Pujada salarial de funcionaris 2026: quant cobren i quan i què passarà el 2027 i 2028

L'acord plurianual d'increments retributius del sector públic amb horitzó 2025‑2028 s'està tramitant a les Corts Generals a través del Reial Decret‑llei 14/2025 i de la seva conversió en el Projecte de Llei 121/000081, sobre mesures urgents en matèria de retribucions en el sector públic. A dia d'avui, aquest projecte de llei està al Congrés dels Diputats, a la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, en fase d'esmenes a l'articulat, amb el termini de presentació ampliat fins al 2 de setembre de 2026. Per tant, l'acord ja té cobertura normativa vigent via decret‑llei i, en paral·lel, continua la seva tramitació parlamentària ordinària. No s'ha arribat encara a les fases de ponència, dictamen de comissió ni enviament al Senat.

Vincle entre l'acord plurianual i el Reial Decret‑llei 14/2025

El Govern i les organitzacions sindicals UGT i CSIF van signar el 27 de novembre de 2025 un acord que fixa un marc retributiu per al personal al servei de les Administracions Públiques i el seu sector públic institucional amb horitzó 2025‑2028. El preàmbul del projecte de llei assenyala que aquest Reial Decret‑llei 14/2025 és la norma necessària per executar aquest compromís, permetent els increments de 2025 i 2026 en un context de pròrroga dels Pressupostos Generals de l'Estat 2023.

El contingut normatiu del Reial Decret‑llei 14/2025, publicat al BOE com a Reial Decret‑llei 14/2025 després de la seva aprovació pel Consell de Ministres segons la referència del Consell de Ministres, concreta:

• Article 1 (2025): increment global màxim del 2,5 % sobre les retribucions a 31 de desembre de 2024.
• Article 2 (2026): increment global màxim de l'1,5 % sobre les retribucions a 31 de desembre de 2025, amb efectes econòmics des de l'1 de gener de 2026, i possibilitat d'un 0,5 % addicional consolidable si l'IPC de 2026 és igual o superior a l'1,5 %.
• Article 3: permet que els endarreriments de 2025 s'abonin al llarg de 2026‑2028 o al desembre de 2025.

En el propi text s'especifica que aquestes pujades s'inscriuen en el marc de l'acord 2025‑2028, encara que la regulació concreta es centra en els exercicis 2025 i 2026.

Estat parlamentari: Projecte de Llei 121/000081

Després de la seva aprovació, el Congrés va acordar la tramitació del Reial Decret‑llei com a projecte de llei, donant lloc al Projecte de Llei pel qual s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic (121/000081). La fitxa oficial de la iniciativa al Congrés indica que:

• La Mesa del Congrés va remetre el projecte a la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, amb competència legislativa plena, i va ordenar la seva publicació, segons el Butlletí del Congrés.
• Es va obrir un primer termini de vuit dies hàbils per a la presentació d'esmenes.
• Posteriorment, aquest termini d'esmenes s'ha anat ampliant, figurant actualment ampliat fins al 2 de setembre de 2026, segons l'última referència disponible al Butlletí de la Cambra i a la fitxa de la iniciativa a la web del Congrés (detall de la iniciativa).

En termes estrictament parlamentaris, això significa que el projecte està encara en la fase inicial de la seva tramitació al Congrés:

• No s'ha tancat el termini d'esmenes.
• No s'ha constituït encara la ponència ni s'ha debatut un informe de ponència.
• No existeix encara dictamen de comissió ni s'ha remès text al Senat.

Abast material respecte a 2026‑2028

L'acord polític amb sindicats fixa un horitzó 2025‑2028, però les fonts parlamentàries mostren que el nucli normatiu en tramitació cobreix, de moment, els increments de 2025 i 2026. Per a 2026, el límit bàsic estatal (1,5 % més un possible 0,5 % addicional) ja està sent utilitzat com a referència per diverses comunitats autònomes en la seva pròpia normativa retributiva, citant de forma expressa el Reial Decret‑llei 14/2025.

Per exemple, l'Acord del Consell de Govern del Principat d'Astúries, el DOGC sobre taules salarials 2026 del personal laboral de la Generalitat o l'acord del Consell valencià sobre actualització de taules retributives remeten expressament al Reial Decret‑llei 14/2025 i a la pujada de l'1,5 % el 2026. Altres acords autonòmics sobre retribucions (Aragó: Decret‑llei 1/2026; Castella i Lleó: Decret‑llei 3/2025 i la seva correcció i convalidació; Balears: pujada de l'1,5 % i Decret‑llei 1/2026, etc.) s'emmarquen igualment en aquest sostre bàsic estatal.

En paral·lel, altres normes estatals i acords completen el marc retributiu i social en vigor, encara que no formin part del mateix expedient parlamentari: el Reial Decret‑llei 4/2024 i el seu desenvolupament a través del RDL 4/2024 i la seva publicació al BOE ([enllaç]), l'acord del 0,5 % addicional aprovat pel Consell de Ministres el 2025 i publicat mitjançant la Ordre PJC/681/2025, així com altres reials decrets‑llei de contingut social i de Seguretat Social (RDL 3/2026 publicat al BOE, o el RDL 16/2025, posteriorment rebutjat pel Congrés i publicat el seu rebuig al BOE).

Resum

En síntesi, l’“acord plurianual 2025‑2028” es reflecteix, a dia d’avui, en la normativa vigent del Reial Decret‑llei 14/2025, ja en vigor, i en la seva tramitació com a Projecte de Llei 121/000081, encara en fase d’esmenes al Congrés. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre una tramitació parlamentària específica separada per a les pujades de 2027‑2028: el seu tractament futur dependrà de noves decisions normatives o de l’eventual ampliació del marc legal existent.

Al marge d’aquesta qüestió concreta, altres disposicions sectorials i territorials (resolucions de la Direcció General de Treball: BOE-A-2026-15179 i BOE-A-2026-3792, ordres de tancament de l’exercici pressupostari: Ordre HAC/1375/2025, actualització de retribucions docents a Ceuta i Melilla mitjançant la Ordre EFD/581/2026, acords pressupostaris autonòmics com el de Canàries 2027‑2029, o l’acord asturià sobre retribucions publicat a Actualitat Astúries, entre altres) completen el mosaic de decisions que, a la pràctica, materialitzen els increments pactats en cada àmbit.

El Ministeri d'Hisenda (actualment també amb competències de Funció Pública) té un paper central en les pujades salarials dels empleats públics: fixa el marc econòmic i l'increment màxim a través dels Pressupostos Generals de l'Estat, lidera la proposta que es negocia amb els sindicats, articula jurídicament la pujada (via llei de pressupostos o reials decrets‑llei) i controla després que la massa salarial de tot el sector públic no superi els límits aprovats. Les altres Administracions (comunitats autònomes i entitats locals) només poden moure's dins d'aquest sostre. A més, Hisenda autoritza específicament la massa salarial del sector públic estatal institucional (societats, fundacions, consorcis) i condiciona l'inici de la negociació col·lectiva en aquests ens.

1. Marc jurídic bàsic

Diverses normes fixen la lògica competencial:

• Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015 (EBEP): estableix que les quantitats de les retribucions bàsiques, l'increment global de les retribucions complementàries i l'increment de la massa salarial del personal laboral han de reflectir-se cada any a la llei de Pressupostos; i que no es poden acordar increments que superin els límits fixats en aquesta llei.
• Lleis anuals de Pressupostos Generals de l'Estat, com la Llei 31/2022, de Pressupostos per a 2023 (PGE 2023): fixen el percentatge màxim de pujada retributiva per a tot el sector públic i les regles sobre massa salarial i autorització d'increments.
• Normes específiques d'increments retributius quan no hi ha Pressupostos nous, com el Reial Decret‑llei 24/2018 (RDL 24/2018) o el Reial Decret‑llei 2/2020 (RDL 2/2020), que permeten aplicar pujades sense llei de PGE vigent.
• Ordres de desenvolupament sobre massa salarial, com l'Ordre HAP/1057/2013 (Ordre HAP/1057/2013), que concreten el procediment d'autorització de la massa salarial en societats estatals, fundacions públiques i consorcis.

2. Fase de disseny i proposta de la pujada

En la pràctica, el Ministeri d'Hisenda exerceix les següents funcions en la fase de disseny:

• Defineix, en el context del quadre macroeconòmic i de les regles d'estabilitat, el límit global de despesa de personal i el percentatge màxim d'increment salarial anual que es proposarà.
• Integra aquest percentatge en el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que el Govern aprova i remet a les Corts. L'EBEP obliga que qualsevol increment de retribucions i de massa salarial es reflecteixi a la llei de pressupostos.
• Quan no hi ha nous Pressupostos (pròrroga), impulsa reials decrets‑llei de retribucions: tant el RDL 24/2018 com el RDL 2/2020 s'aproven “a proposta conjunta” de la ministra d'Hisenda i de la ministra responsable de Funció Pública, prèvia deliberació del Consell de Ministres.

3. Negociació amb els sindicats

La negociació de les pujades s'articula a la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques (regulada històricament per la Llei 9/1987 i avui integrada en el marc de l'EBEP). Competencialment:

• La part governamental l'encapçala el departament amb competències de Funció Pública, que actualment està integrat a Hisenda. Per tant, és Hisenda‑Funció Pública qui presenta la proposta salarial al conjunt de sindicats representatius.
• Aquesta proposta ja ve acotada pels límits fixats internament per Hisenda (sostenibilitat pressupostària i regles de despesa), de manera que la negociació pot modular l'estructura de les retribucions, però no superar el sostre global que després recolliran els Pressupostos o el reial decret‑llei.

4. Aprovació jurídic‑pressupostària

La decisió final de pujada salarial té sempre naturalesa normativa i competencialment s'articula així:

• Amb Pressupostos, l'increment s'aprova per llei de PGE. A la Llei 31/2022 (PGE 2023), el Títol III estableix un increment del 3,5 % el 2023 per a tot el personal al servei del sector públic, desglossat en un 2,5 % fix i dos possibles trams addicionals del 0,5 % vinculats a l'IPCA i al PIB.
• Sense Pressupostos nous, la pujada s'articula mitjançant reial decret‑llei de retribucions (per exemple, RDL 24/2018 i RDL 2/2020), sempre a proposta d'Hisenda i Funció Pública.
• En tots els casos, el percentatge aprovat té caràcter de límit bàsic per a totes les Administracions: cap pot acordar increments que globalment superin aquest topall de massa salarial, segons l'EBEP.

5. Execució i control de la massa salarial

Un cop aprovada la pujada, les competències d'Hisenda es concentren en l'execució i el control:

• A l'Administració General de l'Estat, Hisenda dicta instruccions d'aplicació (per exemple, resolucions de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses i de Funció Pública per pagar endarreriments o trams addicionals previstos a la PGE 2023) i ajusta els crèdits de personal.
• Per al sector públic estatal institucional (societats mercantils estatals, fundacions públiques i consorcis), la Llei 31/2022 i l'Ordre HAP/1057/2013 atribueixen al Ministeri d'Hisenda l'autorització de la massa salarial, amb un procediment detallat i amb informes preceptius i vinculants.
• La pròpia Llei 31/2022 estableix que la massa salarial de les entitats del sector públic estatal només pot créixer dins del límit de l'article 19, i que el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, a través de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses, emet un informe previ, preceptiu i vinculant sobre la massa salarial i l'acció social, requisit previ fins i tot per iniciar la negociació col·lectiva.
• A les comunitats autònomes i entitats locals, la capacitat de decidir pujades es limita pel sostre estatal: poden negociar estructures retributives pròpies, però sempre dins del percentatge màxim i els límits de massa salarial fixats pels Pressupostos de l'Estat i controlats per Hisenda via normativa bàsica.

L'actualització salarial dels empleats públics a Espanya es determina cada any, amb caràcter bàsic per a totes les Administracions, a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i es complementa amb el marc general de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i altres normes de funció pública i estabilitat pressupostària. En el moment actual, la referència central és la Llei 31/2022, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023, el seu article 19 fixa l'increment màxim anual i les regles sobre massa salarial a tot el sector públic. Aquesta llei s'ha desenvolupat mitjançant resolucions que han anat activant els increments variables del 0,5 % lligats a la inflació (IPCA) i al PIB. A més, en anys sense nous Pressupostos, s'han utilitzat reials decrets‑llei específics per autoritzar pujades retributives.

1. Marc bàsic de funció pública

El marc estructural de les retribucions i de la seva negociació es conté al Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015. Aquesta norma:

• Defineix les classes de retribucions (bàsiques i complementàries) de funcionaris i el seu règim general.
• Regula la negociació col·lectiva al sector públic (article 38), que és la base del II Acord Govern‑Sindicats, publicat per Resolució de 22 de març de 2018 (Resolució de 22 de març de 2018), que va servir de referència per a les pujades 2018‑2020.
• Actua com a norma bàsica, aplicable al personal funcionari i, amb matisos, al personal estatutari i laboral del conjunt del sector públic.

2. Pressupostos Generals de l'Estat: referència actual

La norma que fixa avui els límits i criteris d'increment és la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023. Al seu Títol III (“Dels gastos de personal”) s'estableix que:

• Per a 2023, les retribucions del personal al servei del sector públic s'incrementen fins a un 3,5 %, desglossat en un 2,5 % fix i dos possibles increments addicionals del 0,5 % cadascun.
• Un d'aquests 0,5 % està vinculat al comportament de l'IPCA i l'altre a l'evolució del PIB nominal, conforme al previst a l'article 19.Dos.2.
• S'estableix que la massa salarial del personal laboral del sector públic estatal “no podrà experimentar un creixement superior a l'establert a l'article 19.dos”, i es detalla el procediment de control, informes preceptius i autorització prèvia del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.

Aquestes previsions tenen caràcter bàsic i s'apliquen com a topall màxim a totes les Administracions (Estat, comunitats autònomes, entitats locals i sector públic institucional), que després concreten la pujada mitjançant acords i normes pròpies, però sense poder superar els límits fixats per la PGE.

3. Normes de desenvolupament recents de la pujada 2023‑2024

Les clàusules variables de la Llei 31/2022 s'han activat a través de resolucions publicades al BOE:

• Increment addicional 0,5 % lligat a l'IPCA: Acord del Consell de Ministres de 3 d'octubre de 2023, publicat per la Resolució de 4 d'octubre de 2023, que aprova aquest 0,5 % per a tot el personal al servei del sector públic.
• Instruccions per al pagament del 0,5 % IPCA al sector públic estatal: Resolució de 5 d'octubre de 2023, de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses.
• Increment addicional 0,5 % lligat al PIB: Acord del Consell de Ministres de 6 de febrer de 2024, publicat per la Resolució de 7 de febrer de 2024, que aprova aquest nou 0,5 % per al personal del sector públic.
• Instruccions per al pagament d'aquest 0,5 % PIB al personal del sector públic estatal: Resolució de 7 de febrer de 2024, que concreta terminis i procediments d'abonament.

En la pràctica, aquestes resolucions acaben de materialitzar l'esquema de pujades màximes que va dissenyar l'article 19 de la Llei 31/2022.

4. Reials decrets‑llei en absència de nous Pressupostos

Quan no hi ha nova Llei de PGE aprovada a l'inici de l'exercici, la regla general és la pròrroga dels Pressupostos anteriors. No obstant això, el Govern ha recorregut en diverses ocasions a reials decrets‑llei específics per fixar increments retributius del personal del sector públic:

• Reial Decret‑llei 24/2018, de 21 de desembre, de mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic, que va executar l'acord Govern‑sindicats per a 2019.
• Reial Decret‑llei 2/2020, de 21 de gener, que va aprovar l'increment retributiu general per a 2020 mentre no hi havia encara aprovats nous Pressupostos.

Aquests reials decrets‑llei prenen com a marc de referència els acords de diàleg social i el sostre de despesa, i reprodueixen la lògica de les PGE: fixen un percentatge màxim i estenen el seu caràcter bàsic a totes les Administracions i ens del sector públic.

5. Pressupostos anteriors com a referència recent

A títol de context, els Pressupostos precedents van seguir un esquema similar: la Llei 11/2020, de PGE per a 2021, preveia que “les retribucions del personal al servei del sector públic com la massa salarial del personal laboral experimentaran un creixement del 0,9 % respecte dels vigents a 31 de desembre de 2020”, i la Llei 6/2018, de PGE per a 2018, s'integrava en el cicle de pujades pactades en el II Acord Govern‑Sindicats. Tot i que ja no fixen l'increment vigent, il·lustren l'estructura estable: article específic de retribucions (habitualment el 18 o 19), topall a la massa salarial, control previ d'Hisenda i aplicació a tot el sector públic.