L'incendi de Fermoselle manté evacuades 14 localitats mentre els equips aconsegueixen estabilitzar part del perímetre

Amb la informació disponible no apareix cap dada específica i recent sobre l'estat concret de tramitació del pla autonòmic de prevenció d'incendis forestals a Castella i Lleó (si està en informació pública, aprovat inicialment, aprovat definitivament o ja publicat al butlletí autonòmic). No consten referències clares a un decret o ordre autonòmica d'aprovació ni a l'obertura d'un tràmit d'al·legacions en curs. Això impedeix precisar en quina fase exacta es troba ara mateix el pla. A continuació t'explico com funciona normalment aquest tipus de planificació en una comunitat autònoma com Castella i Lleó i on pots localitzar la dada actualitzada amb seguretat.

Quin tipus d'instrument és i com sol tramitar-se

A la major part de comunitats autònomes, el pla autonòmic de prevenció d'incendis forestals és un instrument de planificació tècnica i estratègica, que pot adoptar diferents formes jurídiques:

• Pla autonòmic o pla director aprovat per acord del Consell de Govern.
• Pla o norma de desenvolupament aprovat mitjançant decret o, ocasionalment, ordre de la conselleria competent (a Castella i Lleó, la conselleria responsable de medi ambient i/o del medi natural).
• Actualitzacions periòdiques del pla a través de nous acords de la Junta o de modificacions parcials.

En ser un pla amb fort impacte territorial i en la gestió del medi natural, sol anar acompanyat de memòria tècnica, cartografia de zones de risc, definició d'èpoques de perill alt, regulació d'usos i activitats durant la campanya d'incendis i programació d'inversions en prevenció (xarxa de tallafocs, tractaments selvícoles, pistes forestals, punts d'aigua, etc.).

Fases habituals del procediment en una comunitat autònoma

Encara que cada comunitat pot introduir matisos, el circuit típic d'un pla autonòmic de prevenció d'incendis forestals inclou:

• Elaboració tècnica interna: els serveis forestals i de prevenció d'incendis de la conselleria elaboren un esborrany de pla, amb diagnòstics de risc, zonificació i propostes de mesures preventives.
• Tràmit d'informació pública i audiència: és habitual que, abans de l'aprovació definitiva, el pla o el seu esborrany es sotmeti a:
  • Informació pública, perquè ciutadania, empreses, organitzacions agràries, ecologistes, ajuntaments, etc. puguin presentar al·legacions.
  • Audiència a entitats locals i òrgans col·legiats sectorials (per exemple, consells de medi ambient o comitès forestals).
• Informes preceptius: poden intervenir altres òrgans de la pròpia comunitat (serveis jurídics, hisenda, protecció civil, etc.) i fins i tot requerir-se una avaluació ambiental estratègica del pla, depenent del seu abast.
• Aprovació per la Junta de Castella i Lleó: normalment mitjançant acord del Consell de Govern, que pot formalitzar-se:
  • Com a acord d'aprovació d'un pla, que després es fa públic mitjançant resolució.
  • O com a decret que aprova el pla, quan se li dóna rang reglamentari més estricte.
• Publicació oficial: l'aprovació i, si escau, el text íntegre del pla es publiquen al Butlletí Oficial de Castella i Lleó (BOCyL). A partir d'aquesta data entra en vigor (excepte que la norma disposi una altra cosa).
• Desenvolupament mitjançant ordres i instruccions: la conselleria pot aprovar ordres anuals de campanya d'incendis que concreten mesures del pla (èpoques de perill, restriccions de cremes, ús del foc en activitats agràries, etc.).

On comprovar l'estat real del pla

Atès que a les fonts consultades no figura el punt de tramitació actual del pla autonòmic de prevenció d'incendis forestals a Castella i Lleó, la forma més segura de saber en quina fase està és:

• Revisar el BOCyL a l'apartat de:
  • Lleis i Decrets de la Junta de Castella i Lleó.
  • Ordres i Resolucions de la conselleria competent en medi ambient o medi natural.
  Si el pla s'ha aprovat ja, hauria d'existir un decret, acord o resolució d'aprovació, amb data i referència.
• Consultar el portal institucional de la Junta de Castella i Lleó, a la secció de medi ambient / medi natural / incendis forestals, on solen publicar-se:
  • Plans autonòmics vigents.
  • Esborranys en informació pública.
  • Convocatòries d'al·legacions o observacions.
• Buscar a l'apartat d’“informació pública” i “participació ciutadana” del portal autonòmic, on s’anuncien els plans sotmesos a al·legacions, amb els seus terminis i documentació tècnica.

Què pot significar l'absència de referències recents

El fet de no trobar referències clares a la informació manejada pot deure's a diverses situacions:

• Que el pla ja existeixi i estigui en vigor des d'una data anterior, sense modificacions recents, per la qual cosa no hi hauria tramitacions en curs.
• Que s'estigui treballant internament en una revisió o nou pla, encara sense haver-se obert informació pública ni haver-se portat al Consell de Govern.
• Que el pla estigui efectivament en tràmit (informació pública, informes, aprovació inicial), però la referència concreta no figuri a les fonts consultades.

Sense un acord, decret o ordre identificable publicat al BOCyL, no és possible afirmar amb rigor si el pla es troba avui en fase d'esborrany intern, d'informació pública, d'aprovació pendent o ja aprovat definitivament. Per a una resposta inequívoca, el pas clau és localitzar la disposició concreta al Butlletí Oficial de Castella i Lleó o, en defecte, una nota oficial de la Junta que anunciï l'obertura de la informació o l'aprovació del pla.

Les competències del president de Castella i Lleó en matèria d'emergències i protecció civil no apareixen com un bloc específic a la legislació autonòmica, sinó que es deriven de les seves funcions generals com a cap del Govern autonòmic i representant ordinari de l'Estat, recollides a l'Estatut d'Autonomia. La Llei de Protecció Ciutadana de Castella i Lleó organitza el sistema de protecció civil i emergències, però no atribueix al president funcions singulars diferents d'aquestes competències generals. A la pràctica, el president assumeix la direcció política i la màxima responsabilitat institucional en la gestió de grans emergències, mentre que l'execució tècnica recau en la Junta, les conselleries competents i els serveis operatius (112, protecció civil, bombers, etc.).

Marc bàsic: Estatut d'Autonomia

El marc central està a la Llei Orgànica 14/2007, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó (Estatut d'Autonomia). En ella es defineix el president com a:

• Suprem representant de la Comunitat i representant ordinari de l'Estat a Castella i Lleó.
• President de la Junta de Castella i Lleó, que dirigeix l'acció de govern i coordina les funcions dels seus membres.

D'aquest Estatut deriven tres grans blocs de competències rellevants per a emergències i protecció civil:

1. Com a suprem representant de la Comunitat

• Convocar eleccions a les Corts de Castella i Lleó.
• Acordar la dissolució de les Corts en els termes previstos.
• Relacionar-se amb altres entitats públiques i signar convenis i acords de cooperació i col·laboració que subscrigui la Comunitat.
• Proposar consultes populars en l'àmbit de la Comunitat sobre decisions polítiques relatives a matèries de la seva competència.

Aplicat a emergències, aquest bloc sustenta la capacitat del president per liderar políticament la resposta, negociar i signar acords de cooperació amb l'Estat o altres comunitats quan l'emergència ho requereixi.

2. Com a representant ordinari de l'Estat a la Comunitat

• Promulgar les lleis autonòmiques en nom del Rei i ordenar la seva publicació al Butlletí Oficial de Castella i Lleó i la seva remissió al BOE.
• Ordenar la publicació al butlletí autonòmic dels nomenaments d'alts càrrecs de l'Estat a la Comunitat.
• Sol·licitar la col·laboració de les autoritats estatals que exerceixen funcions públiques a Castella i Lleó.

En l'àmbit de protecció civil, això es tradueix en què el president és la peça institucional clau per demanar reforços estatals (UME, Guàrdia Civil, etc.) o coordinar-se amb els delegats del Govern quan una emergència autonòmica té dimensió estatal o supera les capacitats de la Comunitat.

3. Com a president del Govern de Castella i Lleó

• Dirigir i coordinar l'acció de govern de la Junta.
• Nomenar i separar lliurement els membres de la Junta.
• Convocar i presidir les reunions del Consell de Govern, fixar l'ordre del dia, dirigir els debats i suspendre o aixecar les sessions.
• Signar els decrets i acords de la Junta i ordenar la seva publicació.
• Sol·licitar dictamen al Consell Consultiu quan procedeixi.

Atès que la Junta exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària, també en seguretat, protecció ciutadana i emergències, aquestes competències suposen que el president:

• Encapçala l'aprovació de decrets, decrets-llei i acords amb mesures urgents davant incendis, inundacions o altres emergències (per exemple, el Decret-llei 2/2023, de mesures urgents sobre prevenció i extinció d'incendis forestals, publicat al BOCYL, es dicta emparat per l'Estatut: Decret-llei 2/2023).
• Coordina l'actuació dels consellers implicats (Interior, Medi Ambient, Sanitat, etc.).
• Pot delegar en vicepresidències i conselleries la gestió operativa de la crisi.

Llei de Protecció Ciutadana i normativa sectorial

La matèria de protecció civil i emergències es desenvolupa a la Llei 4/2007, de Protecció Ciutadana de Castella i Lleó (Llei 4/2007), modificada per la Llei 2/2019 (Llei 2/2019) i parcialment per la Llei 4/2024 de mesures tributàries, financeres i administratives (Llei 4/2024).

Aquesta llei:

• Defineix el model de protecció ciutadana a Castella i Lleó (incloent emergències i catàstrofes).
• Organitza els serveis essencials (prevenció i extinció d'incendis i salvament, forces de seguretat, assistència sanitària en emergències, lluita contra incendis forestals, socors i rescat).
• Regula la planificació (plans d'emergència, instruments de prevenció i control de riscos) i la coordinació entre administracions, destacant el paper del Centre 1-1-2 Castella i Lleó.

Tanmateix, en el text analitzat no s'atribueixen competències addicionals específiques al president diferents de les que ja fixa l'Estatut; la llei se centra més en la Junta, les conselleries i els serveis operatius.

Altres normes autonòmiques relacionades

Completen el marc, entre altres:

• Ordres d'homologació de plans d'emergència de protecció civil, com l'Ordre IYJ/1410/2007 (Ordre IYJ/1410/2007), l'Ordre PAT/442/2007 (Ordre PAT/442/2007) i l'Ordre PAT/1987/2004 (Ordre PAT/1987/2004).
• La carta de serveis del 1-1-2 de Castella i Lleó, aprovada per l'ORDRE PRE/667/2024 (Carta de serveis 1-1-2).
• Normes educatives sobre formació en emergències i protecció civil (Ordre EDU/1381/2024, currículum de FP de Grau Mitjà en Emergències i Protecció Civil, Grau Mitjà; i Ordre EDU/1309/2024, Grau Superior en Coordinació d'Emergències i Protecció Civil, Grau Superior).

En cap d'aquestes normes es detalla un catàleg propi i diferenciat de competències del president en emergències; el seu paper s'articula sempre a través de les funcions generals de direcció del Govern, representació i coordinació previstes a l'Estatut.

Referències addicionals estatals i de traspassos

Encara que excedeixen estrictament l'àmbit autonòmic, són de context el Reial Decret 1956/1983 sobre traspassos de funcions a la Comunitat de Castella i Lleó (traspassos de funcions) i la legislació estatal de protecció civil i emergències (per exemple, la normativa bàsica sobre protecció civil i diverses ordres i reials decrets que afecten també Castella i Lleó).

A Castella i Lleó, les evacuacions de població i el confinament de localitats en emergències es recolzen en la normativa bàsica estatal de protecció civil i seguretat ciutadana i, a nivell autonòmic, a la Llei de Protecció Ciutadana de Castella i Lleó i als plans de protecció civil (territorials i especials). Les ordres concretes es dictaminen normalment en el marc d'un pla activat (PLATERCYL, INFOCAL, plans municipals, etc.) per l'autoritat que dirigeix aquest pla. Aquestes mesures poden limitar drets fonamentals (circulació, inviolabilitat del domicili), per la qual cosa han de ser proporcionades, temporals i respectar la legislació bàsica estatal. En casos extrems, poden coordinar-se amb figures estatals com l'emergència d'interès nacional o, si escau, els estats d'alarma o excepció, regulats en la seva normativa específica.

Marc estatal bàsic

La norma central és la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil. D'ella destaquen:

• Mesures sobre persones i béns: l'article on es recull que, en emergències, les autoritats competents poden imposar prestacions personals obligatòries, ordenar el compliment de les seves instruccions i acordar la requisa temporal de béns, l'ocupació transitòria i la suspensió d'activitats, amb dret a indemnització per danys en béns i serveis.
• Evacuació i domicili: quan l'emergència exigeix entrar en un domicili i, si escau, evacuar persones en perill, es remet expressament a l'article 15.2 de la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, que fixa les garanties per a l'entrada en domicilis.
• Límits i garanties: les mesures restrictives de drets o que imposin prestacions personals o materials han de tenir vigència limitada al temps estrictament necessari i ser adequades a l'entitat de l'emergència.
• Plans de protecció civil: la Llei 17/2015 classifica els plans en Pla Estatal General, plans territorials autonòmics i locals, plans especials per risc específic i plans d'autoprotecció; tots ells han de contenir programes d'informació i comunicació preventiva i d'alerta.

A més, la llei es desenvolupa mitjançant la Norma Bàsica de Protecció Civil (aprovada per reial decret) i plans estatals sectorials, com el Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil o el Pla davant el risc radiològic aprovat pel Reial Decret 1054/2015.

En el pla constitucional, el Tribunal Constitucional ha analitzat l'abast de les restriccions intenses de circulació en els estats d'alarma durant la COVID‑19 en sentències com la STC 148/2021 i la STC 183/2021, i sobre emergències d'interès nacional va declarar la constitucionalitat de l'article 29 de la Llei 17/2015 en la STC 58/2017.

Marc autonòmic de Castella i Lleó

En l'àmbit autonòmic, la referència general és la Llei 4/2007 de Protecció Ciutadana de Castella i Lleó, modificada per la Llei 2/2019 i parcialment per la Llei 4/2024.

Plans de protecció civil

• La Llei 4/2007 obliga la Comunitat a disposar d'un Pla Territorial de Protecció Civil de Castella i Lleó (PLATERCYL) com a instrument per afrontar situacions de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària en el seu àmbit competencial.
• Les Administracions locals (ajuntaments) han d'elaborar i aprovar els seus plans territorials municipals, conforme a la normativa estatal i autonòmica.
• Es preveuen plans especials (per exemple, davant incendis forestals) i altres instruments (autoprotecció, protocols, etc.). En matèria d'incendis, el Decret-llei 2/2023 de Mesures Urgents sobre Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals es recolza en el Pla INFOCAL i la normativa de muntanyes ([enllaç]).

Autoritats competents

A partir de la Llei 4/2007 i el seu desenvolupament:

• Nivell autonòmic: la Junta (conselleria competent en protecció ciutadana) dirigeix el PLATERCYL; el director del pla territorial pot activar/desactivar el pla i, a la pràctica, ordenar mesures com evacuacions o confinaments en coordinació amb altres autoritats.
• Nivell municipal: els alcaldes són autoritats competents en els seus plans territorials municipals i poden ordenar evacuacions o restriccions d'accés/circulació al seu terme, conforme a aquests plans i a la Llei 4/2007.
• Nivell provincial: les diputacions participen sobretot en mitjans i, en el pla sancionador, els seus presidents poden exercir potestat sancionadora en matèries de la seva competència, però les ordres operatives d'evacuació s'emmarquen normalment en els plans autonòmics o municipals.

La llei preveu que, un cop declarada una emergència o activat un pla de protecció civil, els ciutadans estan obligats a complir les ordres i instruccions de les autoritats competents; no fer-ho pot constituir infracció greu o molt greu quan causi danys, segons el règim sancionador autonòmic.

Garanties, límits i pràctica recent

Pel que fa a garanties, es combinen la Llei 17/2015 i la Llei 4/2007:

• Les mesures han de respectar els principis de proporcionalitat, necessitat i mínima afectació als drets, i limitar-se al temps imprescindible.
• Si impliquen entrada en domicili i desallotjament, s'apliquen les exigències de la Llei Orgànica 4/2015.
• La requisa de béns i l'ocupació transitòria generen dret a indemnització per danys, que es tramita conforme al règim de responsabilitat patrimonial.

A la pràctica, la Junta ha formalitzat evacuacions mitjançant ordres sectorials, com l'Ordre MAV/945/2025 que publica el llistat de localitats evacuades pels incendis forestals de l'estiu de 2025 ([enllaç]), dictades en el marc de l'activació de plans com INFOCAL i PLATERCYL.

Quan una emergència supera les capacitats autonòmiques, la Llei 17/2015 preveu la declaració d'emergència d'interès nacional, que desplaça la direcció a l'Estat, sense perjudici que, en situacions extremes, puguin utilitzar-se els mecanismes constitucionals d'estats d'alarma o excepció regulats en la seva normativa orgànica específica (no detallada a les fonts aquí consultades).