Balears i la seva flota reclamen a Brussel·les quedar fora de la retallada de dies de pesca prevista per a 2027

El Govern balear i el sector pesquer exigeixen a Brussel·les mantenir els 143 dies de pesca i una gestió diferenciada per a les Illes Balears al Mediterrani.

fotonoticia 20261122125451 1920

fotonoticia 20261122125451 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 22 de noviembre de 2026 · 20 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,3 %
  • Vox18,7 %
  • Frente Amplio6,0 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Govern balear i el conjunt del sector pesquer de l’arxipèlag han sol·licitat formalment a la Comissió Europea que Balears quedi al marge de la nova rebaixa de dies de feina en el Mediterrani proposada per a 2027.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va mantenir una trobada amb els presidents d’OPMallorcamar, Pedro Mercant, i de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Domingo Bonnín, amb l’objectiu d’analitzar en detall l’última iniciativa comunitària.

A la reunió, totes les parts van coincidir que l’enfocament europeu resulta insuficient i van defensar que el model de gestió de la pesca ha de reconèixer el millor estat de les poblacions en aigües de Balears, així com les mesures de protecció que s’han anat aplicant en els últims anys.

En aquesta línia, van insistir que la flota balear no pot seguir sotmesa a limitacions derivades de la situació d’espècies en altres àrees del Mediterrani, segons ha explicat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural en una nota.

El projecte tècnic presentat pels serveis de la Comissió Europea el passat 20 de novembre preveu una retallada del 32% en els dies d’activitat de la pesca d’arrossegament respecte a 2026. Per al conjunt de la flota espanyola del Mediterrani occidental, fixa un esforç inicial de 54.127 dies, ampliable fins a un màxim de 73.391 dies si es posen en marxa mesures addicionals de conservació.

De manera orientativa, aquests càlculs suposarien passar dels 143 dies de pesca anuals de mitjana dels quals disposa actualment la flota a uns 97 dies, amb la possibilitat d’arribar aproximadament a 131 dies si s’apliquen les mesures compensatòries previstes. El document encara no concreta una distribució específica de dies de pesca per a Balears.

Simonet ha explicat que, tot i que la proposta parteix d’un escenari una mica menys dur que el que es va barallar inicialment l’any passat, continua situant-se molt lluny de les aspiracions i necessitats del sector. Per això, el Govern i els pescadors exigeixen mantenir, com a mínim, els 143 dies de pesca anuals de mitjana fixats per a 2026.

«No podem acceptar que la flota de Balears es vegi penalitzada per la situació de poblacions pesqueres d’altres zones del Mediterrani. Les nostres pesqueries presenten un millor estat i els pescadors han fet un esforç important per aplicar les mesures de conservació», ha subratllat el conseller.

Segons ha afegit, aquest esforç “ha de tenir un reconeixement i no es pot traduir en noves restriccions”. “Per això reclamem que es tingui en compte la realitat de la GSA 5 i que es mantinguin, com a mínim, els 143 dies de pesca anuals de mitjana que tenim actualment”, ha manifestat.

Reclam d’una gestió específica per a les Illes Balears

Un dels punts centrals analitzats a la reunió va ser el mètode que empra la Comissió Europea per fixar els dies de pesca autoritzats.

La proposta continua prenent com a referència la situació de l’espècie més vulnerable dins la zona de gestió, que en aquest cas és la cigala de la subzona geogràfica 6 (GSA 6), corresponent al litoral mediterrani del llevant peninsular.

Aquest enfocament condiciona el nombre de dies de pesca de tota la zona de gestió, on s’inclouen les Illes Balears, sense introduir una diferenciació territorial que reculli el millor estat de les poblacions a la GSA 5, que abasta l’arxipèlag balear.

La Conselleria i els representants del sector consideren que aquest sistema no reflecteix de manera adequada els resultats de les mesures de conservació aplicades a les Illes ni les diferències entre les diferents àrees del Mediterrani.

Per això, reclamen que la distribució dels dies de pesca es fonamenti en criteris científics ajustats a la situació real dels recursos de cada territori, atès que les avaluacions i les campanyes científiques es fan per regions diferenciades. En el cas de les Illes Balears, la cigala és una espècie amb captures limitades, concentrades en caladors i en èpoques molt concretes de l’any.

Durant la trobada també es va plantejar estudiar mesures de conservació específiques per a aquesta espècie, com possibles vedes temporals o restriccions espacials adaptades a les zones de captura, sempre amb la implicació directa del sector pesquer.

Simonet ha reiterat que l’insularitat i la gestió diferenciada de les pesqueries han de comptar amb un reconeixement real a la normativa comunitària.

“No es tracta de deixar d’aplicar mesures de conservació, sinó que aquestes mesures responguin a la situació de cada zona. Si els recursos pesquers de les Illes Balears es troben en un millor estat, aquesta realitat s’ha de reflectir en les possibilitats de pesca de la nostra flota”, ha subratllat.

Situació de la gamba roja i la llampuga

La reunió també va servir per repassar les possibilitats de pesca previstes per a dues espècies clau per al sector balear: la gamba roja i la llampuga.

En el cas de la gamba roja (Aristeus antennatus), el document manté per al 2027 el límit màxim de captures de 708,3 tones assignat a Espanya per a tota la zona de gestió que inclou les Illes Balears, el mar d’Alborán, el litoral mediterrani peninsular i el golf de Lleó, la mateixa xifra fixada per al 2026.

El Govern i el sector han mostrat la seva inquietud per la continuïtat de la doble limitació que pesa sobre aquesta pesquera, sotmesa tant a un màxim de captures com a una restricció dels dies d’activitat dels vaixells d’arrossegament. En aquest context, han reiterat la conveniència de revisar aquest model per ajustar-lo millor a la realitat de les flotes del Mediterrani.

Pel que fa a la llampuga, la proposta planteja una quota de 145,2 tones per a Espanya el 2027, dins d’un límit global de 2.078,5 tones per a tota la Unió Europea, fet que suposa un increment del 14,33% enfront del 2026 a nivell comunitari.

En aquest cas, sí que han valorat de manera positiva l’augment, que al seu judici permetria un major marge per a una pesquera de rellevància especial per a la flota artesanal balear, l’única que captura llampuga amb llampuguera.

Segons les dades de l’Irfap, el 2025 es van desembarcar 121,5 tones de llampuga a l’arxipèlag, una quantitat propera al límit disponible aquell any, tot i que sense arribar a esgotar-lo. L’increment previst per al 2027 podria facilitar el desenvolupament de la campanya sense les tensions derivades d’una quota tan ajustada a les captures habituals.

Propeta cita a Brussel·les amb el comissari

Simonet ha traslladat al sector la seva intenció d’acudir al proper Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, previst per al desembre a Brussel·les, en el qual es negociaran les possibilitats de pesca per al 2027.

Aprofitant aquest desplaçament, mantindrà una nova reunió amb el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, amb la finalitat d’exposar-li directament les reivindicacions de les Illes Balears i remarcar la necessitat d’una gestió pesquera que tingui en compte les diferències entre territoris.

Fa anys que defensem que la gestió pesquera ha de tenir en compte les particularitats de cada territori. L’insularitat, el millor estat de les nostres poblacions i les mesures de conservació aplicades pels pescadors de Balears no poden quedar al marge de les decisions europees. Continuarem reclamant que aquest esforç tingui un reconeixement efectiu i que la nostra flota pugui mantenir els dies de pesca necessaris per garantir la seva activitat», ha conclòs.