Saquejos i barricades al centre de Barcelona: els comerços baixen les persianes i els Mossos demanen evitar la zona

Per celebrar una manifestació a Barcelona no cal autorització prèvia: cal presentar una comunicació davant l'autoritat competent de la Generalitat, en l'àmbit del Departament d'Interior. La diferència és important: s'exerceix un dret fonamental, no es sol·licita un permís discrecional. L'Administració pot limitar-lo o prohibir-lo només amb justificació suficient i respectant la proporcionalitat.

1. Marc jurídic i autoritat competent

L'article 21 de la Constitució reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a les manifestacions i reunions en llocs de trànsit públic exigeix comunicació prèvia. El procediment es desenvolupa principalment en la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, especialment els seus articles 8 a 11.

A Barcelona, la comunicació s'ha d'adreçar a l'autoritat governativa competent d'Interior de la Generalitat. La jurisprudència constitucional documenta aquesta competència autonòmica en la STC 170/2008. No s'ha de confondre aquest tràmit amb les gestions municipals sobre elements accessoris, trànsit o instal·lacions.

2. Terminis per presentar la comunicació

• Procediment ordinari: presentació per escrit amb una antelació mínima de deu dies naturals i màxima de trenta respecte a la celebració.
• Convocatòria urgent: pot comunicar-se amb almenys vint-i-quatre hores quan hi hagi causes extraordinàries i greus que justifiquin l'urgència. Han d'explicar-se expressament; no n'hi ha prou amb presentar tard una convocatòria ordinària.

La comunicació correspon als organitzadors o promotors. Si convoca una persona jurídica, ha d'actuar el seu representant. És recomanable conservar el justificant de presentació i facilitar un contacte operatiu per atendre aclariments i coordinar el desenvolupament.

3. Informació que cal preparar

L'escrit ha d'identificar clarament qui organitza la manifestació i com es desenvoluparà. Convé estructurar-lo amb aquests continguts:

• Identificació dels organitzadors i, quan correspongui, del seu representant, amb domicili i dades de contacte.
• Finalitat o motiu de la convocatòria.
• Data, hora d'inici, durada prevista i llocs de concentració i finalització.
• Itinerari concret pels carrers de Barcelona, descrit sense ambigüitats.
• Mesures de seguretat previstes per l'organització i aquelles la adopció de les quals es sol·licita a l'autoritat.
• Justificació de les circumstàncies extraordinàries i greus, si s'utilitza el termini urgent.

Els organitzadors són responsables del bon ordre i han d'adoptar mesures per afavorir un desenvolupament pacífic. La STC 61/2023 recorda aquesta obligació i la de comunicar les mesures de seguretat.

4. Actuació d'Interior i coordinació municipal

Interior pot examinar les condicions comunicades i valorar les necessitats de seguretat. Si aprecia raons fonamentades d'alteració de l'ordre públic amb perill per a persones o béns, pot prohibir la convocatòria o proposar canvis de data, lloc, durada o itinerari. La decisió ha d'estar motivada i ser proporcionada.

Les molèsties ordinàries o l'afectació al trànsit no justifiquen per si soles una prohibició: així ho explica la STC 24/2015. Si es preveuen escenaris, instal·lacions o altres ocupacions accessòries, cal comprovar separadament els tràmits municipals aplicables; aquests no substitueixen la comunicació a Interior.

5. Reacció davant d'una prohibició

Si els organitzadors discrepen d'una prohibició o modificació, poden acudir al procediment judicial especial de protecció del dret de reunió, regulat en l'article 122 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa. El termini per recórrer és de quaranta-vuit hores des de la notificació. En els casos de Barcelona examinats pel Tribunal Constitucional va intervenir la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya té tres funcions centrals segons l'article 67.1 de l'Estatut d'Autonomia: ostentar la més alta representació de la Generalitat, dirigir l'acció del Govern i exercir la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. Aquestes funcions es completen amb atribucions sobre promulgació de normes, relacions amb el Parlament, convocatòria electoral i nomenaments institucionals.

1. Representació institucional i de l'Estat

Com a màxima representació de la Generalitat, ocupa una posició preeminent en les precedències i el protocol a Catalunya, conforme a l'article 67.5. La seva condició de representant ordinari de l'Estat comporta les següents funcions, enumerades en l'article 67.6:

• Promulgar, en nom del Rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya, i ordenar-ne la publicació.
• Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya.
• Sol·licitar col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.
• Exercir les altres funcions que determinin les lleis.

2. Direcció del Govern

El president dirigeix l'acció del Govern i en forma part. Convé distingir la seva funció de direcció de les atribucions de l'Executiu com a òrgan col·legiat: l'article 68 atribueix al Govern la direcció de l'acció política i de l'Administració, la funció executiva i la potestat reglamentària.

L'article 67.8 reconeix com a atribucions presidencials el nomenament i el cessament dels consellers i el plantejament d'una qüestió de confiança, mitjançant la qual sotmet al Parlament la continuïtat del seu suport polític. Si no ha nomenat un conseller primer, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, segons l'article 67.9.

3. Promulgació de les lleis

L'article 65 concreta que el president promulga les lleis catalanes en nom del Rei i ordena la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dins dels quinze dies següents a la seva aprovació, així com al Butlletí Oficial de l'Estat. Per a la seva entrada en vigor, regeix la data de publicació en el diari oficial català. Aquesta intervenció no equival a aprovar les lleis: la funció legislativa correspon al Parlament.

4. Dissolució del Parlament i eleccions

Segons l'article 75, pot dissoldre anticipadament el Parlament, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat. No pot fer-ho mentre es tramiti una moció de censura ni abans de transcórrer un any des de l'anterior dissolució per aquest procediment. El decret ha de convocar eleccions, que se celebraran entre quaranta i seixanta dies després de la seva publicació.

A més, si cap candidat obté la investidura en els dos mesos posteriors a la primera votació, el Parlament queda dissolt automàticament. El president en funcions ha de convocar eleccions immediatament, també per celebrar-se entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria (article 67.3).

5. Nomenaments, control i substitució

L'article 77.1 li atribueix el nomenament dels membres del Consell de Garanties Estatutàries: dos terços a proposta del Parlament i un terç a proposta del Govern. No es tracta, per tant, d'una selecció presidencial lliure.

El president és elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel Rei (article 67). Respon políticament davant la Cambra, juntament amb els consellers, i delegar funcions no elimina aquesta responsabilitat (article 74). Qui el suplixi no pot plantejar una qüestió de confiança, designar o cessar consellers ni dissoldre anticipadament el Parlament (article 67.8).

Font: Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol.

Abans de ser president de la Generalitat a l'agost de 2024, Salvador Illa va acumular una trajectòria de més de tres dècades que va combinar política municipal, gestió administrativa, direcció empresarial i responsabilitats en el PSC. La seva major projecció pública va arribar com a ministre de Sanitat durant la pandèmia, però anteriorment havia ocupat càrrecs a La Roca del Vallès, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Formació i experiència professional

Nascut a La Roca del Vallès el 5 de maig de 1966, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona i va completar un màster en Economia i Direcció d'Empreses a l'IESE, de la Universitat de Navarra. Aquesta combinació d'humanitats i formació empresarial va precedir les seves responsabilitats de gestió. La seva formació figura a la biografia de Moncloa.

Fora de l'Administració, va treballar a l'àrea comercial d'una empresa de plàstics de Cardedeu, vinculada a productes per a la construcció. També va ser professor associat a Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, i va tenir un breu pas com a director general de la productora audiovisual Cromosoma, entre les seves etapes a la Generalitat i Barcelona. Aquestes experiències apareixen recollides en perfils de Infobae, La Vanguardia i El Español.

Els inicis municipals i la gestió pública

La seva carrera institucional va començar el 1987, com a regidor de La Roca del Vallès. El 1995 es va afiliar al PSC i va assumir l'alcaldia després de la mort de Romà Planas. La seva etapa com a alcalde es va desenvolupar entre 1995 i 2005, en dos períodes, per la qual cosa no s'ha d'entendre com un mandat ininterromput. Va ser la seva primera experiència al capdavant d'una Administració, segons els perfils de El Periódico i Crónica Global.

Entre 2005 i 2009 va ser director general de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat. Posteriorment va desenvolupar aquestes responsabilitats a Barcelona, recollides a la seva biografia parlamentària:

• 2010-2011: director de l'àrea de Gestió Econòmica de l'Ajuntament.
• 2011-2016: coordinador del Grup Municipal Socialista.
• 2014-2016: cap de gabinet de Jaume Collboni.
• 2016-2017: gerent de l'àrea d'Empresa, Cultura i Innovació.

Ascens al PSC i Ministeri de Sanitat

El 2016 va assumir la Secretaria d'Organització del PSC, treballant juntament amb Miquel Iceta en la direcció interna del partit. La seva trajectòria fins aleshores estava més vinculada a l'organització i la gestió que a l'exposició parlamentària. El País descriu aquesta etapa com un antecedent fonamental del seu salt a la política estatal.

Al gener de 2020 va ser nomenat ministre de Sanitat del Govern de Pedro Sánchez. Hi va romandre fins al gener de 2021 i el seu mandat va estar dominat per la COVID-19: coordinació amb les comunitats autònomes, resposta a l'emergència sanitària i preparació de l'inici de la vacunació. No procedia d'una carrera mèdica, sinó de la gestió pública. Va deixar el ministeri per encapçalar la candidatura socialista a Catalunya, com recull ConSalud.

L'etapa immediatament anterior a la presidència

Després de les eleccions de febrer de 2021 va ser diputat, president del grup Socialistes i Units per Avançar i cap de l'oposició. El 18 de desembre de 2021 va passar a ser primer secretari del PSC. Al maig de 2024 va tornar a encapçalar la seva candidatura, que va obtenir 42 escons. Va arribar així a la presidència amb experiència local, autonòmica i estatal, a més de direcció partidària i activitat privada, segons la biografia de la Generalitat.