La pesta porcina africana deixa pèrdues milionàries a Espanya tot i no haver arribat a les granges

Un any després de detectar-se els primers casos en senglars a Catalunya, el sector porcí afronta restriccions comercials, una caiguda de les exportacions i milers de treballadors afectats per ERTE. Les pèrdues estimades pels ramaders i la indústria superen els 1.000 milions d’euros.

fotonoticia 20260806133905 1920

fotonoticia 20260806133905 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 22 de noviembre de 2026 · 20 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,3 %
  • Vox18,7 %
  • Frente Amplio6,0 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La pesta porcina africana (PPA) ha provocat una important crisi econòmica en el sector porcí espanyol des que es van detectar els primers casos en senglars a Catalunya, a finals de novembre de 2025. Tot i que el virus no ha arribat a les explotacions ramaderes, les restriccions comercials i l’impacte sobre els preus han estès les seves conseqüències a productors i indústries càrnies de tot el país.

Un any després de l’aparició del brot, el sector continua sense recuperar la normalitat. Les exportacions han retrocedit, els ramaders han hagut d’afrontar preus per sota dels costos de producció i diverses empreses han recorregut a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) per ajustar la seva activitat.

Quants diners ha perdut el sector porcí per la pesta?

Les estimacions econòmiques reflecteixen l’abast de la crisi. El sector ramader calcula que les pèrdues acumulades arribaven als 820 milions d’euros fins a l’octubre de 2026 i preveu que la xifra arribi a 1.000 milions al tancament de l’any, segons dades de l’Asociación Nacional de Productores de Ganado Porcino (Anprogapor).

L’impacte també s’ha traslladat a les cotitzacions. La llotja de Mercolleida, un dels principals referents per fixar el preu del porc a Espanya, va passar de registrar 1,30 euros per quilo d’animal viu abans de l’aparició del brot a 1,10 euros al novembre de 2026.

Aquesta evolució ha reduït els marges dels ramaders. Segons els càlculs d’Anprogapor, el sector ha passat d’obtenir uns 22 euros de benefici per animal entre 2023 i 2025 a perdre al voltant de 18 euros per porc.

Per la seva banda, Unió de Pagesos va estimar l’agost que les pèrdues acumulades a Espanya ascendien a 1.172 milions d’euros, dels quals uns 338 milions corresponien a Catalunya. Es tracta d’una estimació elaborada per l’organització agrària a partir de l’evolució dels preus i dels costos de producció.

Les exportacions de carn de porc, un altre dels sectors més afectats

La pèrdua de l’estatus d’Espanya com a país lliure de pesta porcina africana ha complicat les operacions comercials amb tercers països. Alguns mercats han tancat les seves portes als productes porcí espanyols, mentre que d’altres han acceptat aplicar el principi de regionalització, que permet limitar les restriccions a les zones afectades.

La Xina i les Filipines han acceptat aquesta fórmula, de manera que les prohibicions es limiten als escorxadors de Barcelona. El Japó i Mèxic, en canvi, mantenen restriccions que afecten les exportacions espanyoles.

Segons la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies, les exportacions han caigut entre un 30% i un 35% a Barcelona i al voltant d’un 15% a la resta d’Espanya.

A Catalunya, el valor de les vendes a l’exterior de carn de porc va descendir en 673 milions d’euros entre el gener i l’agost de 2026 respecte al mateix període de l’any anterior. Les exportacions van passar de 2.925 a 2.252 milions d’euros, un retrocés del 23%, segons l’Observatori del Porcí de la Generalitat.

La caiguda també s’ha notat en el volum de mercaderia exportada, que va passar de 952.000 a 859.000 tones durant aquests vuit mesos. El descens va ser especialment acusat en alguns mercats asiàtics, com el Japó, les Filipines i la Xina.

No obstant això, les fonts del Departament d’Agricultura de la Generalitat adverteixen que la reducció de les vendes internacionals no es pot atribuir exclusivament a la pesta porcina. També hi influeix la menor demanda d’alguns països importadors i la competència d’altres productors internacionals.

Més de 2.400 treballadors afectats per ERTE

La crisi també ha tingut conseqüències sobre l’ocupació. Els sindicats calculen que 2.473 treballadors d’una desena d’empreses estan afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) relacionats amb la pesta porcina africana.

Un dels casos més destacats és el d’un escorxador de Vall Companys, un dels principals grups del sector, que l’expedient va afectar 450 treballadors l’octubre.

Segons el Departament d’Empresa de la Generalitat, més de la meitat de les persones incloses en aquests procediments mantenen la seva activitat amb una reducció de jornada. Els representants sindicals, però, han expressat la seva preocupació per l’ús dels ERTE i reclamen que no s’utilitzin per ajustar les plantilles a les necessitats habituals de producció.

Es pot transmetre la pesta porcina africana a les persones?

La pesta porcina africana és una malaltia vírica que afecta els porcs domèstics i els senglars, però no es transmet a les persones. Tampoc suposa un risc per a la salut humana per consumir carn de porc.

La seva importància econòmica es deu a la seva elevada capacitat de propagació entre animals i a les conseqüències comercials que provoca la seva detecció. Quan un país perd l’estatus de territori lliure de la malaltia, les seves exportacions poden quedar sotmeses a restriccions i controls addicionals.

A Espanya, l’objectiu principal de les autoritats ha estat evitar que el virus arribi a les explotacions ramaderes. La Generalitat ha mantingut mesures de vigilància i control a l’entorn de Collserola, amb restriccions d’accés en 19 municipis i actuacions per reduir la població de senglars.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va xifrar en 100 milions d’euros la inversió de la Generalitat per contenir el brot i va destacar la captura de 15.000 senglars. Malgrat els esforços, un any després dels primers positius, l’origen de la malaltia continua sota investigació judicial.