Les mariscadores de la Ria d’Arousa han reiterat la seva exigència de quedar exemptes de pagar les quotes de la Seguretat Social mentre durin les suspensions d’activitat i, a més, han reclamat «diàleg» a la Xunta en sentir-se «abandonades» per l’administració autonòmica.
Abans de mantenir aquest dimarts una trobada amb la líder de Podemos, Irene Montero, la coordinadora de Mulleres Salgadas, Sandra Amezaga, va explicar davant la premsa que «la majoria» de mariscadores ara mateix estan «aturades i abandonades» i que no veuen que es posin en marxa mesures específiques per donar suport a aquests aturs.
«L’atur és per causes de força major i hi ha moltes dones que no tenen dret a prestació per cessament o que se’ls està acabant, llavors estaran en una situació molt precària», ha lamentat, tot alertant de la vulnerabilitat econòmica que afronten nombroses treballadores del sector.
Amezaga ha insistit també en la necessitat que Mulleres Salgadas formi part de l’Observatorio da Muller do Rural e do Mar, retreient que ni la Consellería do Mar ni la de Política Social accedeixin a rebre-les tot i que elles mateixes van ser «les impulsores» d’aquest òrgan. «Ens sembla una anomalía democràtica molt greu», ha subratllat, reclamat igualment presència a Redemar i als òrgans oficials vinculats al marisqueig.
En la mateixa línia, la presidenta de Mulleres Salgadas, María Vales, ha centrat la seva intervenció en les suspensions d’activitat, subratllant que afronten «un problema» perquè, en quedar-se sense ingressos, «es treuen els Permex» en no poder compatibilitzar el marisqueig amb una altra ocupació «on guanyes més que el marisqueig a peu». Així, ha explicat que si el marisqueig a peu «és zero, amb un euro ja t’en treuen el Permex».
Per la seva banda, la presidenta de les mariscadores de Carril, María Porto, ha alertat de la «sangria» de professionals a la zona. Segons ha detallat, fa set anys hi havia 99 persones treballant i ara només en romanen 49. «No només es perden els llocs de marisqueig a peu, sinó tot el que està relacionat amb el nostre mode de vida», ha relatat, tot al·ludint a l’impacte social i econòmic a la comunitat.
En aquest context, ha criticat que des de la Consellería se’ls proposi que es puguin «dedicar al turisme mariner», a la qual cosa ha replicat: «Jo no em plantejaria fer turisme mariner sense mariscadores».
Porto també ha denunciat l’absència d’interlocució amb la Consellería do Mar, ja que, segons ha explicat, les mariscadores han sol·licitat reunions i no han estat rebudes amb l’argument que ja “representen les federacions”. “No ens sentim representades perquè les federacions no ens han preguntat en cap moment quins són els nostres problemes”, ha censurat.
PATRÓ MAJOR RAXÓ
D’altra banda, Sandra Amezaga s’ha referit a la denúncia pels insults del patró major de Raxó (Poio) a una mariscadora, considerant que “no és un fet aïllat”, sinó que “passa en més confraries”.
Per a la coordinadora de Mulleres Salgadas, els àudios del patró major són “d’una violència tremenda” i confien que la Consellería do Mar “s’hi pronunciï” aquest dimecres al Parlament.
“Això és especialment greu perquè en uns mesos hi ha les eleccions i estem veient que a Galícia les dones no són als òrgans de direcció del mar. Hi ha 63 confraries i tres patrons majors. No hi ha una única causa, però s’ha d’estudiar”, ha sostingut, tot reclamant una anàlisi profunda sobre la poca presència femenina als llocs de comandament del sector.