Preu de la llum avui, dilluns 2 de novembre: sis hores en negatiu i el tram més car arriba a les 18:00

La tarifa regulada registra preus negatius entre les 10:00 i les 16:00. L'hora més barata és de 10:00 a 11:00, a −0,01730 euros per quilowatt hora, mentre que de 18:00 a 19:00 el preu puja a 0,32855 euros

EuropaPress 4165629 lampara refleja importe factura dia precio luz marcado minimo primera vez

EuropaPress 4165629 lampara refleja importe factura dia precio luz marcado minimo primera vez

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 2 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP30,6 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • Podemos2,6 %
  • ERC2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El preu mitjà de la llum avui, dilluns 2 de novembre de 2026, és de 0,1874 euros per quilowatt hora (€/kWh) per als consumidors amb tarifa regulada o PVPC, abans d’impostos. Per a qui pugui triar quan posar la rentadora o el rentavaixelles, la diferència entre fer-ho a mig matí o en tornar de la feina ronda els 35 cèntims per cada quilowatt hora consumit.

A quina hora és més barat posar la rentadora avui

Les dues hores consecutives més barates van de 10:00 a 12:00. També hi ha marge per a qui prefereixi esperar a després de dinar: de 14:00 a 15:00 es registra el segon preu més baix del dia, −0,01546 €/kWh, i el tram de 15:00 a 16:00 continua en negatiu. Aquests preus corresponen a l’energia consumida; la factura inclou a més conceptes com la potència contractada i els impostos.

El salt arriba a partir de les 16:00. Durant la primera hora de la tarda fora del tram negatiu, la llum costa 0,09789 €/kWh. A les 17:00 ja arriba als 0,27012 €/kWh i entre les 18:00 i les 21:00 s’hi concentren les tres hores més cares. Si el consum és de 2 kWh, traslladar-lo de l’hora més cara a la més barata suposa una diferència d’uns 69 cèntims en el terme d’energia, abans d’impostos.

Preu de la llum per hores avui, 2 de novembre

La taula recull el preu de l’energia del PVPC sense impostos, en horari peninsular. Si tens contractada una tarifa de preu fix les 24 hores, aquests canvis horaris no modifiquen el preu per kWh pactat amb la teva companyia.

Preu de la llum per hores · Dilluns 2 de novembre de 2026
Hora peninsularPVPC (€/kWh)
00:00–01:000,26329
01:00–02:000,26157
02:00–03:000,25645
03:00–04:000,24959
04:00–05:000,25207
05:00–06:000,26084
06:00–07:000,27827
07:00–08:000,28792
08:00–09:000,24305
09:00–10:000,08342
10:00–11:00−0,01730 · Mínim
11:00–12:00−0,01498
12:00–13:00−0,01487
13:00–14:00−0,01509
14:00–15:00−0,01546
15:00–16:00−0,01445
16:00–17:000,09789
17:00–18:000,27012
18:00–19:000,32855 · Màxim
19:00–20:000,32649
20:00–21:000,32055
21:00–22:000,29628
22:00–23:000,26511
23:00–00:000,24804
Font: dades de Red Eléctrica (ESIOS) publicades per Vatio. Preus sense impostos.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins procediments parlamentaris regulen la fixació del PVPC i com s'actualitzen els seus criteris?

El Parlament estableix el marc legal del PVPC, però no vota els seus preus horaris ni cada actualització de la seva fórmula. La metodologia correspon al Govern i determinats ajustos poden aprovar-se mitjançant ordre ministerial. Per tant, cal distingir entre reformar la llei, modificar el reglament i aplicar diàriament els criteris ja aprovats.

1. Què decideix el Parlament

El fonament és l'article 17 de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric. Defineix el PVPC com el preu màxim que poden cobrar les comercialitzadores de referència als consumidors que compleixin els requisits i estableix els seus components: producció d'electricitat, peatges d'accés, càrrecs i costos de comercialització. Els impostos s'apliquen sobre aquest preu.

La separació de competències és expressa: l'article 17.4 disposa que «El Govern establirà la metodologia de càlcul». Afegeix que les disposicions necessàries per establir aquests preus es dictaran per ordre ministerial, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.

Per canviar el fixat per la llei es necessita una norma amb rang de llei. Les Corts poden reformar aquest marc mitjançant el procediment legislatiu; un exemple és la Llei 3/2014, la disposició final onzena de la qual va modificar l'article 17.2.a), relatiu al cost de producció. Aquesta intervenció legislativa no equival a aprovar cada preu resultant.

També existeix el precedent del Reial Decret-llei 17/2013, que va determinar el preu de referència per al primer trimestre de 2014. El Congrés el va convalidar —és a dir, va acordar mantenir la seva vigència— el 21 de gener de 2014, segons l'acord publicat. Va ser una intervenció excepcional, no el mecanisme ordinari d'actualització.

2. Com es modifiquen els criteris

El desenvolupament principal és el Reial Decret 216/2014. La seva metodologia va ser reformada pel Reial Decret 446/2023 per incorporar referències de mercats a termini i reduir l'exposició a les oscil·lacions del mercat diari. La nova fórmula va començar a aplicar-se l'1 de gener de 2024.

  • Reforma reglamentària: el Govern pot modificar la metodologia mitjançant reial decret dins del marc legal, sense necessitat d'una votació parlamentària per a cada canvi.
  • Ajustos habilitats: la reforma de 2023 preveu modificar mitjançant ordre ministerial, previ acord de la Comissió Delegada, el pes i repartiment dels productes a termini. No és una autorització per alterar qualsevol element de la llei.
  • Desenvolupament tècnic: la Resolució de 30 de juny de 2023 va aprovar el procediment d'operació 14.12, sobre estimació del cost dels components del PVPC.
3. Què s'actualitza automàticament

La transició aprovada va donar a la senyal a termini un pes del 25 % el 2024, 40 % el 2025 i 55 % des del 2026; el 45 % restant correspon a la senyal diària i intradiària. Són ponderacions de la metodologia energètica, no percentatges de tota la factura.

Les referències a futurs es calculen amb cotitzacions d'OMIP: sis mesos anteriors per al producte anual, tres per al trimestral i un per al mensual. L'operador del sistema calcula i publica els components horaris conforme a la fórmula, incloent serveis d'ajust i altres costos associats al subministrament.

En definitiva: canviar els preus de mercat modifica el PVPC sense reformar cap norma; canviar els criteris exigeix la disposició competent; i canviar el marc legal requereix una norma amb rang de llei.

Quines competències té la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en la supervisió dels preus elèctrics a Espanya?

La CNMC supervisa com es formen i s'apliquen els preus elèctrics, vigila la competència i pot investigar i sancionar infraccions. A més, fixa els peatges de les xarxes de transport i distribució. Però no estableix amb caràcter general el preu final de la llum: les seves facultats són diferents segons es tracti del mercat majorista, els contractes de subministrament o els components regulats de la factura.

1. Vigilància del mercat majorista

La CNMC analitza el funcionament del mercat on es compra i ven electricitat abans de subministrar-la al consumidor. Examina l'evolució dels preus i les conductes dels participants per detectar irregularitats que puguin alterar la seva formació. També publica els preus finals del mercat a partir de la informació dels operadors del mercat i del sistema.

L'article 7 de la Llei 3/2013 li encomana garantir la transparència i competència, inclòs el nivell dels preus majoristes. En aplicació del reglament europeu REMIT, supervisa possibles manipulacions i usos indeguts d'informació privilegiada, en coordinació amb els reguladors europeus i ACER, l'agència europea de cooperació energètica. Aquesta vigilància no equival a decidir diàriament el preu del mercat.

2. Supervisió de preus i contractes minoristes

En el subministrament a llars i empreses, comprova que els preus i les condicions s'ajustin a la legislació. Supervisa la competència efectiva, els canvis de comercialitzadora i les obligacions de transparència, i ha de publicar recomanacions, almenys anualment, sobre l'adequació dels preus a les obligacions de servei públic i la protecció del consumidor.

Això inclou vigilar la informació contractual i les revisions de preus. Per exemple, la CNMC ha recordat que les comercialitzadores amb contractes a preu fix no poden modificar el preu compromès. Tanmateix, supervisar no significa aprovar prèviament cada oferta del mercat lliure ni imposar una tarifa comercial única.

3. Fixació de peatges i retribució de xarxes

Aquí té una potestat directa: estableix l'estructura i metodologia dels peatges de transport i distribució, que financen l'ús de les xarxes, i aprova els seus valors mitjançant resolucions publicades al BOE. També determina les metodologies i quanties de retribució d'aquestes activitats dins del marc legal.

La Circular 3/2020, modificada per la Circular 1/2025, desenvolupa aquesta metodologia. Els valors aplicables des de gener de 2026 es van aprovar per Resolució de 18 de desembre de 2025. No s'han de confondre aquests peatges amb els càrrecs, destinats a altres costos regulats i la fixació dels quals correspon a l'àmbit governamental.

4. Límits respecte al PVPC i els impostos

La CNMC no decideix per si sola la metodologia del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC). L'article 17 de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric atribueix aquesta metodologia al Govern. El PVPC incorpora el cost d'energia determinat mitjançant mecanismes de mercat, peatges, càrrecs i costos de comercialització. Els impostos tampoc els fixa la CNMC.

5. Investigació, sancions i informació

Per exercir les seves funcions pot requerir informació, inspeccionar i iniciar procediments sancionadors dins de les seves competències. També actua contra acords restrictius i abusos de posició dominant. Una pujada de preus no constitueix per si sola una infracció: cal acreditar una conducta contrària a la normativa.

Finalment, gestiona el comparador d'ofertes i publica anàlisis per facilitar decisions informades. En síntesi, combina supervisió, regulació de xarxes i sanció, sense substituir el Govern ni el mercat en totes les decisions sobre la factura.

Quins requisits legals han de complir les comercialitzadores per oferir tarifes de preu fix enfront de la tarifa PVPC?

Les comercialitzadores poden oferir electricitat a preu fix al mercat lliure, però han de complir les obligacions sectorials de comercialització i les garanties de transparència contractual i protecció del consumidor. El PVPC, en canvi, té una metodologia regulada i només poden oferir-lo les comercialitzadores de referència. A més, l'antiga obligació d'aquestes últimes d'oferir una alternativa anual a preu fix va ser eliminada el 2022.

1. Qui pot oferir cada modalitat

La Llei 24/2013 del Sector Elèctric defineix les comercialitzadores com societats mercantils o cooperatives de consumidors i usuaris que adquireixen energia per vendre-la. Una oferta de preu fix del mercat lliure no es converteix en PVPC per dirigir-se a petits consumidors: continua sent un contracte comercial, subjecte a les obligacions legals del subministrament.

Per oferir PVPC és necessari assumir la condició de comercialitzador de referència, conforme al procediment i els requisits del Reial Decret 216/2014. No n'hi ha prou amb operar com a comercialitzadora del mercat lliure. L'article 17 de la llei estableix que el PVPC és un preu màxim, únic a tot el territori, la metodologia del qual determina el Govern.

2. Què ha d'explicar una oferta de preu fix

L'article 44 de la Llei del Sector Elèctric exigeix comunicar les condicions abans de contractar, també quan intervenen intermediaris. La informació ha de ser clara, comprensible i suficient per comparar ofertes. En particular, el contracte ha de precisar:

  • La identitat i adreça de l'empresa, la durada del contracte i les condicions de renovació i terminació.
  • Els preus aplicables i les clàusules que permetin revisar les condicions pactades.
  • La durada dels descomptes i els conceptes o preus sobre els quals es calculen.
  • El cost de serveis addicionals, com manteniment, indicant expressament si són obligatoris o opcionals.
  • El procediment per reclamar i resoldre conflictes.

Per tant, anunciar un preu fix exigeix delimitar què es manté fix i durant quant de temps. No s'ha de confondre el preu de l'energia amb l'import final de la factura. La llei exigeix desglossar, almenys, energia, peatges, càrrecs i tributs; la informació comercial ha de permetre entendre l'abast real del compromís ofert.

3. Revisió, sortida del contracte i reclamacions

L'empresa ha de facturar conforme al contractat. Segons l'article 44.1.e), qualsevol intenció de modificar les condicions ha de comunicar-se de forma transparent, informant del dret a rescindir sense cost. Les revisions de preus previstes contractualment han de notificar-se directament amb almenys un mes d'antelació.

Aquesta comunicació ha de comparar els preus anteriors i nous i incloure una estimació del cost anual i la seva comparació amb l'anterior. L'existència d'una clàusula de revisió no permet presentar com invariable una oferta el preu de la qual pot canviar sense explicar aquesta circumstància.

La llei reconeix el canvi de subministrador sense cost. Convé distingir aquest dret de les condicions de resolució anticipada: no s'ha de donar per vàlida qualsevol penalització simplement perquè aparegui al contracte. Les condicions han de ser equitatives i respectar la normativa de consumidors. A més, les comercialitzadores han de disposar d'atenció gratuïta per a queixes i reclamacions.

4. Una distinció normativa decisiva

El Reial Decret 184/2022 va derogar el títol IV del Reial Decret 216/2014 i va suprimir les referències a l'oferta alternativa al PVPC a preu fix. Per això, no correspon aplicar automàticament a les ofertes actuals del mercat lliure les antigues condicions d'aquella alternativa regulada. La comprovació ha de centrar-se en la modalitat contractada, l'abast del preu fix i les garanties anteriors.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina franja horària es registra el preu més baix de la llum el 2 de novembre de 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quin és el preu màxim de la llum registrat durant el dia, i a quina hora es produeix?

Pregunta" 2 de 3

Què passa si tens contractada una tarifa de preu fix respecte a les variacions horàries del PVPC?

Pregunta" 3 de 3