CAPSA destinarà uns deu milions fins al 2030 per impulsar el relleu generacional en la ramaderia làctia

CAPSA llança "Territori Làctic" i mobilitzarà deu milions fins al 2030 per assegurar relleu ramader i ocupació en el medi rural asturià.

3 minuts

fotonoticia 20260806152001 1920

fotonoticia 20260806152001 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

El director d'inversió d'impacte i d'innovació oberta a Capsa Food (Grupo Central Lechera Asturiana), Rubén Hidalgo, ha donat a conèixer aquest dijous l'estratègia d'innovació social "Territori Làctic", desenvolupada a través de CAPSA IMPACT, amb la qual el grup làctic preveu mobilitzar al voltant de deu milions d'euros fins al 2030.

Hidalgo, en declaracions a Europa Press prèvies a la presentació oficial de l'estratègia al Museu Poble d'Astúries, en el marc de la 69 Fira Internacional de Mostres d'Astúries (Fidma), que té lloc al recinte firal gijonès "Luis Adaro", ha subratllat que es tracta d'un esforç addicional específicament orientat a afrontar el problema del relleu generacional en el sector làctic asturià.

Ha indicat que resoldre el denominat rellotge generacional es fonamenta en tres eixos: actuar, saber, voler i poder. En aquesta línia, ha detallat que es pretén facilitar que la gent pugui instal·lar-se en un poble, amb habitatge assequible, serveis de proximitat i, des de l'òptica financera, de serveis i assegurances, capacitat per assumir els costos que implica gestionar una ramaderia.

En l'àmbit del voler, ha remarcat que busquen posar en marxa projectes culturals que tornin a traslladar a la joventut la idea que treballar al camp és "meravellós", i que passa el mateix en el sector làctic, on és possible "guanyar-te molt bé la vida i tenir una bona qualitat de vida treballant al camp".

Respecte a la pata del saber, ha avançat que posaran en marxa una acció formativa estructurada en tres etapes. El primer any contemplarà quatre mesos d'especialització dirigits a tècnics de ramaderia.

Posteriorment, treballaran en una especialització ja oficial. Sobre aquest punt, ha assenyalat que, juntament amb el Servei Públic d'Ocupació, tractaran de dissenyar una carrera professional "solvent" perquè tant persones amb vincle familiar amb el sector com aquells que procedeixin de fora i vulguin incorporar-se a l'activitat làctica puguin fer-ho. Ha precisat que el seu objectiu és assolir deu participants en el primer any.

Aquesta formació s'integra en la Paraíso Natural Academy, una nova línia creada per donar resposta a l'escassetat de perfils qualificats, facilitar el relleu generacional i obrir oportunitats d'ocupació i arrelament a les comarques rurals.

Des de Central Lechera Asturiana s'ha assenyalat, mitjançant una nota de premsa, que el diagnòstic social territorialitzat posa de manifest una clara "paradoxa de l'arrelament".

Concretament, es destaca que les persones enquestades puntuen el territori amb un 6,2 sobre 7 com a lloc per viure, però la valoració baixa al 5,0 quan se'ls pregunta per les oportunitats d'ocupació. Es conclou que la bona qualitat de vida, per si sola, no és suficient per fixar població.

L'ocupació es situa com la prioritat principal per al 64 per cent de les persones consultades. No obstant això, el relat dominant no és tant que falti feina, sinó que hi ha llocs que no es cobreixen perquè les condicions d'accés, la qualificació requerida o el projecte de vida associat no resulten suficientment atractius.

El habitatge apareix com un altre coll d'ampolla estructural: el 43% l'identifica com a problema i el 56% com a prioritat. A la zona centre d'Astúries, aquesta percepció s'eleva al 57%, vinculada de forma especial a la pressió turística.

El envelliment, citat pel 48%, confirma que el relleu generacional és un dels grans reptes del territori làctic: garantir-lo exigeix millorar la rendibilitat de les explotacions, modernitzar el sector i construir un relat capaç de convertir l'ofici ramader en una opció professional atractiva per a les noves generacions.

L'estratègia presentada inclou, a més, la creació d'aliances amb ajuntaments, administracions, entitats finançadores, centres de coneixement i teixit associatiu.

El diagnòstic adverteix que, malgrat que la vida comunitària obté una puntuació de 5,8 sobre 7, el 76% percep poca o cap col·laboració entre els actors del territori. Reforçar aquesta coordinació es considera, per tant, una condició clau perquè les solucions puguin escalar i mantenir-se en el temps.

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?