Els Mossos d'Esquadra investiguen una convocatòria difosa a través de TikTok com a possible origen dels greus disturbis registrats aquest dissabte, 24 d'octubre, al centre de Barcelona, on una concentració d'al voltant de 600 joves va acabar en saquejos, incendis de mobiliari urbà i enfrontaments amb les forces de seguretat. La policia catalana apunta a diferents perfils vinculats a l'etiqueta "Blocus", que haurien promogut la mobilització a través de les xarxes socials abans de traslladar part de la coordinació a grups de Telegram i WhatsApp. El balanç provisional ascendeix a 128 persones detingudes, 72 d'elles menors d'edat, i 15 agents ferits, quatre d'ells de gravetat.
La comissària cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà, ha explicat aquest diumenge, en declaracions a Catalunya Ràdio, que el cos policial portava diversos dies seguint els moviments d'aquests perfils, tot i que la intensitat dels altercats va sorprendre els agents. Segons ha assenyalat, els investigadors treballen ara per determinar qui està darrere de les comptes que van difondre la convocatòria i si va existir una estructura organitzada per promoure els actes vandàlics. La principal hipòtesi policial apunta a un intent de reproduir a Barcelona els episodis de violència al carrer registrats durant les últimes setmanes a França.
De TikTok a Telegram i WhatsApp: així s'organitzà la convocatòria
Les primeres crides a participar en la concentració van començar a circular per TikTok almenys des del passat 20 d'octubre, mitjançant publicacions que utilitzaven el nom "Blocus Barcelona". Els missatges feien referència a mobilitzacions juvenils similars a les celebrades a França, on les protestes relacionades amb l'àmbit educatiu havien derivat en diferents episodis de violència.
Segons les informacions publicades per 3CatInfo i El País, alguns dels continguts difosos incloïen codis QR i enllaços que permetien accedir a grups privats de WhatsApp i Telegram. En aquests canals es van compartir instruccions sobre la vestimenta dels participants, la forma d'actuar durant la concentració i els objectes que havien de portar.
Encara que alguns missatges reclamaven que la protesta fos pacífica, altres animaven expressament a cometre actes vandàlics i saquejar establiments comercials. Els Mossos investiguen ara fins a quin punt aquestes comunicacions van influir en els incidents i qui van ser els seus principals impulsors.
La convocatòria s'havia presentat sota consignes relacionades amb l'educació i citava els participants a la plaça de Catalunya de Barcelona. No obstant això, la concentració va acabar convertint-se en una successió de destrosses i enfrontaments amb la policia.
"No va ser una manifestació com les que estem acostumats"
La comissària cap dels Mossos ha reconegut que el desenvolupament dels esdeveniments va resultar sorprenent per als propis agents. "És força inexplicable", ha afirmat Catà sobre la dinàmica dels disturbis, abans de subratllar que no es va tractar d'una concentració reivindicativa convencional.
La responsable policial ha explicat que els participants es dividien en petits grups que actuaven de forma dispersa, dificultant la intervenció de les unitats de seguretat. Segons la seva valoració, no eren col·lectius estructurats amb una reivindicació comuna, sinó joves que s'havien sumat a una convocatòria difosa per internet i que van acabar protagonitzant actes vandàlics.
En aquest sentit, els Mossos consideren que els disturbis buscaven imitar escenes de violència registrades recentment en diferents ciutats franceses. La policia catalana manté contactes amb altres cossos europeus per analitzar possibles similituds entre les convocatòries i determinar si hi ha alguna connexió entre els seus promotors.
Catà també ha aclarit que els detinguts resideixen a Catalunya, descartant que els altercats fossin protagonitzats per grups desplaçats des de França.
128 detinguts, 72 menors i 23 comerços vandalitzats
El darrer balanç comunicat pels Mossos d'Esquadra reflecteix la magnitud dels incidents. Un total de 128 persones van ser detingudes, de les quals 72 són menors d'edat, el que representa aproximadament el 56% dels arrestats. Entre ells hi ha adolescents de 14 anys, tot i que la majoria dels menors detinguts tenen entre 16 i 17.
Del conjunt d'arrestats, 122 són homes i sis dones. Segons la informació policial, únicament dos tenien antecedents per desordres públics.
Els disturbis també van deixar 15 policies ferits: 14 agents dels Mossos d'Esquadra i un de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Quatre dels agents afectats van patir lesions greus que els van obligar a causar baixa.
Els danys materials s'han estès per diferents carrers del centre de la ciutat, especialment als voltants de la plaça de Catalunya i les principals zones comercials. La policia ha comptabilitzat 23 establiments vandalitzats o saquejats, mentre que els bombers van haver de realitzar 33 intervencions relacionades amb incendis, principalment de contenidors i altres elements del mobiliari urbà.
Durant l'operatiu també es van decomissar armes blanques, esprais, passamuntanyes, material pirotècnic i pedres, entre altres objectes.
Els Mossos investiguen els promotors de "Blocus"
Una de les principals línies d'investigació se centra ara en identificar els responsables dels perfils de TikTok que van impulsar la concentració i reconstruir com es va estendre la convocatòria entre diferents grups de joves.
Els agents ja havien detectat moviments a les xarxes socials durant els dies previs i havien preparat un dispositiu de vigilància. No obstant això, segons fonts policials citades per El País, la previsió inicial era que participessin unes 300 persones i es produïssin incidents de menor intensitat, un escenari que va quedar àmpliament superat.
L'investigació també haurà d'aclarir si els actes vandàlics van respondre a una planificació comuna o si diferents persones van aprofitar la concentració per cometre delictes de manera independent. Per el moment, els Mossos no han acreditat l'existència d'una organització criminal darrere dels disturbis, tot i que continuen examinant l'activitat dels perfils i grups de missatgeria implicats.
Els incidents han provocat a més una resposta institucional. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que l'Ajuntament es personarà en els procediments judicials que s'obrin pels destrosses, mentre que la Generalitat ha insistit en la necessitat de diferenciar el dret legítim de manifestació dels actes delictius.
La policia catalana manté oberta la investigació davant la possibilitat que es promoguin noves convocatòries similars. L'objectiu immediat és identificar els seus impulsors i aclarir com una mobilització difosa a TikTok va acabar desencadenant una de les jornades de disturbis més greus registrades recentment al centre de Barcelona.