atmosfèric caracteritzat per una pujada molt ràpida de les temperatures a l’estratosfera, la capa situada aproximadament entre els 10 i els 50 quilòmetres d’altura.
Segons explica l’ Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), durant aquests episodis la temperatura de l’estratosfera polar pot augmentar més de 25 graus en menys d’una setmana. En els casos més intensos, l’increment pot superar els 50 graus en només uns quants dies.
El fenomen està relacionat amb la propagació de grans ones atmosfèriques des de la troposfera, on es desenvolupa el temps que experimentem diàriament, cap a l’estratosfera.
Quan aquestes pertorbacions arriben a les capes superiors, poden alterar els vents que envolten el Pol Nord. El resultat és un afebliment del vòrtex polar estratosfèric, que pot desplaçar-se, deformar-se o fins i tot dividir-se.
En els episodis de més intensitat, els vents que normalment circulen d’oest a est arriben a invertir la seva direcció. Aquest canvi és un dels criteris utilitzats pels meteoròlegs per identificar un escalfament sobtat estratosfèric major.
Què és el vòrtex polar i què passa quan s’afebleix
El vòrtex polar estratosfèric és una gran circulació de vents que envolta l’Àrtic durant els mesos freds. Es forma cada tardor i assoleix habitualment la seva intensitat més gran durant l’hivern, quan l’absència de radiació solar afavoreix temperatures extremadament baixes sobre el pol.
En condicions normals, els forts vents que envolten aquesta regió contribueixen a mantenir una circulació relativament organitzada. Tanmateix, quan el vòrtex s’afebleix, la distribució de les masses d’aire i els corrents atmosfèrics pot canviar considerablement.
Aquesta alteració pot transmetre’s cap a capes inferiors de l’atmosfera i influir en la corrent en jet polar, una banda de vents intensos que intervé en el desplaçament de borrasques i anticiclons.
Quan la corrent en jet presenta ondulacions més pronunciades, es poden formar bloquejos anticiclònics en latituds altes. Aquestes situacions afavoreixen que determinades masses d’aire fred avancin cap a regions més meridionals i que les borrasques utilitzin trajectòries diferents de les habituals.
El punt important és que l’escalfament es produeix a gran altura, però les seves conseqüències es poden manifestar com a episodis de fred a la superfície. No es tracta d’una contradicció, sinó de dos processos atmosfèrics relacionats que ocorren a diferents altituds.
Els models vigilen un episodi excepcional a començaments de novembre
Les previsions actuals han despertat un interès especial perquè un escalfament sobtat estratosfèric important durant la primera meitat de novembre seria extraordinàriament prematur.
El servei de seguiment meteorològic Polar Vortex Earth, que analitza les previsions del Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini (ECMWF), assenyalava aquest diumenge 1 de novembre que els 50 escenaris del seu conjunt de predicció contemplaven una inversió dels vents del vòrtex abans del 15 de novembre.
Aquesta coincidència entre els escenaris és un senyal destacat, tot i que no constitueix una confirmació que el fenomen vagi a produir-se. Els models poden modificar els seus resultats conforme s’hi incorporen noves observacions.
Segons els registres històrics utilitzats per aquest sistema, no s’ha documentat un escalfament sobtat estratosfèric major anterior al 28 de novembre des de 1959. Per tant, una inversió dels vents durant els pròxims dies suposaria un episodi molt poc habitual.
Els meteoròlegs també observen una deformació del vòrtex polar, que podria adquirir una estructura molt allargada abans de desplaçar-se o dividir-se temporalment.
El climatòleg Judah Cohen, especialitzat en el comportament del vòrtex polar, ha assenyalat que encara existeixen importants incerteses sobre les conseqüències d’un episodi tan primerenc. Encara que els models anticipen una pertorbació considerable, la seva influència sobre el temps d’Europa dependrà de com evolucioni la circulació atmosfèrica durant les pròximes setmanes.
Com podria afectar l’escalfament estratosfèric a Espanya
Una de les possibles conseqüències per a Espanya seria un augment de l’activitat de les borrasques atlàntiques, especialment si l’afebliment del vòrtex afavoreix l’aparició d’altes pressions persistents a les latituds septentrionals de l’Atlàntic.
En determinades circumstàncies, aquests bloquejos obliguen les borrasques a circular més al sud de l’habitual, la qual cosa pot incrementar l’arribada de fronts a la Península Ibèrica.
L’AEMET ha documentat que alguns escalfaments estratosfèrics importants es relacionen amb una fase negativa de l’ Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO), un patró que, en determinades configuracions, pot afavorir les precipitacions a les conques dels grans rius atlàntics.
Galícia, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia occidental podrien registrar una major freqüència d’episodis plujosos si s’establís aquesta circulació, tot i que encara no existeix una previsió prou precisa per anticipar pluges concretes en aquestes comunitats com a conseqüència del possible escalfament.
Una altra possibilitat és que els canvis en la circulació afavoreixin entrades d’aire fred procedents del nord o de l’est d’Europa, amb descensos de temperatura i nevades en zones de muntanya.
Tanmateix, també existeix un tercer escenari: que la pertorbació estratosfèrica no arribi a modificar de manera significativa el temps sobre Espanya o que el país quedi sota la influència d’altes pressions i condicions relativament estables.
Per tant, no és correcte afirmar que l’escalfament sobtat estratosfèric provocarà necessàriament una onada de fred o un temporal de pluges a Espanya.
Quan podrien notar-se els seus efectes: de mitjans de novembre a desembre
Tot i que els models situen la possible pertorbació del vòrtex polar els primers dies de novembre, les seves conseqüències sobre el temps en superfície podrien trigar diverses setmanes a aparèixer.
L’oficina meteorològica britànica, Met Office, explica que els efectes d’aquests episodis solen manifestar-se després que les alteracions de l’estratosfera es propaguin cap a la troposfera.
El procés es pot prolongar durant dues, tres o més setmanes, depenent de la intensitat de l’escalfament i de l’evolució dels corrents atmosfèrics.
En l’escenari actual, això significa que els possibles canvis a Espanya podrien començar a apreciar-se durant la segona meitat de novembre o ja al desembre, sempre que la pertorbació arribi a influir en les capes inferiors.
A més, no tots els escalfaments estratosfèrics produeixen conseqüències significatives. Investigacions finançades per la Unió Europea a través del projecte stratoIMPACT indiquen que aproximadament dos terços d’aquests episodis arriben a repercutir en el temps, mentre que en altres casos la seva influència sobre la superfície resulta limitada.
L’evolució de les pròximes setmanes serà determinant per conèixer si l’episodi acaba modificant el comportament de les borrasques europees.
Què diu l’AEMET sobre les temperatures i les pluges a Espanya
Malgrat el possible debilitament del vòrtex polar, la predicció estacional de l’AEMET no apunta actualment a un trimestre especialment fred a Espanya.
Per al període comprès entre novembre de 2026 i gener de 2027, l’agència meteorològica assenyala una probabilitat molt alta que les temperatures mitjanes se situïn per sobre dels valors habituals a tot el país.
Pel que fa a les precipitacions, la previsió indica una probabilitat elevada de pluges superiors a les normals a la vessant atlàntica, especialment al nord-oest peninsular. Per a la resta del territori, els models no mostren un senyal prou clar que permeti destacar un escenari més humit o més sec.
Aquests pronòstics fan referència al comportament mitjà de tres mesos, de manera que no exclouen episodis puntuals de fred intens, nevades o fortes precipitacions. Un trimestre pot acabar sent més càlid del normal i, al mateix temps, registrar diversos dies amb temperatures especialment baixes.
La predicció estacional tampoc no permet atribuir les pluges previstes directament a l’escalfament estratosfèric, ja que hi intervenen nombrosos factors atmosfèrics i oceànics.
Els precedents del 2018 i 2021: fred i pluges després d’alteracions del vòrtex polar
Els meteoròlegs disposen d’antecedents que permeten estudiar les possibles conseqüències d’aquest fenomen.
El febrer del 2018 es va produir un important escalfament sobtat estratosfèric que va estar relacionat amb canvis en la circulació atmosfèrica europea. Durant les setmanes posteriors, una intensa entrada d’aire fred va afectar nombroses regions del continent, en un episodi conegut com la "Bèstia de l’Est".
A Espanya, aquella alteració va contribuir a establir un patró favorable a les precipitacions atlàntiques. L’AEMET ha estudiat com l’episodi va estar associat a una circulació que va afavorir l’arribada de borrasques a la Península.
Un altre cas destacat es va registrar el gener del 2021, coincidint amb un període d’importants anomalies atmosfèriques durant el qual Espanya va patir la borrasca Filomena i una posterior onada de fred.
No obstant això, la coincidència temporal entre un escalfament estratosfèric i un temporal no demostra per si sola que el primer hagi causat tots els fenòmens observats. Els efectes depenen de la posició dels anticiclons, la trajectòria de les borrasques i altres factors que actuen sobre l’atmosfera.
Significa que Espanya tindrà un hivern més fred?
No necessàriament. Un escalfament sobtat estratosfèric pot augmentar les possibilitats de determinades configuracions meteorològiques, però no determina per si sol com serà tot l’hivern.
De fet, les conseqüències poden ser molt diferents entre països pròxims. Mentre una part del continent europeu registra temperatures excepcionalment baixes, altres regions poden experimentar un ambient temperat i plujós.
La principal incògnita per a Espanya és on se situaran els bloquejos anticiclònics i quina trajectòria adoptarà el corrent en jet polar si finalment es produeix l’alteració prevista.
Els meteoròlegs seguiran especialment l'evolució dels vents estratosfèrics durant els primers dies de novembre i comprovaran posteriorment si els canvis es transmeten a les capes inferiors de l'atmosfera.
De moment, l'escenari més rigorós és mantenir obertes diverses possibilitats: més borrasques, episodis puntuals de fred o fins i tot una influència limitada sobre Espanya. La previsió oficial de l'AEMET continua assenyalant un trimestre més càlid del que és habitual i amb més probabilitat de pluges a la vessant atlàntica.
L'escalfament sobtat estratosfèric podria modificar aquest panorama en moments concrets, però encara és massa aviat per anunciar una onada de fred generalitzada, nevades extraordinàries o un canvi definitiu de tendència en el temps d'Espanya.