La Comissió Europea ha plantejat aquest divendres una reducció del 32% en els dies d’activitat de la flota espanyola d’arrossegament al Mediterrani occidental de cara a 2027. Això implicaria passar dels 143 dies autoritzats el 2024 a uns 97 per embarcació, tot i que el pla obre la porta a elevar aquest sostre fins a un màxim de 131 jornades si el sector aplica mesures addicionals de protecció per a les espècies més vulnerables.
Aquest plantejament serà la base de la negociació que mantindran els ministres de Pesca de la UE els propers 14 i 15 de desembre, i suposa una retallada de 46 dies respecte al 2026. Mitjançant el mecanisme de compensació, aquest ajust es podria limitar a dotze dies, però fins i tot així la flota espanyola comptaria amb menys temps de feina que en el present exercici.
En termes globals, l’Executiu comunitari proposa per a Espanya un total de 54.127 jornades de pesca per al conjunt de la seva flota d’arrossegament al Mediterrani, una xifra que podria ampliar-se fins a 73.391 si s’adopten mesures de conservació addicionals.
Brussel·les sosté que els sostres plantejats se sustenten en les recomanacions científiques més recents sobre l’estat de les poblacions de peixos. A més, assegura que tenen en compte tant les iniciatives posades en marxa pels pescadors en els darrers anys com la introducció prevista d’arts més selectives i noves zones de veda el 2027, amb la intenció d’aportar més “previsibilitat i estabilitat” al sector.
ESPANYA REBUTJA QUALSEVOL RETALLADA RESPECTE DELS 143 DIES ACTUALS
El Govern espanyol ha manifestat el seu malestar per una proposta que qualifica de “desconnectada de la realitat” i ha avisat que vetarà qualsevol pacte que no garanteixi el manteniment dels 143 dies de pesca autoritzats aquest any.
Fonts del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació consideren que l’enfoc de la Comissió no valora degudament els esforços assumits per la flota mediterrània des del 2020 per afavorir la recuperació dels caladors, i posen en dubte que existeixi un suport científic prou sòlid que avale una retallada d’aquesta envergadura.
En particular, el departament que encapçala Luis Planas entén que les avaluacions científiques no recullen de manera adequada els efectes positius de les mesures de conservació aplicades els darrers anys, entre elles el canvi de xarxes per altres de més selectives que permeten la fugida d’exemplars de menor mida.
Segons l’Executiu espanyol, el document comunitari tampoc no assegura l’equilibri entre la protecció dels ecosistemes marins i la sostenibilitat econòmica i social del teixit pesquer, objectiu central de la Política Pesquera Comuna. Per això, Espanya defensarà a la reunió del desembre el manteniment del nombre actual de dies de feina.
En aquest context, la Secretaria General de Pesca ha citat per a aquesta mateixa tarda representants del sector i de les comunitats autònomes amb la finalitat de detallar-los els detalls d’una iniciativa que el Ministeri qualifica de «insòlita».
BRUSSEL·LES ADVERTEIX D’UNA RECUPERACIÓ «INSUFICIENT» DE LES ESPÈCIES
D’altra banda, la Comissió alerta que la recuperació de les poblacions de peixos a l’oest del Mediterrani «continua essent insuficient» i que «la majoria de les poblacions demersals es troben sota una pressió considerable», atès que 13 de les 14 avaluades continuen explotant-se per sobre dels nivells sostenibles i set es mantenen per sota dels llindars de precaució.
No obstant això, l’Executiu comunitari admet una evolució positiva en un dels indicadors científics: cap de les poblacions analitzades se situa ja per sota del límit que comprometria la seva capacitat de reproducció, davant d’una que sí que es trobava en aquesta situació l’any anterior.
El paquet presentat per Brussel·les incorpora també mesures de gestió per als vaixells que faenen amb palangre i límits de captures per a les gambes d’aigües profundes, a més d’altres possibilitats de pesca acordades en el marc de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM).