Preu de la llum avui, dissabte 24 d'octubre: puja un 24,62%, però deixa cinc hores a prop de zero

Per modificar les regles del mercat majorista elèctric fixades per llei, la via normal seria aprovar una llei ordinària a les Corts Generals; si existeix una necessitat extraordinària i urgent, podria utilitzar-se un reial decret-llei subjecte a control del Congrés. Tanmateix, no tot canvi requereix tramitació parlamentària: els ajustos reglamentaris o tècnics poden correspondre al Govern o a la CNMC. En qualsevol cas, Espanya ha de respectar el marc europeu.

1. Delimitar quina norma s'ha de modificar

El punt de partida és la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, juntament amb les seves disposicions de desenvolupament. Les metodologies de funcionament del mercat també es regulen a la Circular 3/2019 de la CNMC. Per tant, canviar una obligació legal exigeix una norma amb rang de llei; modificar regles operatives dins de les competències i habilitacions existents es pot fer sense votació parlamentària. Un reglament no pot contradir una llei.

2. Tramitar una llei ordinària

La regulació elèctrica no exigeix, per regla general, llei orgànica. La iniciativa podria procedir del Govern mitjançant un projecte de llei, o de subjectes legitimats mitjançant una proposició de llei. El recorregut, conforme als articles 109 a 127 del Reglament del Congrés, seria:

• Presentació i publicació. El Govern remetrà el projecte amb exposició de motius i antecedents, després de la seva preparació i aprovació governamental. Els projectes no requereixen presa en consideració; les proposicions parlamentàries sí necessiten, normalment, aquesta votació inicial per començar la seva tramitació.
• Esmenes. S'obre un termini ordinari de quinze dies hàbils, susceptible d'ampliació. Es poden proposar canvis a l'articulat i, quan correspongui, esmenes a la totalitat per retornar el projecte o substituir-lo per un altre text.
• Ponència i comissió. La ponència elabora un informe i la comissió competent debatrà l'articulat i aprovarà un dictamen.
• Aprovació al Congrés. Pot produir-se en comissió amb competència legislativa plena o al Ple, si aquest assumeix la decisió final. Regula, en general, la majoria simple: més vots favorables que contraris.

Les esmenes que augmentin crèdits o redueixin ingressos pressupostaris requereixen la conformitat del Govern en els termes reglamentaris.

3. Intervenció del Senat i aprovació definitiva

Aprovat el text pel Congrés, passa al Senat, que pot acceptar-lo, esmenar-lo o vetar-lo. Les esmenes tornen al Congrés i s'incorporen si obtenen majoria simple. El Congrés pot aixecar un veto per majoria absoluta o, transcorreguts dos mesos des de la seva interposició, per majoria simple. Després tenen lloc la sanció, promulgació i publicació al BOE.

Per accelerar la reforma, es pot acordar la urgència, que redueix els terminis ordinaris del Congrés a la meitat, o la lectura única quan la naturalesa o simplicitat del text ho permetin.

4. Alternativa urgent: reial decret-llei

El Govern podria aprovar-lo justificat per la necessitat extraordinària i urgent i respectant els límits de l'article 86 de la Constitució. El Congrés ha de decidir sobre la seva convalidació o derogació dins dels trenta dies següents a la seva promulgació. Aquesta votació afecta el conjunt: no permet introduir esmenes, i el Senat no intervé.

Després de convalidar-lo, es pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei urgent, ara amb esmenes i intervenció del Senat. Si el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat, correspon a la Diputació Permanent exercir les funcions constitucionals de convalidació.

5. El límit europeu

Una reforma espanyola ha de respectar el Reglament europeu de disseny elèctric, directament aplicable. La Directiva 2024/1711 requereix incorporació nacional, però no crea un procediment parlamentari especial: si exigeix canviar lleis, s'utilitza algun dels canals anteriors.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) no fixa un preu únic de l'electricitat ni decideix directament tota la factura. Sí que estableix determinats components regulats i desenvolupa les regles del subministrament a preu regulat. Les seves competències s'han de distingir de les del Govern, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i les comercialitzadores.

1. Aprovar els càrrecs del sistema elèctric

Aquesta és la seva competència més directa sobre la factura. L'article 16 de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric disposa que el Ministeri aprovarà els càrrecs mitjançant ordre ministerial, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.

Els càrrecs financen costos diferents del transport i la distribució: entre ells, el suport a determinades instal·lacions renovables, part dels extracosts de producció en territoris no peninsulars i obligacions financeres del sistema. La metodologia correspon al Govern, previ informe de la CNMC, i està desenvolupada pel Reial Decret 148/2021.

Com a regla general, els càrrecs s'estableixen anualment, encara que poden revisar-se quan canviïn de forma rellevant els costos o paràmetres utilitzats. Per tant, el Ministeri pot modificar aquesta part de la factura, però ha d'aplicar la metodologia i els requisits legals, no decidir-la discrecionalment.

2. Desenvolupar el preu regulat: PVPC

L'article 17 de la mateixa llei diferencia dues funcions: el Govern estableix la metodologia del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) i de les tarifes d'últim recurs; el Ministeri dicta les disposicions necessàries per establir-los, també previ acord de la Comissió Delegada.

El PVPC és el preu màxim que les comercialitzadores de referència poden cobrar als consumidors que compleixin els requisits. Incorpora el cost de producció d'electricitat, els peatges, els càrrecs i els costos de comercialització; després s'apliquen els impostos corresponents.

Això no significa que el Ministeri triï diàriament una xifra per quilowatt hora. El cost energètic es calcula mitjançant referències de mercat. Segons explica el MITECO sobre el PVPC, la seva configuració combina referències del mercat diari i de mercats a termini per reduir l'exposició a la volatilitat immediata.

3. Respectar les competències de la CNMC

Els peatges remuneren l'ús de les xarxes de transport i distribució i no s'han de confondre amb els càrrecs. Després de la reforma del Reial Decret-llei 1/2019, correspon a la CNMC aprovar la seva metodologia i els seus valors, així com la retribució anual de les empreses de transport i distribució.

El Ministeri adopta orientacions de política energètica dins del marc legal, però no substitueix el regulador en aquestes decisions. La separació entre ambdós conceptes queda explicada a la Ordre TED/113/2024, que va aplicar aquest repartiment competencial a l'exercici 2024.

4. Altres funcions econòmiques i límits

L'article 14.11 de la Llei del Sector Elèctric atribueix al Ministeri la fixació anual de la retribució de l'operador del mercat i dels preus que aquest cobra als agents, amb les salvetats derivades del dret europeu. Són preus pels seus serveis, no el preu majorista de l'energia.

A més, l'article 2 del Reial Decret 503/2024 encomana a la Secretaria d'Estat d'Energia elaborar propostes i, quan correspongui legalment, aprovar tarifes, preus, càrrecs i retribucions, així com analitzar els mercats i regular i seguir les subhastes d'energia i capacitat.

En conclusió, el MITECO fixa càrrecs i desenvolupa preus regulats, però no determina unilateralment el preu majorista ni els contractes del mercat lliure. Aquests últims es pacten entre comercialitzadora i consumidor, mentre la CNMC exerceix les seves competències reguladores i de supervisió.

Una comercialitzadora elèctrica pot traslladar els preus majoristes a una tarifa variable si la indexació està pactada prèviament, el seu càlcul és transparent i el client coneix i accepta els seus riscos. La denominació «tarifa variable» no permet repercutir qualsevol cost ni modificar lliurement el contracte: cal distingir entre aplicar la fórmula acordada i canviar-ne les condicions.

1. Definir el preu abans de contractar

L'article 44 de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric exigeix condicions clares, informació actualitzada sobre preus i clàusules que expliquin quan poden revisar-se. L'article 60 del text refós de consum obliga a informar del preu total o, si no pot calcular-se anticipadament, de com es determina.

Per això, el contracte ha d'identificar l'índex majorista, la periodicitat de càlcul, el marge comercial i els altres components repercutibles —pèrdues, serveis d'ajust, peatges, càrrecs i impostos—, indicant-ne l'import o mètode de càlcul. Una referència genèrica a «preus de mercat» no substitueix una metodologia comprensible i verificable.

2. Informar dels riscos i obtenir consentiment

No tota tarifa variable és un contracte dinàmic: una pot revisar-se periòdicament i una altra reflectir les fluctuacions horàries del mercat. Cal explicar quina modalitat es contracta i amb quina freqüència canvia el preu.

Segons la aclaració de la CNMC sobre el Reial Decret 88/2026, les ofertes indexades al mercat diari horari requereixen informar clarament d'oportunitats, costos i riscos, facilitar una estimació orientativa de la factura mensual i obtenir el consentiment previ. Aquestes exigències també afecten ofertes que traslladen altres components majoristes, com les restriccions tècniques. La comercialitzadora ha de poder acreditar la informació facilitada i l'acceptació.

3. Diferenciar fluctuació i modificació contractual

Aplicar l'índex previst no equival a introduir un recàrrec nou. Si canvia el marge, la fórmula o els conceptes repercutits, existeix una modificació contractual que no pot presentar-se com una simple evolució del mercat.

L'article 44.1.e de la Llei del Sector Elèctric exigeix avisar de les modificacions i informar del dret a rescindir sense cost. També estableix un preavís mínim de un mes per a les revisions de preus derivades de les condicions previstes, amb comparació de preus i estimació comparativa del cost anual. Això no s'ha de confondre amb exigir un avís individual per a cada fluctuació horària inherent al producte contractat.

La disposició transitòria setena del Reial Decret 88/2026 estableix, mentre no es desenvolupi el seu contingut per ordre ministerial, comunicacions separades de les factures, amb dates d'enviament i aplicació, comparació abans/després i consum utilitzat per estimar el cost anual.

4. Facturar només el pactat

La factura ha d'aplicar la metodologia acceptada i permetre identificar energia, peatges, càrrecs i tributs. Els serveis addicionals s'han d'explicar separadament; els pagaments opcionals requereixen consentiment exprés. Les condicions han de respectar, a més, els controls de transparència i absència de clàusules abusives de la legislació de consum.

La CNMC recorda que els serveis d'ajust no són un component regulat que permeti augmentar unilateralment un preu fix. Tampoc no basta notificar la pujada i oferir la baixa per convertir-lo en variable, segons el seu criteri sobre preus fixos.

En definitiva, per justificar la repercussió cal acreditar la clàusula acceptada, la informació sobre riscos, el càlcul aplicat i, quan correspongui, la comunicació prèvia. Si es tracta del PVPC, regeix la seva metodologia específica del Reial Decret 216/2014, no una fórmula lliurement triada.